treballadors de la cultura

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

En els darrers anys, tant els mitjans de comunicació com el sector cultural i el món acadèmic han evidenciat desigualtats de gènere en el sector cultural. Una part important d’aquestes desigualtats es generen en el mercat de treball, on adopten facetes i dimensions molt diverses: en la incorporació i condicions laborals a la indústria cultural i creativa, en la progressió a llocs de poder i lideratge, en l’accés a premis, ajuts, beques i d’altres reconeixements i en la visibilitat de l’obra artística i cultural de les dones, entre altres.

Toby Miller | Gedisa

Treballes per viure o vius per treballar? Segurament us han fet o us heu arribat a plantejar alguna vegada aquesta pregunta de resposta complexa, ja que es pot fer difícil apostar clarament per alguna de les dues opcions. De fet, dependrà de molts factors i força basculants, sobretot si ens dediquem a treballar la cultura.

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 170,5 milers de persones en el quart trimestre del 2018, xifra que es tradueix en una variació interanual negativa del 2,4%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual de l'11,4% en el cas de les dones i un decrement de l'11,4% en el cas dels homes. Per situació professional, la població assalariada puja un 14,4% i la no assalariada disminueix un 29,1%. El sector cultural aplega el 5% de la població ocupada a Catalunya. Pel que fa a Espanya, la població ocupada en el sector cultural ha augmentat un 0,1% respecte a un any enrere i el percentatge sobre la població ocupada total és del 3,9%.

La cultura a l’Estat espanyol creix al ritme del turisme cultural.

Com evoluciona l’assistència de públics a les sales de cinema o com es distribueix el treball de la cultura a l’Estat espanyol? Per resoldre aquests interrogants ja tenim aquí l’Anuari d'Estadístiques Culturals 2018, elaborat per la División de Estadística y Estudios de la Secretaría General Técnica del Ministerio. Com cada any, el seu objectiu és proporcionar una selecció dels resultats estadístics més significatius de l'àmbit cultural procedents de diverses fonts, que faciliti el coneixement de la situació i de l'evolució de la cultura a l’Estat espanyol, el seu valor social i el seu caràcter com a font generadora de riquesa i desenvolupament econòmic.

La cultura no sembla estar per festes. Les dades recollides a l’informe d’enguany demostren un cert estancament general i malgrat que alguns gràfics s’enfilen, aquests no arriben a ser engrescadors. L’autocrítica plana sobre el sector, que a més de la precarietat endèmica i la manca de pressupost, percep una preocupant manca d’impacte al conjunt dels catalans. Si bé l’accés a la cultura no ha de ser exclusiu d’uns certs sectors socials, sembla que és així quan s’arriba a afirmar que gairebé la meitat de la població no mostra interès per la cultura. Aquesta situació però, es pot veure com una oportunitat. Si tenim en compte els canvis socials i com es tradueixen al sector cultural també, podria ser que la cultura esdevingués la clau per impulsar canvis en molts àmbits de la nostra societat. La cultura pot ser motor d’avenç en sectors ben dispars, que ara es veuen allunyats, inconnexes, però que poden arribar a interconnectar amb una xarxa sostinguda per la cultura. Pot ser aquesta la dimensió social de la cultura?

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 167,3 milers de persones en el segon trimestre del 2018, xifra que es tradueix en una variació interanual negativa de l’1,3%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual del 15,6% en el cas de les dones i un decrement de l’11% en el cas dels homes. Per situació professional, la població assalariada puja un 11,6% i la no assalariada disminueix un 20,6%. El sector cultural aplega el 5% de la població ocupada a Catalunya. Pel que fa a Espanya, la població ocupada en el sector cultural ha disminuït un 1,1% respecte a un any enrere i el percentatge sobre la població ocupada total és del 3,9%.

La creativitat s'ha convertit en una forma més d'esclavitud i l'entusiasme s'ha fet servir com a argument per a l'explotació. La relació entre la precarietat, la cultura i les ganes de treballar de tota una generació en l’era digital
 

L’entusiasme és l’exaltació de l’ànim, una admiració apassionada. Ja fa temps que s’instrumentalitzen la vocació i l’entusiasme per justificar la deriva cap a la precarietat laboral. L’entusiasme és un llibre generacional sobre els que van nàixer a finals del segle XX i van créixer sense èpica però sí amb expectatives, fins que la crisi va assentar les bases d’un nou escenari que s’ha fet estructural; l’escenari de la precarietat i la desil·lusió. 

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 166,9 milers de persones en el primer trimestre del 2018, xifra que es tradueix en una variació interanual de l’1,4%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual del 9,2% en el cas de les dones i un decrement del 3,5% en el cas dels homes. Per situació professional, la població assalariada puja un 6,1% i la no assalariada disminueix un 6,6%. El sector cultural aplega el 5,1% de la població ocupada a Catalunya.

La Jornada es va desenvolupar dijous, 1 de març, a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, organitzada per la Unitat d’Igualtat i la Facultat i coordinada per l’alumna del Màster de Gestió Cultural Marina Landa. Al matí, a l’Aula Magna, es van succeir diferents intervencions centrades en sectors de la cultura i, com no podia ser d’altra manera, fetes per dones. Les presentacions van incloure diferents perspectives, abordant la temàtica de la visibilitat de la dona en relació a dades estadístiques però també des del relat d’un equipament i la seva lluita o bé des de la vivència personal.

Jo Littler | Routledge

La meritocràcia ha estat utilitzada com a símbol d’equitat en el sentit de que es constitueix com un sistema d’oportunitats per arribar al poder per a tots, convertint-se en una eina clau en la legitimació cultural del capitalisme. Existeixen però altres lectures, aquest llibre destaca que la meritocràcia es forma com una plutocràcia ja que és un sistema que ajuda a reproduir i perpetuar el model actual.