Infància i joventut

Cerqueu informació sobre polítiques i programes que aborden l'accés a la participació cultural i el suport a l'expressió creativa dels joves.

Quan l’educació artística no necessita excuses


  
Què diu realment la recerca internacional sobre els impactes de les arts a l’escola i per què això hauria d’importar a la política educativa.
  

L’educació artística té un valor propi. Aquest és el punt de partida clar de l’informe Art for Art’s Sake? The Impact of Arts Education, elaborat per Ellen Winner, Thalia R. Goldstein i Stéphan Vinent-Lancrin per a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic. I també és, paradoxalment, el punt que sovint es perd en el debat públic, massa centrat a justificar les arts pels seus suposats efectes col·laterals.

Una mosca volava per la llum?



Quan la tradició es deixa reinterpretar: cançons de bressol revisades des de l’escena pop-rock per connectar la cultura popular amb la mainada i les famílies d’avui.
  

La cultura popular i tradicional és un llegat viu que s’inventa i es reinventa a cada generació. Les seves formes, significats i usos es transformen a mesura que dones i homes s’hi vinculen, la practiquen i la fan seva, construint nous relats a partir d’expressions que mai no són estàtiques. En aquest ecosistema dinàmic hi conviuen iniciatives molt diverses, pensades per a tots els públics i per a totes les edats.

Quan la cultura esdevé eina social: límits i riscos de la instrumentalització artística


Un estudi de Mark Rimmer examina polítiques culturals locals orientades a reduir l’exclusió juvenil i mostra com els projectes musicals comunitaris poden veure’s distorsionats quan se’ls assignen objectius socials externs.
  

Publicat a International Journal of Cultural Policy, aquest article analitza programes culturals locals dissenyats per combatre l’exclusió social juvenil mitjançant pràctiques artístiques.

Suburbis, identitat i resistència cultural: llegir Barcelona des dels marges


  

Una recerca de Jordi Nofre interpreta el fenomen “cholo” com a expressió d’alteritat juvenil i disputa simbòlica urbana
  

Jordi Nofre, investigador postdoctoral al Centro de Estudos de Sociologia (CESNOVA) de la Universidade Nova de Lisboa, ha dedicat bona part del seu treball a analitzar les relacions entre oci, espai urbà i desigualtat social. La seva tesi doctoral, L’Agenda Cultural Oculta, examinava l’oferta d’oci nocturn a Barcelona i la seva àrea metropolitana com a escenari de producció de diferències socials i culturals.