Cap a la virtualització de la dansa: reptes i recomanacions

Marie Fol | European Dancehouse Network [2]
 

L’esclat de la pandèmia ha convidat el sector de la dansa a explorar noves dinàmiques d’investigació, creació, producció i distribució en l’àmbit digital. Projeccions en línia d’espectacles, actuacions en streaming o habilitació de nous espais d’interacció amb els públics que han fet paleses la manca de recursos tècnics i humans, el plantejament de qüestions relacionades amb la propietat intel·lectual i la monetització o l’experimentació de noves formes de dramatúrgia i estètica.

La European Dancehouse Network [2] (EDN) recull i analitza les nombroses experiències recents en la matèria i dibuixa quines condicions faciliten una dimensió digital integrada basada en valors per als creadors, institucions i públics de la dansa a través de l’informe “Virtualised dance”, elaborat per Marie Fol, presidenta d’On the Move [3]. L’estudi forma part de la sèrie de publicacions 'Fit for the Future', entre les quals hi trobem l’informe "Dance and Well-being", sobre el qual podeu consultar aquesta entrada a Interacció [4].
 
 

Tràiler d’Anti-Body de la companyia de dansa Alexander Whitley. alexanderwhitley.com [5]
 
 

La publicació s’organitza en tres grans blocs que compten amb les aportacions d’experts en el sector que, tot i oferir oportunitats de desenvolupament per a institucions i grups d'interès, també detecta les necessitats emergents que mostren com, mentre la dansa contemporània es fa cada vegada més present en les pantalles, el model financer existent no és adequat per competir amb el sector audiovisual.

El primer bloc analitza en les implicacions de la dansa més enllà de l’escenari, per endinsar-se en les exploracions en l’esfera digital, impulsades amb les necessitats sorgides arran de la pandèmia. Aquest apartat recull les noves pràctiques digitals, les noves formes de participació dels públics i els reptes que s’hi plantegen en relació amb les barreres financeres (per a la producció de continguts digitals de qualitat), la bretxa digital o la lentitud de les institucions i organitzacions en la integració d’aquesta realitat emergent.
 
 

Emissions d’espectacles de dansa a la plataforma web d’Arte. arte.tv [6]
 
 

Sobre el procés d’apropiació de la dansa de l’espai virtual, se’n fa ressò el segon apartat. Més enllà de detectar les noves formes de col·laboració entre els agents de la dansa o el nou rol dels programadors – que els treu de la seva zona de confort per desenvolupar nous mètodes de treball – l’aspecte més rellevant és el canvi de model econòmic.

Davant les oportunitats disponibles i les dificultats detectades en termes de monetització, l’estudi aconsella assentar les bases per desenvolupar un nínxol dins dels àmbits audiovisual i virtual que, entre d’altres, facilitaria la distribució de la dansa a través de plataformes culturals.

L’últim bloc repassa com el món digital ha acompanyat la dansa des dels anys seixanta fins a l’actualitat, moment en el qual s’ha convertit en una eina essencial en els processos creatius de la dansa en relació amb les expectatives dels públics, raó que, segons l’autora, justifica el suport públic necessari a la investigació, la creació i la producció.

Podeu consultar i descarregar-vos la publicació:
 

Fol, M. (2021). Virtualised dance? Digital shifts in artistic practices [7].  European Dance Network (EDN). ednetwork.eu [8]

_____________________________________________________________________