Carta per una Cultura Justa: iniciativa per a millorar les condicions laborals i fomentar intercanvis culturals més equitatius

A mitjans de setembre es va presentar la Carta per a una Cultura Justa [2], una iniciativa sorgida de la col·laboració entre diverses institucions, xarxes i experts internacionals per tal de promoure el respecte, la protecció i el compliment dels drets econòmics, socials, culturals i la resta de drets humans d’artistes i professionals de la cultura, mitjançant pràctiques laborals més justes i intercanvis culturals més equilibrats.

La Carta s’emmiralla en el moviment de “comerç just” [3], que a les últimes dècades ha contribuït a establir relacions comercials més justes i a millorar l’autoorganització i els recursos d’agricultors i agricultores de molts països del món. Alhora, sent conscients de les especificitats de les pràctiques i expressions culturals, la Carta per a una Cultura Justa estableix objectius i prioritats que s’hi adapten, i que són resultat d’un procés de consultes i debats que s’ha allargat durant més d’un any.
 

La part principal de la Carta la constitueixen vuit principis, que descriuen els seus principals àmbits d’incidència i estableixen compromisos per a les institucions i persones que vulguin adherir-s’hi:
 

1. Condicions de treball dignes i remuneració justa, que respectin les normes laborals establertes per l’Organització Internacional del Treball i que incloguin aspectes com la seguretat a la feina o el dret a la negociació col·lectiva.

2. Dret de tota persona a accedir a una diversitat d’expressions i recursos culturals, en diverses llengües, abordant la bretxa digital, garantint l’educació cultural i artística per a tothom, i garantint el respecte per les expressions culturals pròpies dels grups minoritaris.

3. No discriminació i igualtat de gènere en l’ocupació als sectors culturals i en les altres activitats professionals, i atenció a les necessitats específiques i l’apoderament de les dones i dels artistes i professionals de la cultura que pertanyin a grups minoritaris o infrarepresentats.

4. Desenvolupament local, que comporta que els governs i les corporacions privades contribueixin a enfortir les capacitats dels agents culturals a mig i llarg termini, mitjançant inversions en matèria de formació, infraestructures, suport a les petites iniciatives empresarials i les cooperatives, millora de les polítiques, desenvolupament de mercats locals sostenibles, etc.

5. Accés al mercat, mitjançant mesures com ara facilitar la mobilitat dels artistes i professionals de la cultura i la concessió d’un tracte o règim preferencial, en el comerç internacional, als béns i serveis culturals provinents dels països del Sud Global. 

6. Equitat i ètica digitals, que compromet a utilitzar les tecnologies digitals per enriquir la diversitat de les expressions culturals, afavorir la creativitat i respectar els drets humans, així com a garantir un accés equitatiu a les eines digitals.

7. Respecte pel medi ambient, que comporta tenir en compte l’impacte mediambiental de les pràctiques culturals, la necessitat d’adoptar mesures en aquest àmbit que siguin justes, i el reconeixement del paper que pot tenir la creativitat per fomentar l’empatia i imaginar futurs alternatius.

8. Conscienciació pública i dels consumidors, perquè, en darrera instància, una cultura justa necessita que el conjunt de la població valori i respecti l’aportació que fan els artistes i els professionals de la cultura.
 

Des de la seva publicació, la Carta per una Cultura Justa invita persones i institucions que en comparteixin els valors i els principis a adherir-s’hi. Tot i que no té caràcter vinculant jurídicament, a diferència d’altres documents internacionals en els quals s’inspira parcialment (com la Recomanació d’UNESCO sobre l’Estatut de l’Artista [4], la Convenció d’UNESCO sobre la Diversitat de les Expressions Culturals [5], o el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals [6]), permet que la signin tot tipus d’agents públics i privats que es vulguin comprometre a aplicar-la.

De la mateixa manera que amb el “comerç just”, la Carta per una Cultura Justa es defineix com un “moviment”, que aspira a contribuir progressivament a millorar el reconeixement i les condicions de les persones que treballen al sector cultural i a fomentar intercanvis culturals més equitatius. El projecte neix d’una iniciativa de la Comissió Alemanya per a la UNESCO i hi han participat institucions, xarxes i professionals de tots els continents.

El document derivat d’aquest procés contempla la possibilitat de ser revisat i posat al dia més endavant, mitjançant processos participatius i transparents. També obre la porta a desenvolupar noves cartes adaptades a les realitats de sectors culturals o àmbits territorials específics.
 
 

Per a més informació i per a adherir-vos-hi, podeu visitar https://www.fair-culture.de/pagina-principal-es-/ [2]

 _________________________________________________________________________________________