La cultura com a terreny problemàtic...

La nova aliança editorial de Trànsit Projectes [2] amb l’argentina rgc Ediciones [3] busca acostar alguns dels títols emblemàtics del segell especialitzat en publicacions sobre la gestió i les polítiques culturals. Aquest primer transvasament transatlàntic ha portat dos títols a les nostres llibreries. ‘Valorizar lo propio, potenciar lo común’ de Diego Benhabid [4] y Ricardo Santillán Güemes [5], i ‘Política cultural y desacuerdo’ d’Alexandre Barbalho [6], a les pàgines del qual se'ns proposa sortir del terreny conegut, i fins i tot autocomplaent, per experimentar la cultura com a desacord.
 

“És cert que la qüestió relativa a la necessitat de “sacsejar” el camp cultural és anterior a la situació de crisi que transitem. Tot i això, la conjuntura crítica actual no fa més que reforçar el missatge: no és temps per a una cultura convenient, ni pràctica ni còmoda” diu Barbalho.
 

De quina manera hem de repensar les polítiques culturals en un moment de crisi de les institucions formals de la democràcia; i de la confiança en elles per part de la ciutadania? Fins a quin punt les polítiques culturals, com les entenem habitualment, no suposen renunciar al potencial crític de la cultura? El sistema de producció cultural, quins parentius guarda exactament amb el sistema de producció tal com ho consideren l'economia i l'economia política?
 

Aquestes són algunes de les preguntes de fons que Alexandre Barbalho planteja al llarg de les pàgines del present assaig, una profunda reflexió sobre el lloc de la cultura i les polítiques culturals a la societat contemporània. La proposta de Barbalho parteix d'una consideració general sobre el significat de la cultura, remarcant-ne la dimensió crítica, per analitzar després les implicacions que aquesta hauria de tenir per a les polítiques culturals. En analitzar les tendències de les polítiques culturals en les darreres dècades, posant en comparació diferents contextos geogràfics, Barbalho observa que malgrat l'aparent centralitat que s'hi ha guanyat, la capacitat de sostenir la dimensió crítica de la cultura s'ha anat esvaint.
 

POLÍTICA CULTURAL Y DESACUERDO analitza així un ampli repertori de fonts, que converteixen les seves pàgines en una excel·lent introducció a les nombroses aproximacions entorn al paper contemporani de la cultura i als models existents de política cultural. Centrant-se especialment en els contextos del liberalisme processal (propi dels EUA, però amb implicacions en molts altres contextos) i el liberalisme substantiu (identificat amb França, però també visible a altres països) i observant algunes de les seves similituds a la pràctica.
 

D'aquesta manera, Barbalho examina alguns dels aspectes clau del debat sobre les polítiques culturals actualment. Entre elles la reivindicació de la cultura com a espai legítim d’intervenció, amb una justificació pròpia i no condicionada per finalitats dordre econòmic o social; la manera com les fonts de finançament de la cultura (públiques, privades, de fundacions filantròpiques, etc.) condicionen la producció cultural, i la conveniència de garantir espais d'autonomia per a aquesta producció. De quina manera l’acció de l’estat hauria de contribuir a l’existència d’una pluralitat de manifestacions culturals? O què ens diuen les polítiques culturals de la qualitat d'una democràcia?, són alguns interrogants més dels molts que planegen al voltant de les tesis d'aquest llibre, unes més explícites, d'altres que treuen el cap de forma suggerent entre les línies.
 
 

Llegeix tot el pròleg d’aquesta edició del llibre aquí [7].

_____________________________________________________________________