L’impacte de les biblioteques públiques des de l’òptica ciutadana

Roskilde Bibliotekerne [2]
 

Sovint es pregunta als experts sobre l’impacte de la cultura i no als usuaris i la resta de la ciutadania, predominant la comprensió i el bagatge dels temes d’estudi per part dels experts. Però, què passaria si li donéssim la volta? Parlem del potencial democratitzador d’examinar l’experiència de les persones en primera persona.

Viatgem a Dinamarca per analitzar l’informe “The impact of public libraries in Denmark: A haven in our community”, una iniciativa de la Biblioteca Central de la ciutat de Roskilde [2], per al qual s’ha fet servir una metodologia que situa als ciutadans al centre de la conversa sobre el valor i l’impacte de les biblioteques públiques.
 
 

Biblioteca Tecla Sala a L’Hospitalet de Llobregat. bibliotecavirtual.diba.cat [3]
 
 

Aquesta metodologia, anomenada “Impact Compass” (brúixola d’impacte), permet analitzar casos que no tenen només un impacte, sinó múltiples, com els d’una biblioteca pública. Aquest sistema es construeix entorn de quatre dimensions d'impacte, la qual cosa permet recórrer tot el camí de les experiències dels usuaris. Les quatre dimensions d’aquesta brúixola són l’impacte emocional, l’impacte intel·lectual, l’impacte creatiu i l’impacte social.
 
 

"Impact Compass" utilitzat per a l’estudi d’impacte de la biblioteca pública en els ciutadans de Dinamarca
 
 

Els resultats d’aquest estudi per al cas danès, on més d’un 95% de la població ha visitat en algun moment una biblioteca, mostren uns resultats d’impacte diversos que s’agrupen segons els més destacats pels participants:
 

• Impacte emocional, la biblioteca com a refugi: els ciutadans hi troben un espai per a la contemplació, prenen temps per a si mateixos i experimenten immersió i benestar;
   

• impacte intel·lectual, proporcionant perspectiva a la vida: s’estimula la reflexió, l’aprenentatge, l’adquisició de coneixements i el pensament crític;
   

• impacte social, pertinença a la comunitat: més enllà del fet que les biblioteques són llocs de trobada, és considera molt important que sigui un servei gratuït i igualitari sense barreres financeres per al seu accés i gaudi;
   

• i impacte creatiu, font d’inspiració i creativitat: tot i ser la dimensió menys destacada, l’estudi revela que mentre uns usuaris no l’experimenten, d’altres ho fan en gran mesura, és a dir, difereix mot entre grups d’usuaris.
   

A banda de la introducció que l’estudi fa a la metodologia emprada, s’ha publicat un segon document "A guide to the Impact Compass" que ofereix una guia pas a pas per al seu ús, amb consells i exemples de casos i fitxes per poder adaptar-la a nous contextos. Aquesta metodologia està inspirada del Cultural Value Project [4] britànic.
 
 

“Impact Compass”: impacte general de les biblioteques públiques de Dinamarca
 
 

Aquesta publicació també entra en detall en la importància dels serveis que presta una biblioteca fent servir el mateix mètode. Aquests quatre pilars són la col·lecció, els esdeveniments, les instal·lacions físiques i l'orientació del personal.

L’estudi destaca, d’una banda, que el personal bibliotecari té un gran impacte entre els usuaris, ja que per a moltes persones és el punt de referència relacional dins de la comunitat i, de l’altra, que les biblioteques són espais on es pot confiar de la informació rebuda, especialment en una època marcada per la desinformació.

Podeu consultar i descarregar-vos els informes:
 

A guide to the Impact Compass [5]. (2021). Seismonaut, Roskilde Central Library. roskildebib.dk [6] 

The impact of public libraries in Denmark:  A haven in our community [7]. (2021). Seismonaut, Roskilde Central Library. roskildebib.dk [6]

_____________________________________________________________________