La transformació digital de les arts i participació de públics: el nou paradigma

Australia Council for the Arts [2]
 

La tecnologia digital ha modificat profundament la forma en què ens relacionem amb l'art i la cultura. Internet ha posat al nostre abast oportunitats de participació i interacció que obren infinites possibilitats per a la creativitat i la participació, alhora que han pertorbat els models de negoci existents a les indústries culturals i creatives, creant nous reptes en espais desconeguts per a una gran part del sector.

En aquest context, “In Real Life: Mapping digital cultural engagement in the first decades of the 21st century” explora les diverses formes la participació artística online, així com les estratègies utilitzades per artistes i companyies que serveixen d’inspiració i orientació per adaptar-se a un entorn cada vegada més influenciat per la tecnologia digital. L’informe, publicat per l’Australia Council for the Arts [2], examina aquestes tecnologies, com s'utilitzen i quina rellevància tenen per a la participació i la fidelització de públics.
 
 

Exposició Gameplay al CCCB. cccb.org [3]
 
 

La publicació obre amb una aproximació a l’estat de la qüestió, centrada a identificar els elements clau de l’oferta cultural digital i de la participació digital. Aquest apartat contempla els reptes que suposa separar pràctiques online i offline, així la inapropiada distinció entre creació (artistes) i recepció (públics) a l’era dels mitjans participatius i la digitalització. La línia que separa a l’artista i al públic es difumina cada vegada més a mesura que augmenta la fidelització de públics en les arts online.

La transició cap aquest nou paradigma, en què les expectatives dels públics estan canviant, s’ha intensificat amb la pandèmia. Entre elles, l’informe destaca el desig per interactuar directament amb els artistes o el públic, poder experimentar la representació amb altres persones al mateix espai simultàniament – i no tant l’assistència en persona – o accedir a les arts i la cultura a un baix cost. Tot i que aquesta nova era ha permès ampliar l’accés de la ciutadania als continguts digitals, cal recordar que no equival a un accés igualitari per tothom.
 
 

Brúixola de participació de públics (online-offline, passius-actius)
 
 

Els blocs centrals aborden qüestions relatives als canvis de noció en relació amb el consum, valor, desenvolupament professional, propietat i autoria en l’entorn digital, segons el sector cultural. S’inclouen aquí les arts visuals, els espectacles en directe (arts escèniques i música), la indústria del llibre i la literatura i el videojoc.

Els problemes particulars als quals s’enfronta la indústria de la música – la més afectada per l’evolució de la tecnologia i el comportament dels públics – s’inclouen a l’apartat 6 "A dual economy: commercial versus common", on s’analitzen les diverses tendències econòmiques al sector artístic i creatiu (accés obert, procomú, etc.) i s’introdueix la idea d’una economia dual.

La publicació tanca amb una breu reflexió – basades en els resultats d’una enquesta [4] duta a terme per l’Australia Council – al voltant de si les creacions digitals – pensem en vídeos creats a plataformes com TikTok, memes o arts visuals digitals – constitueixen obres d’art en si mateixes. El debat està obert.

Podeu consultar i descarregar-vos l’informe:
 

Australia Council for the Arts.(2021). In Real Life: Mapping digital cultural engagement in the first decades of the 21st century [5].  bit.ly/3GunlTY [6]

_____________________________________________________________________