Polítiques i governança cultural

  
En els darrers anys, moltes administracions públiques han començat a replantejar la manera com gestionen els equipaments culturals. L’externalització de serveis i les fórmules de cogestió amb entitats o empreses han guanyat pes en aquest debat. Un informe de l’Observatorio Vasco de la Cultura analitza aquests models i examina les implicacions que tenen per a la gestió pública dels equipaments culturals.
  

Els equipaments culturals constitueixen una de les infraestructures principals de les polítiques culturals.

Un article clau per entendre com el context institucional i la cooperació interadministrativa han configurat la política cultural a Catalunya.
  

Com la cultura genera valor públic en educació, salut i sostenibilitat més enllà de l’impacte econòmic.
  

L’estudi El retorn social de les polítiques culturals ha estat elaborat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), sota la direcció de Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UAB, Xavier Fina, professor i director d’ICC Consultors Culturals, i amb la participació de Nicolás Barbieri, Eva Merino i Adriana Partal, a partir d’un encàrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Dotze filòsofs analitzen el paper de la cultura en un món globalitzat, tecnològic i en transformació constant.
  

El número 41 de la revista l’Observatoire presenta el monogràfic Art, culture et philosophie: matière à penser, coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez, una reflexió coral sobre el paper de l’art i la cultura davant els profunds canvis socials, polítics i tecnològics del present.

  
El volum del Forum d’Avignon recull les idees clau del seu fòrum 2011 i traça un mapa de tensions estratègiques entre economia, tecnologia i polítiques culturals.
  

El Forum d’Avignon, creat el 2006 amb el suport del Ministeri de Cultura francès, actua com a laboratori internacional d’idees dedicat a analitzar la relació entre cultura i economia.

Dues mirades complementàries sobre com mesurar què fa la ciutadania amb la cultura i quin paper juguen les indústries culturals en l’economia, amb l’objectiu d’avançar cap a metodologies comparables sense perdre el context local.
 

L’Institut d’Estadística de la Unesco ha publicat, en el marc del Marc d’Estadístiques Culturals 2009, dos estudis clau per avançar en la mesura de la participació cultural de la ciutadania i en l’anàlisi de l’impacte de les indústries culturals en l’economia dels països.

  
En els darrers anys han aparegut diversos conceptes que intenten repensar la relació entre economia, sostenibilitat i societat. El model d’“economia púrpura” proposa incorporar la dimensió cultural en els processos econòmics i situar la diversitat cultural com un element central del desenvolupament sostenible.
  

La relació entre economia i cultura ha estat tradicionalment analitzada des del camp de l’economia de la cultura, que mesura l’impacte econòmic de les activitats culturals a través d’indicadors com l’ocupació o la contribució al PIB.

  
L’informe De la créativité dans les modèles de financement de la culture del Forum d’Avignon defensa que la inversió cultural genera valor econòmic, social i simbòlic i proposa reformes per activar ecosistemes de finançament més sòlids.
  

La cultura requereix implicació personal i col·lectiva, recursos econòmics i voluntat política.

Un estudi de Mark Rimmer examina polítiques culturals locals orientades a reduir l’exclusió juvenil i mostra com els projectes musicals comunitaris poden veure’s distorsionats quan se’ls assignen objectius socials externs.
  

Publicat a International Journal of Cultural Policy, aquest article analitza programes culturals locals dissenyats per combatre l’exclusió social juvenil mitjançant pràctiques artístiques.

  
Un informe impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i elaborat per Pau Mas i Agnès Pros analitza el paper de les federacions culturals i assenyala camins de modernització compartida entre administració i sector associatiu.
  

El tercer sector cultural travessa una etapa de redefinició profunda vinculada a transformacions socials, canvis en els valors col·lectius i noves condicions institucionals.