Paraules en record d'Eduard Miralles

  
Hi ha un minut que et condiciona i et canvia la vida. I aquell minut per Carlos Marquerie va ser el moment d'observar els quadres escoltant Pink Floyd gràcies a aquell professor, als anys 70, que li va fer trobar la potencialitat. El click. El minut que tot es deconstrueix per construir-se.

L’ Aprendre a aprendre.

 

Aquell va ser el moment on la cultura i l'aprenentatge es tocaren per esdevenir aquell lloc d'aixopluc on sembla que tot està per fer i tot és possible.

Així ho explica l'artista en un vídeo [2] que dóna pas a la realitat. De la pantalla a la carn. De la virtualitat a l'offline "Cada cop parlem menys mirant-nos"

Benvinguda institucional


 

Així començà Interacció 2018, sota el títol 'Sobre la humanitat dels humans'. Unes trobades coordinades per Eulàlia Bosch que volen posar de manifest l'estret lligam entre la cultura i l'educació. Mirant-nos, escoltant-nos, veient-nos en tres dimensions, durant tres dies al CCCB.

Des de l'aprenentatge gràcies al dubte, la memòria, la transmissió del coneixement i sobretot el viatge Bosch ha ideat un entramat de ponències que com el llibre Si una nit d'hivern un viatger d'Italo Calvino es pot interrompre a cada capítol per continuar.

El viatge del migrant, el viatge de la memòria, dels primers homo erectus fins a l'homo economicus de John Stuart Mill. Des de l'oralitat dels contes a les xarxes socials. Des de les traduccions al multilingüisme que permet eixamplar mirades i esbossar veritats que poden ser compartides. En tant que humans. Amb tot el que ens fa humans.

Les sessions pensades per Bosch van des de l'origen fins a la memòria de l'experiència. Per això no és casualitat que el record per Eduard Miralles sigui cabdal per entendre com transmetem la cultura al nostre país. Miralles pare de la gestió cultural, tal hi com la coneixem, fou un home de cultura en el sentit més clàssic del terme. Un home culte però generós. "No amagava el que sabia, la clau per ell era compartir-ho, com un llibre obert del qual tots hem begut" el definia Esteve León.

Així, els seus dos companys, Esteve León i Jordi Font, han decidit retre-li un homenatge en aquesta Interacció al qui va ser director del CERC més de 10 anys, i que ens va deixar el 29 d'agost del 2018. Un homenatge en format radiofònic a dues veus. Un relat biogràfic, que no un panegíric o una elegia, per saber qui era, com era i què va fer el seu company. El seu amic.

Laia Gargallo, actual directora del CERC, va escriure en un tuit quan es va assabentar de la seva mort “#EduardMiralles Sempre present.” Un bon resum del llegat cultural i humà del gestor. Una bona manera de reconèixer l'empremta.

Eduard Miralles, nascut l'any 1961, va combinar la filosofia i l'etnologia amb la gestió cultural. El seu interès per la cultura com a eina democratitzadora el van portar a interessar-se per les estructures dels centres cívics i associatius. Espais on revisar i apoderar la cultura tradicional i popular en els llocs d'oci. Després de la mort del dictador i sense cap experiència en la gestió pública, Miralles assumia la direcció del Centre Cívic de Sant Martí, amb les senalles carregades d'idees i bones intencions i sense un pla clar “del com” però si “del que”. Calia aconseguir la democràcia cultural des de la comunitat i la pràctica artística, no democratitzar la cultura. Aquest va ser el leit motiv de la seva vida: la democràcia cultural, la relació entre la creació i la comunitat, els ens locals, els barris. Intentar una reflexió compartida.

El 1986 s'inaugura el CERC i el 1989 el primer curs de postgrau dirigit per Lluís Bonet i Miralles. Així la cultura deixa de ser una entitat reservada als erudits per convertir-se en una pràctica laboral. De nou aprendre aprenent. Cultura, comunitat i educació es troben en un espai com el de la Universitat. Un espai d'aprenentatge d'adults, perquè tal com apunta Marina Garcés "tenim la sensació que l'aprenentatge es fa a l'escola quan ets nen i la cultura quan ets adult. Quan el cert és que cultura i educació van de la mà i tota la vida"

Miralles, conscient  que el binomi educació-cultura és indestriable i influenciat per les lectures de Paolo Freire, comença a treballar a la Universitat Politècnica.

El gestor cultural combina cultura i educació, dues de les potes de les jornades d'Interacció d’enguany. Encara li falta el viatge, la internacionalització. I arriba. El viatge per Miralles és Interarts, aquest espai on la cultura traspassa fronteres per créixer, trobar-se, reconéixer-se i aprendre.

Miralles va ser un gestor mogut, incessant, un savi. Ara bé, com va apuntar Jordi Font
 

Els Savis han de ser bons i forts:

Bons, forts i savis. Eduard no va ser prou fort"
 

El mateix cap de setmana que marxava una altra sàvia, Montserrat Caballé, Interacció recorda a Eduard Miralles "un llibre obert, una càtedra a peu de carrer".

"No era la Montserrat Caballé i això no és el Liceu però mereix un aplaudiment" conclou Esteve Leon. Una pantalla amb el rostre de Miralles al fons de la sala i cares compungides.

Hem passat per la memòria. Seguim el viatge.

 

Paraules en record d'Eduard Miralles [ Jordi Font i Esteve Leon ]