Què és tradició i què és modernitat en museologia?

La revista «ICOFOM Study Series» [2]ha publicat el seu nou número, titulat 'El futuro de la tradición en museología'. Es tracta de la revista del Comitè internacional de museologia de l’ICOM (ICOFOM) [3], i després de gairebé 40 anys activa avui dia ja compta amb més de mil articles que examinen l’àmbit museístic, així com els seus fonaments, particularitats i opcions de futur. Al seu torn, L’ICOFOM investiga, estudia i difon els fonaments teòrics de la museologia, i també analitza les principals tendències contemporànies.

Els números de la revista són temàtics i tenen a veure amb els temes tractats als simposis que organitza anualment el Comitè. Així doncs, l’últim número es relaciona amb el simposi del 2019 celebrat a Kioto, 'Els museus com centres culturals: el futur de la tradició [4]', en el qual es va concloure que, per tal de canviar el futur dels museus primer cal reconèixer les tradicions que ens han conduit fins al present.
 

Light Descends On Kyoto. Koji Kinutani
 

A la introducció [5] de la revista (Brulon Soares, 2020) es planteja la pregunta: què és tradició i què és modernitat en museologia? Mitjançant l’exemple recent del Museu do Índia, a Río de Janeiro, on s’han començat a utilitzar les tiges dels plàtans picats com a nova tecnologia de control de plagues a les reserves, es reconeix que la innovació podria passar per la reinvenció de les pràctiques tradicionals. De fet, l'oposició entre el modern i el tradicional, tan rígidament definida a Occident, ha demostrat ser inadequada per explicar el paper i les funcions dels museus en el present.
 

Podeu consultar-ne el contingut íntegre aquí:
 
 

*****