Repensar el patrimoni a través els béns comuns i el "commoning"

Ministère de la Culture - DG Patrimoines [2]
 

Quines eines teòriques del procomú ens ajudarien a pensar i definir millor el patrimoni? Fins a quin punt els béns comuns ens permetrien empènyer la noció més estesa de patrimoni, anar més enllà i, fins i tot, fer-la obsoleta?

La qüestió dels béns comuns està cada vegada més present als projectes de recerca, a les polítiques públiques i el discurs polític, als moviments ciutadans i a les demandes col·lectives. Enfrontant patrimoni i béns comuns, el darrer número de la revista "In Situ. Au regard des sciences sociales", editada per la Direcció General de Patrimoni del ministeri francès de cultura, cerca trobar els punts de contacte, establir les possibles relacions entre aquestes dues categories i les pràctiques que motiven aquests lligams.
 
 

Jaciment arqueològic d’Empúries. patrimoni.gencat.cat [3]
 
 

Focalitzem l’atenció als articles inclosos dins del bloc “Le patrimoine, des biens communs au commoning”, els quals se centren en l’evolució dels elements patrimoni des de diverses perspectives com a béns comuns i el seu procés de comunalització – o commoning -, del poder de presa de decisions per part de la comunitat per defendre i administrar aquests recursos de forma col·lectiva.

L’article "Capital culturel, district culturel et biens comuns" d’Enrico Bertacchini ens parla sobre el paper del patrimoni en el desenvolupament econòmic sostenible i analitza de forma crítica els conceptes de "capital cultural", "districte cultural" (des de la dimensió empresarial i territorial) i "béns comuns culturals" (entenent el patrimoni com a recurs compartit i els possibles dilemes socials).

L’autor sosté que els tres conceptes podrien representar els nodes d'un marc teòric per a la gestió i conservació del patrimoni amb la finalitat d'aconseguir un desenvolupament econòmic sostenible.
 
 

Enfocament integrat de patrimoni i desenvolupament sostenible. Enrico Bertacchini
 
 

Clea Hance viatja a les primeres convencions internacionals sobre la protecció del patrimoni cultural, quan l’interès comú es plasma en la idea del "patrimoni cultural de la humanitat" i del reconeixement de les comunitats i del dret de participació d'aquests titulars en la salvaguarda del seu patrimoni. Encara que el dret patrimonial contempla la noció de comunitat i el dret de participació, la seva indefinició jurídica afecta a les possibilitats de fer valer jurídicament la participació dels titulars del patrimoni en cas de litigi.

A l’article "Les enjeux de la reconnaissance juridique d’un intérêt commun indivisible des communautés en matière de patrimoine culturel" l’autora analitza les ambigüitats existents actualment en els drets col·lectiu i individual: és un dret de la comunitat presa en el seu conjunt o dels individus que la componen?
 
 

Teatro Valle de Roma. teatrovalleoccupato.it [4]
 
 

D’altra banda, "Une perspective de genre pour les biens comuns" d’Elisabetta Cangelosi destaca la importància de la perspectiva de gènere en l'anàlisi dels béns comuns en relació amb el patrimoni immaterial i analitza el vincle poc explorat entre la justícia de gènere, els drets de les dones i els béns comuns. El treball se centra en el paper de les dones en la creació i protecció dels béns comuns, així com en l'impacte del commoning en els drets de les dones i, entre d’altres, rescata l’experiència del Teatro Valle de Roma [4], un referent d’implicació i participació activa de les dones en la producció artística i de coneixement i en la construcció del patrimoni cultural immaterial.

Podeu consultar i descarregar-vos la revista:
 

Patrimoine et commun(s). (2021). In Situ. Au regard des sciences sociales. DOI: doi.org/10.4000/insituarss.521 [5]

_____________________________________________________________________