Sectors culturals

Un cor sense escenari: quan la xarxa esdevé espai de creació col·lectiva


  
El Virtual Choir d’Eric Whitacre exemplifica com Internet transforma la localització, l’organització i l’abast de les pràctiques artístiques contemporànies.
  

 

El Cor Virtual, concebut i dirigit per Eric Whitacre, constitueix una de les primeres experiències massives de creació coral distribuïda digitalment.

Després del pop: cartografia crítica d’una cultura fragmentada


  
A Homo Sampler: tiempo y consumo en la Era Afterpop, l’autor analitza com la cultura contemporània es construeix a partir de fragments, consum i reciclatge simbòlic en un ecosistema mediàtic transformat.
  

Escriptor i professor de nous llenguatges literaris a la Universitat Pompeu Fabra, Fernández Porta desenvolupa una obra assagística marcada per una formació humanística àmplia i per línies d’investigació que travessen l’estètica postmoderna

Creativitat connectada: art, multitud i poder crític a l’era Web 2.0



  
Una lectura clau de Juan Martín Prada que examina com la cultura digital transforma la creació visual i redefineix els rols entre públic i productor.


Publicat a Estudios visuales (núm. 5, 2008), aquest assaig analitza els efectes socials, econòmics i polítics de la segona etapa d’internet i la seva incidència en les pràctiques artístiques.

Amateurs, experts i educació musical: repensar qui fa música i per a què


  

Un article clàssic qüestiona l’hegemonia estètica que ha convertit la música en territori d’especialistes i defensa el valor educatiu i social de la pràctica amateur.
  

L’investigador Thomas A. Regelski analitza com la tradició racionalista del segle XVII i la teoria estètica del XVIII van contribuir a institucionalitzar la música com un camp regulat pel criteri del bon gust i el domini tècnic. Aquest procés històric ha consolidat una jerarquia cultural que situa professionals i experts al centre i desplaça els amateurs cap a una posició marginal.