Les geografies emocionals en l’elaboració de polítiques culturals urbanes

Borén, T., Grzyś, P., Young, C. | International Journal of Cultural Policy [2]
 

L'anàlisi del paper que exerceixen les emocions en els processos socials ha augmentat considerablement en els darrers anys, però no ha tingut una rellevància destacada en el context de l'elaboració de polítiques culturals. Situar les emocions al centre del disseny i la implementació de polítiques és el focus de l’article ‘Policy-making as an emotionally-charged arena: the emotional geographies of urban cultural policy-making’, publicat en la reconeguda revista especialtizada International Journal of Cultural Policy [2].

Mentre que els responsables de polítiques culturals encara no han estat considerats en aquest context, la recerca desenvolupada sobre la feina dels professionals d’un sector proper, els planificadors urbans, podria ajudar, segons els autors, a entendre per què les emocions podrien ser importants en l'elaboració de polítiques culturals.
 
 

La Kulturhuset (Casa de la cultura) a Estocolm
 
 

Mitjançant l’anàlisi de la realitat de tres casos europeus (Estocolm, Gdansk i Manchester), l’article té com a objectiu explorar el paper de les emocions en l'elaboració de polítiques culturals. En cadascun d'aquests contextos, les arts, la cultura i la creativitat s'han convertit en el centre de l'elaboració de polítiques urbanes, sovint de manera instrumental i sota el model neoliberal de desenvolupament, però també amb altres objectius, com el purament artístic, la integració sociocultural o l'educació.

L’estudi es fa ressò de com la literatura recent sobre geografies feministes i emocionals reconeix com les emocions estan presents en una àmplia varietat de contextos i processos socials, exercint un rol important en la seva configuració. D’altra banda, destaca la necessitat de personalitzar la tasca de les persones expertes i considerar els aspectes emocionals presents en la planificació.

Basats en aquest context, els autors utilitzen la noció d’urbanisme afectiu per estudiar com les emocions es relacionen amb els espais de la política cultural a la ciutat i exploren els ‘règims emocionals’ que incorporen les emocions en els processos d’elaboració d’aquestes polítiques en el context urbà.
 
 

Ciutat de Manchester | Piqsels.com [3]
 
 

El document té en consideració els sentiments i subjectivitats dels professionals de la política cultural en el debat sobre la presència emergent de les emocions dins de la ‘gran política’. És el que anomenen ‘geopolítica emocional’, en la qual els processos polítics i l'experiència quotidiana s'uneixen, com connectem el nostre entusiasme i les nostres passions amb el treball en l’àmbit de les arts.

En un clima polític hostil, atès el creixement de les diverses variants d’un neoliberalisme autoritari en diversos contextos a tot el món, els autors conclouen amb una crida a l’actuació urgent, des de la cultura i a través de la lent dels règims emocionals. Un reclam per entendre la complexa interacció de les emocions, la política i el poder com a element central dels processos d'elaboració i implementació de polítiques culturals a diverses escales.
 
 

Podeu consultar i descarregar-vos l’article:
 

Borén, T., Grzyś, P. i  Young, C. (2021). Policy-making as an emotionally-charged arena: the emotional geographies of urban cultural policy-making. International Journal of Cultural Policy, 27 (4), 449-462 doi.org/10.1080/10286632.2020.1792891 [4]

_____________________________________________________________________