L’espectador davant l’abundància de plataformes digitals en l’era post-Covid

 Ministerio de las Culturas, las Artes y el Patrimonio de Xile [2]
 

L’explosió en l’oferta de continguts i d’experiències culturals en entorns digitals amb l’arribada sobtada de la pandèmia ha comportat una nova forma de relacionar-se amb els públics, sense que el sector hagi comptat amb el temps suficient per definir una estratègia adient per a la seva implementació.

El darrer número de la revista Observatorio Cultural, publicada pel Ministerio de las Culturas, las Artes y el Patrimonio de Xile [2] en el context del II Seminari Internacional de Desenvolupament de Públic i Cultura Digital [3], inclou quatre articles que es corresponen a les conferències que hi van tenir lloc. Parem atenció al text signat per la investigadora Ingrid Guardiola, qui va centrar la seva ponència en la figura de l’espectador contemporani davant (el mite de) l’abundància  de plataformes digitals en l’era post Covid-19.
 
 

'Movies, Five Cents' de John French Sloan
 
 

Quina és la relació entre l’espectacle, el lloc de l’espectador i els mecanismes de poder? Com han anat canviant les formes culturals a partir d’aquestes interaccions? En aquest article, l’autora s’endinsa, fent-se servir d’un ric bagatge i de referències culturals, del pensament i la filosofia, en un viatge per desgranar aquestes qüestions que estan ara, en el context de la pandèmia, especialment d’actualitat.

El text parteix del canvi del lloc de l’espectador i la seva relació amb l’espectacle, de com Internet ha jugat un rol essencial en redefinir la figura de l’espectador com a usuari, a partir del qual s’articulen les relacions socials: si la socialització era el pretext per anar al teatre, ara “la mateixa socialització és l’espectacle”.

Les plataformes digitals, explica Guardiola, han venut un “mite de l’abundància”, mitjançant el qual han atret els espectadors del segle XXI cap a elles, sota la promesa de trobar-hi tots els continguts i transformant el seu rol de passiu a partícip, autònom i autosuficient. Amb tot, explica com es tracta d’una fal·làcia que no funciona, amb la qual, d’una banda, les plataformes només volen extreure el màxim de dades de qualitat possibles i, de l’altra, la prometedora experiència de l’espectador acaba sent decebedora davant la difícil tasca de selecció entre la multitud de continguts disponibles i, a més, al fet de pensar en totes aquelles alternatives que no s’han escollit.

L’article repassa les conseqüències que el ràpid canvi – caracteritzat per un consum cultural que va passar a ser en línia – que va suposar la implementació de les mesures de confinament han tingut en el comportament dels públics de la cultura i llança algunes qüestions al respecte. A més, apunta que amb la manca de temps per pensar en les millors eines per al nou context social i cultural, s’ha aniquilat el treball gestat durant anys en aspectes com la diversitat de públics o la bretxa digital: “quin serà el retorn social de la cultura?”.

 
 

 

Podeu consultar l’article i descarregar-vos la revista:
 

Guardiola, I. (2020). El espectador ante las plataformas digitales en un mundo post Covid. Mitos  y realidades [4]. Observatorio Cultural, 38 [5], 10-27.
 
 
 
Recupereu el vídeo de la ponència d’Ingrid Guardiola
 
 

 
       Ministerio de las Culturas (2020, octubre 14). Conferencia Ingrid Guardiola. Youtube

 
 

___________________________________________________________________________