Destacats

Com deu ser el dia a dia dels habitants de la terra?



Un retrat coral del planeta filmat en un sol dia que converteix milers de persones anònimes en protagonistes d’un experiment cinematogràfic global.
  

Un cor sense escenari: quan la xarxa esdevé espai de creació col·lectiva


  
El Virtual Choir d’Eric Whitacre exemplifica com Internet transforma la localització, l’organització i l’abast de les pràctiques artístiques contemporànies.
  

 

El Cor Virtual, concebut i dirigit per Eric Whitacre, constitueix una de les primeres experiències massives de creació coral distribuïda digitalment.

Després del pop: cartografia crítica d’una cultura fragmentada


  
A Homo Sampler: tiempo y consumo en la Era Afterpop, l’autor analitza com la cultura contemporània es construeix a partir de fragments, consum i reciclatge simbòlic en un ecosistema mediàtic transformat.
  

Escriptor i professor de nous llenguatges literaris a la Universitat Pompeu Fabra, Fernández Porta desenvolupa una obra assagística marcada per una formació humanística àmplia i per línies d’investigació que travessen l’estètica postmoderna

Creativitat connectada: art, multitud i poder crític a l’era Web 2.0



  
Una lectura clau de Juan Martín Prada que examina com la cultura digital transforma la creació visual i redefineix els rols entre públic i productor.


Publicat a Estudios visuales (núm. 5, 2008), aquest assaig analitza els efectes socials, econòmics i polítics de la segona etapa d’internet i la seva incidència en les pràctiques artístiques.

Amateurs, experts i educació musical: repensar qui fa música i per a què


  

Un article clàssic qüestiona l’hegemonia estètica que ha convertit la música en territori d’especialistes i defensa el valor educatiu i social de la pràctica amateur.
  

L’investigador Thomas A. Regelski analitza com la tradició racionalista del segle XVII i la teoria estètica del XVIII van contribuir a institucionalitzar la música com un camp regulat pel criteri del bon gust i el domini tècnic. Aquest procés històric ha consolidat una jerarquia cultural que situa professionals i experts al centre i desplaça els amateurs cap a una posició marginal.