#Compartim. Setmana 12

És dilluns i això vol dir que és moment de #compartim! 

Cada setmana seleccionem els articles, informes i reflexions més interessants que hem trobat a les xarxes perquè no t'escapi res. Quines idees i novetats ens han cridat l'atenció aquests dies? Descobreix-les aquí!

Art degenerat, diu Trump

Mercè Ibarz, 22 de març de 2025

Mercè Ibarz reflexiona sobre la dificultat de fer comparacions històriques entre el passat i el present, i expressa la seva resistència a qualificar l’actualitat amb termes com "feixista" sense una anàlisi profunda. Tot i això, reconeix que les consideracions sobre les exclusions de la història, com les que afecten les dones, les ètnies no blanques i les minories sexuals, són fonamentals en el debat contemporani. Ibarz estableix un paral·lelisme entre l’art que els nazis van qualificar de “degenerat” el 1937 i les accions de l’administració Trump, que ha atacat l’art contemporani i les institucions culturals. Així com els nazis van considerar l’art modern com immoral i corromput, Trump ha qüestionat l’art creat per artistes homosexuals i transgèneres. A diferència del passat, però, Ibarz subratlla que avui existeixen veus que poden alçar-se contra aquests atacs a la cultura, tot i que encara es resisteix a utilitzar un terme definitiu per qualificar el moment actual.

Llegiu l’article complet:vilaweb.cat [2]
 
 

Una taca estranya al cel

Albert Lloreta, 20 de març de 2025

Albert Lloreta reflexiona sobre la sensació creixent que la realitat ha deixat de tenir sentit, un fenomen que es relaciona amb el concepte d'hipernormalitat. Lloreta argumenta que aquest procés no és sinó una conseqüència del model de negoci de les grans tecnològiques, respon a una estratègia deliberada de control. Silicon Valley no només s'ha convertit en l'intermediari absolut de la nostra vida digital, sinó que aspira a substituir les institucions democràtiques per un nou sistema tecnocràtic privat, basat en criptomonedes, xarxes socials i formes de sobirania digital. Personatges com Peter Thiel lideren aquesta transformació, aliant-se amb l'extrema dreta per desmantellar els estats nació i crear estructures de poder paral·lel.

Davant d'aquest escenari, Lloreta planteja una pregunta clau: podem desacostumar-nos d'aquesta nova normalitat imposada? La seva resposta passa per recuperar espais de diàleg col·lectius, trencar amb la dependència de les grans plataformes i repensar el nostre consum digital per evitar que el futur estigui dictat pels interessos de Silicon Valley. Només així podrem reconstruir una societat on la tecnologia no sigui una eina de dominació, sinó una eina al servei del benestar col·lectiu.

Llegiu l’article complet: allr.cat [3]
 
 

Escuchar, imaginar, transformar

Santiago Eraso, 19 de març de 2025

Eraso reflexiona sobre el seu paper com a mediador cultural, on destaca la importància d'escoltar, imaginar i transformar per generar canvis en les institucions culturals, especialment en els museus. La seva tasca com a connector i facilitador de processos és clau per a la democratització de la cultura. Apunta que, tot i les dificultats i els canvis polítics involutius, la paciència i l'esperança són essencials en els processos transformadors. La seva conclusió és que atendre el que ja tenim pot ser més revolucionari que idealitzar el futur.

Llegiu l’article complet:  santieraso.com [4].
 
 

En el món de la cultura també hi ha enemics

Joan Minguet Batllori, 18 de mar´de 2025

L'article de Joan Minguet Batllori és una crítica punyent al món cultural actual, on les lluites internes, les rivalitats i les dinàmiques de poder sovint actuen com a obstacles en el camí de la construcció col·lectiva de la cultura. Minguet denuncia que, en lloc d'ésser un espai d'unió i solidaritat, la cultura es converteix sovint en un camp de batalla on les aliances són fràgils i els interessos individuals predominen sobre el bé comú. L’autor denuncia la hipocresia dels qui es presenten com a defensors de la cultura, mentre que, en realitat, participen en pràctiques que l'enverinen i la fragmenten, mantenint rivalitats destructives.

Conclou que, en aquest context, la cultura no només es veu amenaçada per factors externs, sinó també per les seves pròpies dinàmiques internes de poder i competència, que dificulten el seu desenvolupament i la seva capacitat transformadora. L'autor posa en evidència com la lluita per la cultura s’ha convertit en una lluita per l'hegemonia i la dominació ideològica, on l’autèntica essència cultural queda desplaçada.

Llegiu l’article complet: vilaweb.cat [5]
 
 

What the arts can learn from Toyota: Cultivating a culture of creative resilience

David Reece, 17 de març de 2025

David Reece proposa una reflexió interessant sobre com les organitzacions culturals poden beneficiar-se d’algunes de les estratègies aplicades per Toyota, un model empresarial conegut per la seva capacitat d’adaptació i innovació constant. Un dels conceptes destacats per Reece és la pràctica de setting ‘unreachable’ targets – establir objectius que, a primera vista, semblen inabastables. Aquesta filosofia, aplicada amb èxit a Toyota, no només té l'objectiu d'impulsar el rendiment, sinó de generar un ambient de creativitat i resiliència a través de l’ambició i l'experimentació.

Reece argumenta que aquest enfocament també pot ser extremadament útil per al sector cultural, sovint marcat per la incertesa financera i els canvis ràpids. Establir objectius extremadament ambiciosos podria ajudar les organitzacions culturals a mantenir una mentalitat flexible i innovadora, superant els obstacles i permetent que els professionals busquin solucions noves i inesperades. Així com Toyota ha integrat el concepte de millora contínua (Kaizen) en la seva operativa, el sector cultural també pot adoptar aquesta mentalitat per afrontar els reptes i mantenir la seva creativitat viva i en constant evolució.

En conclusió, l'article de Reece destaca com l'adopció d'estratègies com aquesta pot permetre a les organitzacions (públiques i privades) ser més resilients i innovadores, enfrontant els reptes amb una actitud renovada que les ajudi a créixer en un entorn cada cop més canviant.

Com diu un dels mantras interns de Toyota: “Enfrontar-te amb el teu cap és acceptable; portar-li males notícies és recomanable; i ignorar-lo sovint es perdona.”

Llegiu l’article complet:artsprofessional.co.uk [6]

Aquesta setmana també hem llegit (i ens ha semblat molt interessant) 
 

Diversity and inclusion in European museums (2024)  (17 de març de 2025) Aquest informe destaca la importància de posar la diversitat i la inclusió al centre de les polítiques i pràctiques museístiques davant els reptes actuals, com el canvi climàtic, la descolonització i la recuperació post-pandèmia.  ne-mo.or [7]g [8]

Preservar el patrimonio y los derechos culturales en la era digital. (13 de març de 2025) Article sobre el nou informe centrat en la digitalització del patrimoni cultural de la Relatora Especialde Nacions Unides en l'àmbit dels Drets Culturals, Alexandra Xanthaki. La relatora assenyala que els processos de digitalització no són neutres. 'El potencial de la intel·ligència artificial per modelar la intel·ligència cultural i per reforçar prejudicis és motiu de gran preocupació'."ohchr.org [9]

Culture for a stronger, more secure and resilient EU (11 de març de 2025) Segons Culture Action Europe, la cultura és essencial per a la seguretat i la democràcia a la UE. Cal integrar-la a les polítiques de defensa i destinar recursos a la seva recuperació per aconseguir una Europa més forta, resilient i cohesionada. cultureactioneurope.org [10]

Un museo para estar, coser y bailar / Bea Espejo (1 de març de 2025) Els museus estan canviant: esdevenen espais oberts a la comunitat, on es pot crear, cosir i ballar. Però la burocràcia encara frena aquest canvi. Cal una transformació també en la gestió. elpais.com/babelia [11]

___________________________________________________________________