Destacats

L’activisme social: el canvi que els museus necessiten?

L’activisme als museus és una pràctica cada vegada més present, que reivindica el seu espai a uns equipaments com ara els muses que els hem d’entendre com a espais socials. Hi ha un creixent reconeixement de que els museus no son espais neutres lliures d’opinions polítiques, ans el contrari, tenen una forta influència sobre els aspectes que afecten a l’actualitat social. Aquest procés de desmentir la neutralitat dels museus és quelcom que connecta amb el compromís polític propi del moviment feminista. De fet, les pràctiques feministes son recorrents en els exemples que veiem al llarg del llibre sobre l'activisme als museus. Adonar-se que l’aparent neutralitat és en realitat el punt de vista del dogma dominant blanc i heteropatriarcal fa que la nostra mirada canviï. Adoptar un posicionament no neutral implica agafar una actitud activista en contra de la repressió de les minories. La neutralitat està cada vegada més qüestionada i el caràcter polític dels museus és més evident. Avançar cap a l'activisme als museus és anar cap a la direcció on els museus tenen un caràcter marcadament social, on aspectes com ara l’apropament amb la comunitat, el posicionament polític o la creació de xarxes entre diversos equipaments son claus per entendre la nova manera de fer dels museus.

Tastet de bones pràctiques: inspirar, aprendre i compartir experiències culturals


  
Un recorregut per iniciatives locals que demostren com projectes ben dissenyats poden generar impacte social, fomentar participació i enriquir comunitats.
  

Identificar una necessitat, dissenyar una activitat al respecte, definir el nostre públic i posar-la en marxa. I després?

Cultura fresca: repensar la creativitat amb aire i energia


  
Una entrada que reivindica una mirada lleugera però profunda sobre la cultura per crear espais d’experimentació, vida i transformació social.
  

A l’estiu la cultura surt a les places, jardins, platges i fins i tot piscines de tot Catalunya. Alguns exemples són:

Cinema a la fresca al mNACTEC de Terrassa o als jardins de la Casa Rull de Reus; gaudir del’òpera del Liceu a més de 100 indrets; arrebossar-se els peus a la platja de Palamós o bé estar en remull a un piscina mentres es segueix la trama d’una pel·lícula.

Cultura i llibertat: per una cultura que no es redueixi a mercat ni a normes fixes


  
Una reflexió sobre la culturafreedom com a concepte que reivindica la capacitat de la cultura per existir més enllà de constriccions preestablertes i per donar espai a la creativitat, la diversitat i les formes de vida alternatives.
  

El que coneixem com a ordre mundial és cada vegada més canviant -i ho fa més de pressa- la qual cosa sovint fa perillar els sistemes democràtics a molts països del món

Educar en l’era digital: repensar l’aprenentatge i la cultura tecnològica


  
Una reflexió sobre com la tecnologia no és només una eina addicional, sinó una dimensió que transforma les pràctiques educatives, culturals i socials.
  

Preparats (responsablement) per a la revolució 4.0

Actualment, “en la cultura i l’educació, la tecnologia sens dubte és un dels vectors més poderosos de transformació”, dèiem en la primera part d’aquest post, entenent els avenços tecnològics com els llenguatges, les eines i les possibilitats expressives que utilitzem en el dia a dia per a comunicar-nos.

Periples de sofà


    
Una reflexió que reivindica el valor de l’experiència directa —el caminar, el desplaçament, l’observació— com a manera de conèixer i relacionar-se amb l’entorn cultural, més enllà de les pantalles i els discursos abstractes.
  

Ja hi tornem a ser!

Si, ja ens trobem a mitjans de setembre i per alguns les vacances segurament ja queden lluny, però si més no, ens queda revisar els milers de fotografies i vídeos acumulats per recordar aquest viatge o aquella escapada que hem tingut la sort de fer aquest estiu.

Qui és aquesta gent que visita museus a Catalunya



Una mirada lúcida sobre què significa visitar un museu avui i per què la “visita” continua essent una pràctica vital —no només turística— en el teixit cultural català.
  

Et deixo triar. Què prefereixes, quedar-te a casa i començar alguna sèrie de Netflix o agafar el tren i baixar a Barcelona per anar al museu? Va, calça’t que em ve de gust veure l’exposició que acaben d’inaugurar al CCCB. Ens podem imaginar la conversa. Un dissabte a la tarda d’estiu en alguna població a prop de la capital.

Intel·ligència ARTificial o la quarta llei d'Asimov


    
Una lectura crítica de com la intel·ligència artificial ha passat de ser un element de ficció a una presència quotidiana i creativa que qüestiona els límits entre l’art humà i l’art generat per algoritmes.
  

No és cap secret: robots i intel·ligència artificial ja no són ciència-ficció. Aquestes creacions que han poblat les històries fantàstiques, utòpiques i distòpiques, ja formen part del nostre dia a dia.

Cultura videolúdic­a: jugar com a activitat cultural i creativa


  
Una reflexió que reivindica els videojocs com a part integral de la nostra cultura, amb capacitat per generar experiències signifi­catives, relacions socials i aprenentatge crític.
  

“Indústries culturals”, a cinquanta cèntims la resposta. Un, dos, tres, responda otra vez: discogràfiques, editorials, estudis cinematogràfics, productores de teatre… els videojocs? És probable que una parella de concursants del mític programa de Televisió Espanyola no cités el darrer concepte.

Pet Shop Voice: animalades musicals

Hi havia una vegada una banda d’animals. Eren un quartet i venien de Bremen. El seu primer hit, “Fuera los bellakos” els va catapultar a la fama. Els crítics musicals no se’n sabien avenir: la mescla eclèctica de quiquiriquics, brams, miols i lladrucs amb bases electròniques de ritmes caribenys era, certament, un novetat musical. Els programadors del Sónar, sempre atents a les tendències musicals més experimentals, els van entronitzar com a caps de cartell del festival. Les protestes dels animalistes van ser immediates.