Digitalització accelerada: la cultura entre oportunitat tecnològica i pèrdua de control

  
L’Anuario AC/E de cultura digital 2021 situa la pandèmia com a catalitzador d’un procés que ja estava en marxa: la transformació digital del sector cultural. La qüestió no és si aquesta transformació és necessària, sinó qui la governa i amb quins criteris.  

L’Anuario AC/E de cultura digital 2021 no descriu només un moment excepcional. El que fa és confirmar una tendència: la digitalització de la cultura no és una opció estratègica, sinó una condició estructural del sistema cultural contemporani. La pandèmia actua com a accelerador, intensificant processos que ja eren visibles però que avancen a una velocitat inesperada.

El document recull una sèrie d’anàlisis sectorials (arts visuals, música, llibre, museus o arts escèniques) que comparteixen un mateix punt de partida: la necessitat d’incorporar tecnologies digitals per garantir la continuïtat de l’activitat cultural en un context de restriccions físiques. Aquesta adaptació no és homogènia ni neutral. Suposa canvis en els formats, en les formes de producció i en la relació amb els públics.

Un dels elements centrals és l’expansió de noves eines i pràctiques digitals. Plataformes en línia, continguts virtuals o nous canals de distribució es consoliden com a part del funcionament ordinari del sector. El mateix Anuari apunta que moltes d’aquestes pràctiques no desapareixeran amb la fi de la crisi sanitària, sinó que passaran a formar part de la infraestructura cultural habitual. La digitalització deixa de ser un complement per convertir-se en un entorn.

Ara bé, aquesta transformació obre una qüestió que el mateix informe deixa entreveure: la governança de l’espai digital. Les grans plataformes i xarxes socials emergeixen com a actors centrals amb capacitat d’organitzar l’accés, la visibilitat i fins i tot les condicions de consum cultural. El debat ja no és només tecnològic, sinó polític: qui defineix les regles del joc digital i amb quins valors.

El FOCUS de l’Anuari, dedicat a les iniciatives digitals durant la pandèmia, recull exemples de bones pràctiques que mostren la capacitat d’innovació del sector. Aquest conjunt de casos funciona com un repositori d’experiències útils per als professionals. Alhora, pot generar una lectura excessivament optimista si es desconnecta de les condicions materials que fan possibles aquestes iniciatives. No tots els agents culturals tenen la mateixa capacitat d’adaptació ni els mateixos recursos tecnològics.

Des de la perspectiva de la política cultural, l’Anuari és una eina valuosa perquè identifica tendències i anticipa escenaris. Permet entendre cap a on es mou el sector i quines eines esdevenen centrals. També posa en evidència un desajust: la velocitat de transformació digital sovint supera la capacitat d’adaptació de les institucions públiques.

Llegir aquest document, per tant, no és només incorporar noves eines o exemples. És assumir que la cultura es juga cada vegada més en un espai digital governat per actors globals i lògiques tecnològiques. La pregunta que queda oberta és si les polítiques culturals poden intervenir en aquest espai o si es limiten a operar en un terreny que ja no controlen.
  

Podeu consultar i descarregar-vos l'anuari:

Acción Cultural Española (2021). Anuario AC/E de Cultura Digital 2021 [2]. www.accioncultural.es [3]