Cultura i transformacions contemporànies
Aquest tema analitza els grans canvis que estan transformant el paper de la cultura en la societat contemporània. Inclou l’impacte de la digitalització i de les noves tecnologies en la producció, circulació i accés a la cultura, així com la relació entre cultura, territori i dinàmiques socials emergents. També aborda el paper de la cultura davant dels reptes ambientals i la crisi climàtica, i la seva contribució a imaginar formes de desenvolupament més sostenibles. En aquest marc, la cultura s’entén com un espai de reflexió, experimentació i acció que participa activament en els processos de transformació social del present.
El Virtual Choir d’Eric Whitacre exemplifica com Internet transforma la localització, l’organització i l’abast de les pràctiques artístiques contemporànies.
El Cor Virtual, concebut i dirigit per Eric Whitacre, constitueix una de les primeres experiències massives de creació coral distribuïda digitalment.
El dossier monogràfic De la digitalització de la cultura a la cultura digital de Digithum analitza com les tecnologies digitals no només transformen suports i canals, sinó la pròpia lògica de producció i participació cultural.
El llibre de Axel Bruns redefineix les categories clàssiques de creació cultural per explicar com les comunitats digitals transformen coneixement, autoria i poder.
A Homo Sampler: tiempo y consumo en la Era Afterpop, l’autor analitza com la cultura contemporània es construeix a partir de fragments, consum i reciclatge simbòlic en un ecosistema mediàtic transformat.
Escriptor i professor de nous llenguatges literaris a la Universitat Pompeu Fabra, Fernández Porta desenvolupa una obra assagística marcada per una formació humanística àmplia i per línies d’investigació que travessen l’estètica postmoderna
Una lectura clau de Juan Martín Prada que examina com la cultura digital transforma la creació visual i redefineix els rols entre públic i productor.
Publicat a Estudios visuales (núm. 5, 2008), aquest assaig analitza els efectes socials, econòmics i polítics de la segona etapa d’internet i la seva incidència en les pràctiques artístiques.
Una lectura breu i incisiva d’Antonio Lafuente que ajuda a entendre per què la discussió sobre què pot ser apropiat i què ha de romandre compartit és avui central per a les polítiques culturals i del coneixement.
Publicat a Archipiélago: cuadernos de crítica de la cultura (núm. 77–78, 2007), aquest article ofereix una síntesi lúcida sobre la complexitat del concepte de procomú i sobre la necessitat d’obrir un debat social informat al voltant dels límits entre allò públic i allò privat.
Un assaig que qüestiona el relat optimista sobre la participació en línia i analitza com les indústries culturals integren l’activitat dels usuaris dins els seus propis models de poder i producció.
El professor Mirko Tobias Schäfer, investigador de nous mitjans a Utrecht University, examina en aquest estudi el paper real dels usuaris dins l’ecosistema digital contemporani. El seu treball parteix d’una premissa clara. La participació tecnològica no constitueix necessàriament un procés emancipador.
Tres assaigs examinen com la hiperconnectivitat transforma el saber, la cultura i la democràcia
Publicat a Infonomia en el marc del projecte de l’Associació Pro The Second Modern Times amb motiu del Dia Mundial d’Internet de 2009, La Societat de la Ignorància reuneix tres assaigs que qüestionen un dels mites centrals del nostre temps: que més tecnologia implica més coneixement.
Una recerca de Jordi Nofre interpreta el fenomen “cholo” com a expressió d’alteritat juvenil i disputa simbòlica urbana
Jordi Nofre, investigador postdoctoral al Centro de Estudos de Sociologia (CESNOVA) de la Universidade Nova de Lisboa, ha dedicat bona part del seu treball a analitzar les relacions entre oci, espai urbà i desigualtat social. La seva tesi doctoral, L’Agenda Cultural Oculta, examinava l’oferta d’oci nocturn a Barcelona i la seva àrea metropolitana com a escenari de producció de diferències socials i culturals.
Una lectura de Efraín Foglia que explora com les tecnologies digitals i els mitjans locatius reconfiguren les pràctiques culturals i els models de participació.
