Paraules i imatges: com les històries construeixen comunitat

Fer de les experiències històries: la memòria

La màgia de la traducció: una cultura comuna

amb Emili Manzano i Jordi Balló

Pels periodistes Emili Manzano i Jordi Balló, el que defineix el fet de ser humans són les relacions entre les comunitats i les persones, el que ambdós anomenen com "el valor cultural de l'amistat".

Balló, que fou el curador de la mostra Pasolini Roma [2]al CCCB, defineix al cineasta italià com un geni en si mateix, però també, un amic dels seus amics. "El cercle de Pasolini era tan fort que sempre anava acompanyat als judicis que va anar tenint al llarg de la seva vida! 32 judicis en total".

Una de les amigues claus de l'italià era l'escriptora Dacia Maraini. Molt activa en els cercles literaris de Roma, va conèixer a Pier Paolo Pasolini amb qui va forjar una forta amistat i amb el qual va col·laborar en diverses ocasions. Tots dos van escriure el guió de la pel·lícula Las mil y una noches.

Maraini, a la seva novel·la Memorie di una ladra, retornava a les ensenyances de Voltaire al Càndid, on els personatges secundaris eren clau per entendre la realitat. "Tothom té una lliçó per donar-nos" deia Voltaire en aquesta novel·la filosòfica on l’autor titlla l'optimisme metafísic de ridícul i completament inversemblant.

Ara bé, quan els del fons de la seqüència són rev(b)elats, els seus relats són reveladors. Tothom forma part de la història, tothom construeix la memòria.

Balló posa l'exemple de la Premi Nobel de la Pau Nadia Murad, quan la paraula passa a la imatge i el gest individual es converteix en col·lectiu.
    

L'home necessita històries per entretenir

"L'home necessita històries per entretenir" diu Manzano, i si fem un repàs per la història des de l'oralitat, l'home s'ha dividit entre l'home fabens i l'home ludens.

Són les fabulacions les que fan que posem nom, aquell acte de màgia que deia Nancy Huston. "Construïm un present amb un aixopluc d'històries, només cal pensar en les stories d'Instagram".

Realitat, relat o postveritat, el cert és que les noves tecnologies modelen la cultura i permeten crear afinitats estilístiques i socials amb gent d'arreu amb una interacció versemblant però no necessàriament verídica. "Publicar és sortir de les hores de solitud i silenci per mostrar la teva obra, la teva intimitat" d’aquesta manera explica Manzano "Va ser molt important parlar de llibres a la TV - Manzano dirigí i presentar L'hora del lector i Saló de lectura ambdós a BTV- va permetre sortir de la individualitat de la lectura per buscar-hi amics"

Per Balló, ara "ja no cerquem experiències simultànes compartides, ara cerquem el que Jonas Mekas anomena amics en l'obra". Aliats que poden ser lluny i que permeten el fluir de la relació amb l'obra. Siguin on siguin, al llarg dels anys.
  

[ Emili Manzano i Jordi Balló ]
  

Idea central 

Les paraules i les imatges articulen relats que connecten experiència individual i memòria col·lectiva, i permeten construir comunitats culturals.