Museus de proximitat a l’era Covid, en primera persona

El Punt Avui [2] | Maria Palau [3]
 

Què ha suposat la pandèmia per als equipaments i els agents culturals de Catalunya? Maria Palau, periodista del diari El Punt Avui especialitzada en art, ve recollint una sèrie d’entrevistes amb alguns dels actors més rellevants de l’art català des de l’inici de la pandèmia sota el títol Art a l’era Covid [4].

En aquesta ocasió hem fet una selecció de directores i directors de museus locals i de proximitat, equipaments que han hagut de fer front a la manca de visitants i activitat causada per la pandèmia, sovint amb pocs recursos però amb voluntat per crear xarxa i col·laborar mútuament, i que potser surtin millor parats que els grans museus del país, més dependents d’aspectes com el turisme. Consulteu les entrevistes per conèixer de primera mà com aquests gestors han encarat la crisi i quines són les seves estratègies de cara a un escenari post-Covid.
 
 

Exposició 'Els altres noucentistes', produïda per la Diputació de Barcelona
 

• Entrevista amb Jesús Navarro [5] -  Director del Museu Jaume Morera de Lleida [6]
   

“Hauríem de començar a invertir la tendència dels últims temps i fer menys amb més”, així veu Jesús Navarro l’escenari per fer front a la fragilitat que pateix l’ecosistema museístic català. Apunta que el museu petit, el museu local, està molt més connectat amb els seus públics de proximitat i que, per la seva banda, els grans museus estaran especialment afectats a causa de la seva dependència dels ingressos generats pel turisme. Sobre el desconeixement dels museus ubicats fora de Barcelona, assenyala que és una situació de difícil solució, amb els grans mitjans com a responsables. [Llegeix més] [5]
 

• Entrevista amb Mireia Rosich  [7]- Directora del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú [8]
   

Seguint la línia de Navarro, Mireia Rosich creu que els museus haurien de “fer menys i millor”. En referència als indicadors quantitatius, pensa que cal allunyar-se d’allò mesurable per accedir a allò intangible i extraordinari, la imaginació o la creativitat, allò que ens humanitza. Quant a la digitalització dels museus creu convenient una estratègia global on el museu virtual convisqui amb el presencial, però avisa que la tecnologia és molt més veloç que els museus i l’administració. [Llegeix més] [7]
 

• Entrevista amb Txema Romero  [9]- Director del Museu d'Art de Cerdanyola [10]
   

De com la manca de pressupostos ha obligat els museus petits a crear complicitats amb l’entorn, artistes i agents culturals, se’n fa ressò Txema Romero, qui apunta que, mentre aquests han potenciat la seva funció social, els grans museus han esdevingut un recurs turístic i econòmic on la cultura ha perdut el seu paper com a dret fonamental de les persones. Amb tot, creu que el repte implica aconseguir allò que han assolit les biblioteques, “articular la cultura social”. [Llegeix més] [9]
 

• Entrevista amb Sergi Aguilar [11] - Director de la Fundació Suñol [12]
   

Des de Barcelona, l’artista Sergi Aguilar ubica l’arrel del problema del sector en unes polítiques culturals centrades únicament en la cultura popular, on l’art contemporani no hi té lloc: “la cultura contemporània és la que serà la clàssica quan passin cent o dos-cents anys. Si no formem nova cultura, no hi haurà futur”. Reconeix, però, que amb la creació de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) s’han pogut agilitzar molts programes que, d’altra manera, no hagués sigut possible a causa de l’engranatge burocràtic del país. [Llegeix més] [11]
 

• Entrevista amb Carme Clusellas  [13]- Directora del Museu d'Art de Girona [14]
   

Com altres companys, Carme Clusellas creo que, davant la visibilitat dels grans, els petits museus han trobat la seva fortalesa a través de la creació de xarxes territorials o temàtiques, que han sigut capaces de mostrar les virtuts dels petits. La seva importància creu que radica en el seu efecte transformador, “capaç d’ajudar-te a conèixer millor el teu passat i de respondre alguns perquès del teu present”. [Llegeix més] [13]
 

• Entrevista amb Anna Capella  [15]- Directora del Museu de Mataró [16]
    

Anna Capella també troba en els indicadors quantitatius – xifres de visitants, likes, etc. – el problema al qual han de fer front els museus locals, que defineix com “un producte quilòmetre 0”. Creu que se’ls ha d’avaluar en funció de les col·leccions que han d’atendre i els recursos necessaris per dinamitzar-les. Pel que fa a la digitalització, pensa que si la virtualitat no ha arribat abans als museus, tampoc no ho farà en un escenari postpandèmic. [Llegeix més] [15]
 

• Entrevista amb Pau Minguet  [17]- Director de la Fundació Privada Guillem Viladot Lo Pardal d’Agramunt [18]
   

La “precarietat absoluta” a la qual aboca els petits museus l’oblit de les administracions, és la principal preocupació que denuncia Pau Minguet. Amb aquesta situació, diu, és molt difícil tirar endavant la programació del museu i la seva oferta pedagògica. [Llegeix més] [17]
 
 

Exposició 'Logicofobistes. 1936. El surrealisme com a revolució de l’esperit', organitzada per la Diputació de Barcelona i la Fundació Apel·les Fenosa
 
 

A banda d’aquesta selecció, el llistat d’encontres de Maria Palau abasta d’altres equipaments – com ara el MNAC, el Museu Picasso o el CCCB – i artistes destacats de l’escena catalana actual – David Bestué, Mireia Sallarès, Laia Estruch, Fito Conesa, etc. – les declaracions dels quals aporten diverses perspectives al debat al voltant de la situació que travessa l’art al nostre país, així com què ha suposat la pandèmia, què s’ha de reconsiderar i què s’espera d’un escenari postpandèmic.

Aquesta llista va alimentant-se amb nous testimonis, no dubteu en visitar la secció Art a l’era Covid [4] on es recullen totes aquestes entrevistes per estar al dia de les inquietuds i aspiracions que preocupen els agents culturals catalans.

Més informació
 

• Consulta el web de la Xarxa de Museus Locals [19] de la Diputació de Barcelona

_______________________________________________________________________