La cultura, fonamental durant la pandèmia

L’Institut de Cultura de Barcelona ha volgut cercar, a través de l’Omnibus trimestral impulsat per Gesop, indicadors que perfilin quin ha estat el valor de la cultura per a la població de Barcelona i l’Àrea Metropolitana en temps de pandèmia.
 

Una enquesta feta a 800 persones revela la importància de la cultura per afrontar la pandèmia. Segons els resultats obtinguts, un 43% de la població percep la cultura com a quelcom "molt important" a la seva vida, sent els joves, les dones, els estudiants i els nascuts a la resta del món, els que més la valoren. 
 

Durant el primer trimestre de 2021, arran de la crisi ocasionada per la COVID 19, l’Institut de Cultura de Barcelona a través de l’Observatori de Dades [2]va incloure un qüestionari a l’Òmnibus trimestral [3] de Gesop per conèixer la importància de la cultura durant la pandèmia i les principals activitats i iniciatives culturals de les quals ha participat tant la població de Barcelona com la de l’Àrea Metropolitana. En total 800 entrevistes a persones de 16 i més anys que resideixen en aquest àmbit territorial i que porten a Catalunya com a mínim un any.

Després d’un any on el món s’ha capgirat, els resultats principals de l’enquesta apunten que un terç de la població troba que la cultura ha estat fonamental en la seva vida durant la pandèmia. Respecte de la  importància que se li atorga a nivell individual, el percentatge que la percep com a ‘molt important’ s’enfila fins a fregar el 43%.

Si bé en general l’interès en la cultura va molt relacionat amb l’edat i el nivell d’estudis, s’aprecien certes diferències quant als nascuts a Catalunya i la resta d’Espanya (que li atorguen un 7,1 sobre 10) i els nascuts a la resta del món (7,5). S’entreveu una diferència similar quant a la situació laboral: els qui concedeixen major importància a la cultura per a la gent són, per aquest ordre, els estudiants, els treballadors en ERTO i els treballadors en actiu; i els que n’hi atorguen menys els jubilats, els pensionistes i les persones vinculades a les tasques de la llar. Les dones li concedeixen una rellevància de 7,5 (els homes de 6,9) i, per franges d’edat, les persones entre 16 i 44 anys l’han valorada més que la resta. 

Pel que fa a la importància de la cultura en la vida personal durant la pandèmia, no s’observen diferències significatives entre els diferents segments de població. En gairebé tots ells, la nota mitjana més alta correspon a aquest àmbit personal, més que no pas al social; la gent gran i els homes són els col·lectius on més s’eixampla la valoració entre tots dos àmbits. Un cop més, les dones valoren la importància de la cultura més que no pas els homes i la franja d’edat que li concedeix una rellevància major és la compresa entre els 16 i els 44 anys.
 

 Hivern de 2021 L'’Òmnibus de GESOP
 

El públic de cada activitat cultural
 

L’enquesta analitza al detall com s’han rebut les activitats i iniciatives culturals sorgides durant la pandèmia en relació amb les franges d’edat i el nivell d’estudis. Els resultats permeten de concloure que les que han contribuït en major mesura a fer la situació més passadora han estat llegir, mirar pel·lícules o sèries a casa i escoltar música. Llegir ha ajudat majoritàriament els majors de 60 anys i persones amb un nivell d’estudis alt; mirar pel·lícules, la franja entre 30 i 44 anys; anar al cinema ha ‘enganxat’ un perfil més jove, de 18 a 29 anys, de la mateixa manera com ho ha fet el teatre, l’assistència als museus i la pràctica esportiva. Els continguts televisius els han consumit sobretot persones a partir de 45 anys amb un nivell d’estudis mitjà. Entre les activitats socials, la més apreciada ha estat parlar amb els amics i la família, seguida de navegar per internet, cuinar i seguir les xarxes socials. 

Si creuem aquestes dades amb àmbit de procedència i situació laboral, obtenim els resultats següents: els jubilats nascuts a Catalunya i la resta d’Espanya són els que més han llegit i més han mirat la televisió; els estudiants nascuts a Catalunya han estat els que han consumit més pel·lícules i sèries a casa i els que més música han escoltat, juntament amb els treballadors en actiu. També són els que han jugat més a videojocs –en aquest cas els nascuts a la resta del món es posen al capdavant– i han assistit al cinema, al teatre i als museus; per la seva banda, les persones en situació d’ERTO són les que han assistit a més concerts en línia i les que més temps han dedicat a les xarxes socials.

Tot i que la pandèmia ha fet sorgir un reguitzell de propostes culturals, només una quarta part dels enquestats –majoritàriament de mitjana edat i amb un nivell d’estudis elevat– esmenta iniciatives que li hagin cridat l’atenció. Són, per aquest ordre, concerts i obres de teatre en línia i visites de museus des de casa.

Les activitats presencials que responien a la crida "La cultura és segura" també han tingut un gran seguiment. La presencialitat ha destacat sobretot en la visita d’exposicions i en la xarxa de provisió d’aliments i de suport veïnal.
 

 
 

Podeu consultar i descarregar-vos l'informe:
 

Institut de Cultura de Barcelona, i Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP).(2021).

 L'òmnibus de gesop : Informe de resultats Hivern de 2021 [3].

___________________________________________________________________________

 La informació procedeix de les webs i canals de comunicació de l'Observatori de Dades Culturals de Barcelona [2]