institucions culturals

Revitalitzar la regidoria de la cultura: La cultura com a centre de les polítiques públiques.

Posant de relleu les polítiques culturals municipals, el Debat Interacció 19 d’enguany s’adreça especialment als regidors de cultura, sota el lema; ‘Un mandat per a la cultura’. L’objectiu serà cercar a través del debat i les propostes dels mateixos regidors, quines són les accions prioritàries i quin els horitzons als que han de tendir les polítiques culturals dels propers anys. Dins la programació d'Interacció19 hi trobarem les ponències de Judit Carrera, Pila Vélez i Mireia Sellarès o Xavier Fina i Itziar González. Però també podreu formar part dels grups de treball simultanis amb la coordinació de diversos docents-moderadors com; Pep Berga, Nicolás Barbieri o Marta Ardiaca, i Cristina Alonso, Maria Sisternas o Oriol Picas.

Consulteu el programa per escollir en quin dels reptes voleu treballar i formar part durant el debat.

Hackejar les institucions

Hacking inside Black Book | LAAAB

Heu pensat mai en altres maneres de fer projectes per al bé comú o heu sentit la necessitat d'explorar i experimentar nous camins en els àmbits de la participació ciutadana, la democràcia avançada, la cultura lliure o la innovació social? Tot plegat esdevé una zona de confluencia de metodologies que es solen anomenar d’innovació ciutadana. Veiem com s'ho maneguen per fer les institucions més participatives, des de dins.

Ser empresa per sobreviure

Łukasz Wróblewski | Logos

L’art versus l’empresa. En l’imaginari col·lectiu sembla que perviu aquesta dicotomia que, no cal donar-hi massa voltes, no acaba de ser vertadera. Potser l’origen de l’antítesi és aquella oposició tan típicament modernista que confrontava l’artista amb la societat analfabeta o “massa”. Un exemple prototípic: l’obra de teatre Un enemic del poble, de Henrik Ibsen o la versió catalana de la història, Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter. Si més no, sembla que hi ha certa resistència del món de l’art a deixar-se domar per les estructures empresarials (deixant de banda, és clar, tota la producció mainstream que converteix allò artístic en producte). De per què i com la cultura ha de fer servir la planificació estratègica i el màrqueting en parla Łukasz Wróblewski a “Culture Management: Strategy and Marketing Aspects”.

Contra el papanatisme digital. Crònica

"L'altre dia, caminant pel carrer" -comença el filòsof Enric Puig- "em vaig trobar a un noi i una noia fent-se fotos. Tenien una càmera que semblava professional, i es canviaven els rols segons estiguessin en un o altre lloc. Molt lliures quan se situaven davant de la càmera, molt seriosos i professionals si es trobaven darrere". Puig va parlar amb ells, i va saber que després pujarien algunes d'aquestes fotos a diverses plataformes a Internet. “No es guanyaven la vida amb allò”, van reconèixer, però hi dedicaven un temps i un esforç considerables.

El llibre blanc dels Openlabs

L’Association nationale de la recherche et de la technologie (ANRT)

França ha desenvolupat, amb el treball de l’ANTR (L’Association nationale de la recherche et de la technologie) i la Paris Business School, un llibre blanc dels «openlabs» que fa un balanç de la situació al país i proposa una definició inclusiva per a tota la diversitat d’iniciatives existents (fablabs, infolabs, living labs, hackerspaces o makerspaces) sorgides d’àmbits tan diversos com el sanitari o l’empresarial.

Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya

El propassat divendres 22 de setembre, es va presentar el nou Pla de Museus de Catalunya, el pla estratègic que defineix i sistematitza una política global per als museus de Catalunya a partir d’una visió del museu com a institució cultural compromesa amb el patrimoni i la societat. Amb el nom 'Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya', el document preveu una inversió de 215,69 milions d’euros.


 

Cap a una democràcia cultural: transformar les polítiques

King’s College London

Cal un canvi de direcció en la política cultural per fer un ús més just dels fons públics i construir una cultura compartida que sigui significativa i valuosa per tothom i que fomenti les aptituds creatives de la societat.

Aquesta és la idea que se’n desprèn d’un nou informe realitzat pel King’s College de Londres, en col·laboració amb la campanya «Get Creative» de la BBC, que respon a un estudi anterior que estimava en només un 8% de la població (blancs, acomodats i amb formació superior) els usuaris habituals d’organitzacions finançades per l’Arts Council.

'Giving Europe a home': Un joc de rol sobre les polítiques culturals europees

Holger-Michael Arndt, Dr. Alexander Burka, Sebastian Gratz, Georg Schwedt | ifa - EUNIC

Si fa uns dies dèiem en un post que la Unió Europea havia signat un acord per millorar la cooperació cultural amb altres institucions, anunciem que la Comissió Europea tot just acaba de presentar, davant dels membres del Parlament i del Consell, una nova proposta en aquest àmbit que pot significar un veritable revulsiu per als projectes de cooperació entre els països de la Unió. Les negociacions ja han començat, però no en l’escenari habitual perquè, de fet, estem parlant d’un joc de rol que pot tenir lloc en instituts, museus o biblioteques del costat de casa vostra. Es tracta de ‘Giving Europe a home. A simulation game on European cultural policy’, una manera lúdica d’entendre la complexitat de l’organització de la UE i les seves institucions a través de la promoció de la cultura, desenvolupada per l’institut ifa i la xarxa EUNIC.

Conversación con Manuel Borja-Villel

Marcelo Expósito | Turpial

Partint del seu caràcter crític i el seu afany per obrir les institucions culturals a la societat, Borja-Villel conta en primera persona la seva trajectòria, fent èmfasi en aspectes com la redefinició de les institucions culturals, el seu paper en les ciutats i la gentrificació, les externalitzacions i privatitzacions al sector, la diversitat de la societat i la heterogeneïtat dels públics o les relacions entre l’economia i l’art i els seus vincles amb el neoliberalisme o els moviments antiglobalització.

El llibre mostra, en un format de conversa  entre  Borja-Villel i l’activista Marcelo Expósito, el recorregut d’un quart de segle de l’actual director del Museu Reina Sofía; repassa des de la seva arribada de Nova York per gestionar la nova Fundació Tàpies, el seu pas pel MACBA en un moment crucial, fins la darrera parada al Reina Sofia, un cop esclatada la crisi.

La setmana a Facebook: ciència, bones pràctiques, cultura digital, dones, cinema, democràcia i cultura, gentrificació, públics

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.