La protecció social dels treballadors de la cultura

Organització Internacional del Treball (OIT) [2] 
 

La fluctuació del sistema laboral, la irregularitat en els ingressos, la intermitència en l’activitat o la mobilitat geogràfica són característiques pròpies dels sectors culturals i creatius que sovint es topen amb sistemes de protecció social poc adients amb aquesta realitat.

Per tal d’afegir llum al debat al voltant d’aquesta qüestió, l’Organització Internacional del Treball (OIT) [2] ha publicat recentment el document de treball "Social Protection in the Cultural and Creative Sector: Country Practices and Innovations", que examina els marcs polítics i jurídics que apliquen diversos països per ampliar la seguretat social en els sectors culturals i creatius, amb la finalitat d’identificar aquests mecanismes.

D’altra banda, s’aborden també les opcions polítiques que garanteixen la sostenibilitat d’aquests sistemes, tenint en compte les circumstàncies que caracteritzen l’ocupació al sector, i s’ofereix una visió general de les mesures de protecció social preses pels governs arran de la pandèmia de la Covid-19.
 
 

El document s’estructura en 3 blocs. El primer explora les tendències actuals en matèria econòmica i d’ocupació en els sectors culturals i creatius, així com en els sistemes de seguretat social en aquests sectors. Entre els reptes detectats hi figuren: l’exclusió en els programes d’accés a la protecció social en la llei, les contractacions basades en projectes i el curtterminisme, la irregularitat pel que fa al tipus de remuneracions o la representació sindical desigual.

El segon apartat analitza, a través de l’estudi de casos existents a diversos països, els sistemes de protecció social dels treballadors en els sectors dels mitjans i de la cultura. Destaquen els casos del règim especial per a artistes a Alemanya – similar en molts aspectes al sistema francès –, el règim d’intermitència de l’espectacle a França o la “Llei de l’Actor” argentina, que inclou un mètode especial per estimar el nombre d’anys de servei i les cotitzacions a la seguretat social.

Basat en les conclusions extretes de l’estudi, el darrer bloc se centra en els diferents enfocaments polítics per millorar aquests sistemes de protecció social per tal que les treballadores i treballadors dels sectors culturals i creatius tinguin garantits els seus drets en la pràctica. A la següent taula s’identifiquen els problemes de cobertura en els marcs existents, així com algunes solucions possibles.
 
 

Deficiències en la cobertura de les categories dels treballadors i accions per evitar l’exclusió 
 
 

L’informe tanca amb una sèrie de conclusions que posen en relleu la paradoxa del sector: mentre els treballadors de la cultura s’enfronten a majors riscos que a altres àmbits, aquests solen estar menys protegits pels sistemes estatals.

Podeu consultar i descarregar-vos el document:
 

Galian, C., Licata, M., i Stern-Plaza, M. (2021). Social Protection in the Cultural and Creative Sector: Country Practices and Innovations [3] (ILO Working Paper 28). ILO  www.ilo.org [4]

_____________________________________________________________________