Revista CCK: el potencial de la cultura metropolitana

Fundación Kreanta [2]
 

El darrer número de la revista CCK sobre ciutats creatives, fruit de la iniciativa Ciudades Creativas Kreanta, posa el focus del seu monogràfic a la cultura metropolitana, és a dir, al paper que juguen les ciutats petites i mitjanes d’entorns metropolitans i al seu potencial com a agents per articular l’economia creativa en paral·lel a unes metròpolis congestionades. Donem una ullada al seu contingut.
 
 

Espectacle de la Cie. Emmanuel Grivet a Sant Just Desvern | CCK
 
 

És possible l'especialització d'activitats culturals i creatives en els espais al marge de les grans urbs? Per a Pau Rausell [3], sí que ho és, atès que la “correlació entre grandària i dinamisme cultural no és lineal”. El professor s’encarrega d’obrir el Dossier amb l’article “Economía creativa en ciudades metropolitanas medianas”, basat en una ponència realitzada en el marc de les X Jornades Ciudades Creativas Kreanta [4] que van tenir lloc a Sant Just Desvern en 2018.

L’article defensa que les ciutats localitzades en entorns metropolitans poden aprofitar, d’una banda, l’oportunitat que suposa utilitzar els recursos amb què compta la metròpolis i, de l’altra, que molts artistes i professionals de la creació troben en les àrees metropolitanes els seus espais de creació, sovint per fer front a uns preus d’habitatge i de lloguer d’espais creixent, però també a uns models de participació i sentit de comunitat particulars.

En la ponència, Rausell destaca que els principals reptes d’aquestes ciutats es troba en la seva capacitat per retenir el capital humà i en desenvolupar estratègies de turisme cultural en les quals l’activitat turística serveixi per donar major sostenibilitat i fortalesa als sectors culturals i creatius, i no a la inversa.
 
 

Nit dels museus al Museu d’Història de Tolosa | CCK
 
 

El director general de cultura de Toulouse Métropole [5], François Lajuzan, repassa a “Toulouse Métropole: centralidad y acción cultural territorial” les principals característiques de l’experiència cultural de la ciutat francesa que determinen la seva centralitat en relació amb el seu entorn metropolità.

Lajuzan parteix de la concepció que, més enllà de comptar amb uns equipaments, uns recursos i una voluntat política per activar les relacions metròpolis-entorn, és imprescindible el co-disseny entre artistes, agents culturals, representants públics i societat civil per empènyer els marcs habituals de competències i poder involucrar-se en una mateixa dinàmica.

Amb aquests requisits, l’expert identifica cinc condicions a tenir en compte per a una experiència exitosa: interacció i compromís, per poder construir un espai idoni per a l'acció conjunta; una identitat metropolitana que respecti la identitat pròpia de cada municipi; excel·lència en la creació i en la innovació, en totes les activitats i a tots els públics als quals es dirigeixen; actuar en xarxa territorial de forma totalment transversal i multidisciplinària, i obrir la cultura a noves àrees d'intervenció, més enllà de l'àmbit educatiu i social, com l'ordenació del territori, el desenvolupament econòmic i l'ocupació.

Emilio Palacios, director adjunt de la Fundación Kreanta, tanca el monogràfic amb l’article “Turismo cultural en ciudades metropolitanas medianas y pequeñas”, un recull de reflexions de les tres darreres edicions de les jornades, que van tenir lloc en el marc del projecte Rutas Singulares [6], al voltant del turisme cultural, les ciutats creatives o l’art contemporani en l’espai públic.

A banda d’aquests temes, el número 13 de la revista compta amb altres aportacions que repassen la formació docent en l’ecosistema digital, per Emilio Palacios, o una entrevista a Francesca Bria sobre les relacions entre l’humanisme tecnològic i la metròpolis intel·ligent.
 
 

Podeu consultar i descarregar-vos la revista:
 

 Cultura Metropolitana. (2021). CCK Revista,13 ciudadescreativas.org [7]

_____________________________________________________________________