Per la fi de la tauromàquia a Catalunya i a l'Estat espanyol

En els últims anys el debat sobre la tauromàquia a Espanya ha estat molt significatiu, ara sobretot arran de la recent Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda per la plataforma «No es mi Cultura», una important proposta promuguda per moltes entitats animalistes i d’altres sensibles, l’objectiu de la qual és abolir la Llei 18/2013, que regula la tauromaquia com a patrimoni cultural i modificar la Llei 10/2015 per a la protecció del patrimoni cultural immaterial i acabar amb la tauromàquia a l’Estat. Aquesta ILP representa un gest capdal per a la reflexió sobre les tradicions culturals i el respecte pels drets dels animals.

La tauromàquia: una tradició en crisi

La tauromàquia, considerada per alguns com una manifestació cultural amb segles d’història, ha estat defensada com a expressió artística i símbol d’identitat a molts llocs de l’Estat. Malgrat tot, a les últimes dècades, aquestes ‘tradicions’ han estat cada vegada més criticades per la seva crueltat amb els bous i la violència inherent de l’espectacle.
La ILP vol eliminar aquesta pràctica amb l’argument que «el maltractament animal no pot ser considerat cultura en una societat moderna»: Avui mateix [2], el nou ministre de Cultura Ernest Urtasun, ha ratificat la fi del Premi Nacional de Tauromàquia que es va aprovar el 2011 pels partits majoritaris i que per motius d’atenció a les demandes socials i l’evolució del sector cultural (poques crítiques he vist, la veritat), s’ha acabat eliminant. És un gest molt important perquè com a fet cultural i patrimoni immaterial, tenia protecció jurídica, i era obligació de les administracions ajudar a fomentar i subvencionar aquestes pràctiques culturals. 
 

Què proposa la ILP?

La ILP de «No es mi Cultura» [3] té com a principal objectiu prohibir la tauromàquia en totes les seves formes en el territori espanyol.
Entre les seves propostes més destacades s’inclouen:

– La prohibició de les curses de braus i tots els espectacles taurins en els quals es maltractin o sacrifiquin animals.

– L’eliminació de les subvencions públiques destinades a la tauromàquia, tant a nivell nacional com autonòmic.

– L’educació en el respecte cap als animals a les escoles, i fomentar una cultura lliure de violència cap a ells.

Perquè aquesta ILP vagi endavant, és necessari recollir un mínim de 500.000 signatures que després hauran de ser validades pel Congrés dels Diputats. En cas de tenir èxit, Espanya podria fer un pas ferm cap a l’abolició d’una de les tradicions més controvertides de la seva història recent i àmpliament criticades a l’àmbit internacional. La iniciativa «No es mi Cultura» reflecteix un canvi en la percepció que molts ciutadans tenen sobre la tauromàquia, les noves generacions, més sensibilitzades amb el benestar animal, veuen aquesta pràctica com un fet anacrònic, allunyat dels valors d’una societat que aposta pel respecte als éssers vius. Les enquestes més recents indiquen que una majoria de la població espanyola, especialment a les zones urbanes, està a favor de l’abolició de la tauromàquia. 
 

I a Catalunya, què?

Els cops de calor, els infarts per estrés, els ofegaments amb cordes, les descàrregues elèctriques i el foc a les banyes són exemples de com aquests hervíbols pacífics pateixen i moren extenuats cada estiu, amb una crueltat extrema i innecessària, a les nostres festes patronals, festes majors i qualsevol altre barbarisme cultural que se’ls pugui acudir a colles de persones i autoritats autonòmiques i municipals que no volen posar fre (ni imaginació) a aquests tipus de celebracions carregades de tortura i maltractament animal. 

S’ha fet un primer pas important amb l’eliminació d’aquest premi posant fora del marc cultural aquests tipus d’esdeveniments. Ara, però, cal anar per aquestes milers de signatures (AQUI [4] informació d’on estan aquests punts físics, la signatura online no és vàl.lida per aquesta petició legislativa) perquè el Congrés ho ratifiqui i es pugui acabar d’una vegada amb una crueltat innecessària… La Cultura NO és Tortura, ni justificada amb tradició mil.lenària, sagrada, antropològica o confitada, les societats avancen i no és de rebut defensar la mort de milers d’animals per unes tradicions que repensades i sense la presència animal, podrien substituir d'una altra manera l’eufòria, el seny i la rauxa d’uns quants maltractadors!

A Catalunya aquests 2024, 22 poblacions catalanes han organitzat 53 ‘esdeveniments’ culturals amb bous, segons dades de la Generalitat de Catalunya [5], amb diners públics. I no acaba aquí, encara hi ha altres tradicions a Catalunya on els animals són explotats i maltractats sense pietat, amb la diversió extrema com a fil conductor i sense tenir en compte cap tipus d’ètica ni compassió cap a altres essers vius.

Pels qui miren de lluny, jo també espero un dia deixar de parlar d’aquestes coses.

 

Altres articles sobre el tema animal a la Cultura:
Per una ètica animal a Cultura.