Prescriure dansa per millorar el benestar de les persones

Jordi Baltà | European Dancehouse Network [2]
 

Cada dia són més les iniciatives que connecten la dansa amb la salut i el benestar, demostrant que aquestes relacions tenen un impacte positiu, tant en el benestar individual i com en el relacional, i promovent aspectes tan diversos com la solidaritat, la cohesió o el diàleg intercultural. Amb tot, aquestes iniciatives semblen no estar encara distribuïdes de forma equilibrada entre territoris.

Elaborat per Jordi Baltà [3] per a la European Dancehouse Network [2] (EDN), l’informe “Dance and Well-being, review of evidence and policy perspectives” analitza l’estat de la qüestió al panorama europeu, identifica criteris de bona qualitat en projectes d’aquesta índole i les il·lustra amb una sèrie d’iniciatives clau a seguir, algunes de les quals nascudes en el context de la crisi de la Covid-19. La publicació explora les relacions entre la dansa i la salut per entendre com aquesta pràctica artística pot contribuir a millorar el benestar de les persones.

El document proposa una combinació d’estratègies idònia que podria posar-se en pràctica per crear un ecosistema apte per al foment de la pràctica de la dansa amb impacte en la salut i el benestar, a través del desplegament de polítiques públiques, de bons mecanismes d’investigació, d’intercanvi de coneixements, atenció mútua i de creació de capacitats per als actors involucrats. Aspectes com les condicions de treball dels ballarins, coreògrafs i altres professionals del sector i la seva relació amb la salut mental, també hi tenen cabuda.
 
 

Classe Dance Well al festival B.Motion | ednetwork.eu [4]
 
 

Les connexions entre la dansa, la salut, el benestar i les cures són múltiples i inclouen una àmplia varietat d'enfocaments. En aquest sentit, el document aborda alguns dels principals termes que s’utilitzen en l’actualitat, com ara, l’artteràpia o la prescripció artística [5] en entorns sanitaris.

Tot i les nombroses evidències sobre les connexions existents entre aquests àmbits, en diversos grups demogràfics i en pacients amb diferents afeccions, la publicació denuncia el fet que la recerca duta a terme sobre aquesta qüestió s’ha centrat en projectes de petita escala i reclama, per tant, que és necessari avançar cap a programes més amplis i amb un major nombre de participants.

L’autor destaca que promoure l’accés i la pràctica de la dansa en els entorns sanitaris i socials implica, entre d’altres, entendre que la pràctica de la dansa encarna el dret a participar en la vida cultural mitjançant un llenguatge universal, fomentar el descobriment i la reapropiació del propi cos i els processos de cocreació i aprenentatge mutu.
 
 

Seminari de dansa organitzat pel Centre Nacional de competència per a la cultura, la salut i l'atenció noruec |  kulturoghelse.no [6]
 
 

Polítiques i programes de suport i recerca per al desenvolupament de la dansa, la salut i el benestar
 

Tot i estar lluny de ser una tendència universal, cada vegada es desenvolupen més polítiques, estratègies i programes de finançament que connecten els àmbits artístic, sanitari i assistencial a certs països europeus, algunes de les quals es recullen en aquesta publicació, que podrien ser d’inspiració per a casa nostra. Dinamarca, Finlàndia, França, Irlanda, Noruega, Suècia o el Regne Unit en porten la batuta.

Alguns dels exemples que il·lustren aquest suport són el programa Culture et Santé [7] que promou la prescripció mèdica de l’art a la regió d’Ile-de-France o el programa Kulturvitaminer [8] de la ciutat danesa d’Aalborg, que inclou una sèrie de tallers per a persones amb depressió, estrès o ansietat, centrat també en la millora de l’estat d’ànim per a la reincorporació al mercat laboral de persones en situació d’atur.

Quant a la recerca, el posicionament de les arts i la cultura com a camp transversal respecte a altres àrees d'interès públic, ha propiciat l’aparició de diversos centres i publicacions especialitzades en la matèria. Alguns exemples que es recullen són el Centre Nacional de competència per a la cultura, la salut i l'atenció [9] de Noruega, que desenvolupa accions i documenta la dansa i el cant en el marc de la salut i les cures, o el Nordic Journal of Arts, Culture and Health [10]

Per a més informació, podeu consultar l’anàlisi que realitza el mateix Jordi Baltà en aquest post [11] publicat al bloc de Trànsit Projectes, dins de la sèrie 'Cultura y ODS [12]', en el qual destaca com contribueix la dansa a la salut i el benestar i el seu lligam amb la consecució dels ODS.
 
 

Podeu consultar i descarregar-vos l’informe:
 

Baltà Portolés, J. (2021). Dance and Well-being, review of evidence and policy perspectives [13]. EDN. ednetwork.eu [14]

_____________________________________________________________________