Destacats

Las huchas en los museos

Las huchas culturales son un elemento progresista de corresponsabilidad por cuanto que contribuyen, de manera voluntaria y solidaria, a sufragar con una cuantía mínima los servicios de instituciones y museos

Hace unos meses, con motivo de la instalación de Un Belén Napolitano del XVIII, decidí instalar unas huchas culturales a la entrada y salida de la exposición para testar la disponibilidad de madrileños y visitantes a aportar una cantidad de dinero como contribución por los gastos que genera. Era un experimento de política cultural y de innovación social en la línea de lo que se hace en casi todos los espacios culturales anglosajones y en otros ámbitos. Y muy propio en un espacio como este que se llama CentroCentro Cibeles de Cultura y Ciudadanía.

Me gustaría compartir los resultados ahora que se ha suscitado una interesante polémica en algunos foros de opinión política. Antes debo aclarar que esta medida, como otras que afectan al espacio, pertenece al plan de gestión que defendí al recibir la responsabilidad de sacar adelante, como primer director, esta imponente fábrica cultural.

Anuari de la música 2013

Enderrock , Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC)

L'Anuari  ofereix les últimes dades sobre el consum musical a Catalunya elaborades pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, i analitza l’evolució de la inversió pública i la facturació del sector privat en la indústria de la música en directe, les vendes digitals i físiques de la indústria discogràfica, i l’exportació i el comportament de fires i mercats. Finalment, analitza l’estat de la qüestió en el pop-rock, la cançó d'autor, el folk, el jazz, la clàssica, les orquestres i conjunts i la música infantil i espectacles per a públic familiar.

Hi inclou articles de Jordi Gratacòs, president de l'ARC; Ferran Mascarell, conseller de Cultura; Carles Duarte, president del CoNCA; Esteve León, gestor cultural; el batlle de Girona, Carles Puigdemont; i reflexions de músics i experts de tots els àmbits de la cultura musical. També recull entrevistes a Jaume Ciurana, tinent de batlle de Cultura de Barcelona i president de l'ICUB; Jordi Sellas, director general de Creació i Empreses Cuturals de la Generalitat; i Joan Albert Amargós, conseller de la junta directiva de la SGAE. 

Cultura y desarrollo. Una visión crítica desde los jóvenes

El reconegut antropòleg Néstor García Canclini i la professora especialista en antropología juvenil Maritza Urteaga coordinen aquesta investigació sobre les repercussions de les noves formes d’accés, creació i producció cultural dels joves en les polítiques de desenvolupament cultural. Els autors assenyalen que la crisi econòmica i les retallades pressupostàries limiten les oportunitats laborals i l’accés a l’oferta cultural tradicional, i que els joves responen i inventen noves maneres d’agrupació i de comunicació en xarxa, al marge dels circuits comercials i de les politiques governamentals i empresarials establertes. Fan art, llibres i música, difonen i descarreguen continguts musicals més enllà del que permeten els mercats i circuits comercials convencionals.

Les politiques culturelles provinciales et territoriales du Canada

Obra col·lectiva sobre l’evolució històrica i situació actual de les polítiques culturals provincials al Canadà. Setze especialistes, sota la direcció de Monica Gattinger, professora a l’École d’études politiques de l’Université d’Ottawa i Diane Saint-Pierre, professora de l’Institut National de la Recherche Scientifique, analitzen els orígens, el fonaments, els objectius, les finalitats i els factors que han marcat l’evolució de les polítiques culturals de les províncies canadenques, així com els seus instruments i mecanismes d’intervenció.

Les editores adverteixen de la complexitat d’aquesta anàlisi per les diferències històriques, geogràfiques, demogràfiques, sociològiques i identitàries de les deu províncies i els tres territoris que conformen l’estat federal del Canadà, i el seu triple origen autòcton, francès i britànic.

Diversité et industries culturelles

Obra encarregada pel Departament d’Estudis, de la Prospectiva i d’Estadístiques (DEPS) del Ministeri francès de Cultura i Comunicació on s’analitza l’evolució del concepte de diversitat cultural des del punt de vista de les indústries culturals durant l’últim mig segle. Es parteix del final de la Segona Guerra Mundial, moment en què s’instauren les institucions, les relacions polítiques i les regulacions financeres que regeixen la repartició de poder polític i financer de la societat actual, immersa en un procés de mundialització que ha relegat els estats nació a un segon terme. Dirigida per Philippe Bouquillion i Yolande Combès, professors de ciències de la informació i la comunicació de la Universitat Paris 8 i Paris 13, i codirectors de l’Observatoire International des Mutations des Industries Culturelles, l’obra analitza en profunditat els canvis que han experimentat en aquest període les estructures i lògiques de funcionament de les indústries culturals (premsa i informació, edició, indústria musical, cinema i audiovisual), les relacions d’aquestes amb les indústries de la comunicació (telecomunicacions, internet, informàtica i electrònica, ...) i les repercussions que aquestes interaccions han tingut per a l’actual economia basada en els continguts i per al concepte de diversitat cultural.

Sin Whatsapp, sin Whatsapp

La lletra de la cançó Libertad sin ira, del grup Jarcha, ha sigut rebatejada amb la nova versió Sin WhatsApp, sin WhatsApp en què es parla de l'ús tan estès d'aquest programa, del joc Apalabrados, del Facebook o del Wi-Fi. És un sketch còmic del programa Oregon TV de la cadena autonòmica Aragón TV.

Arts Education Monitoring System (AEMS). Final report

L’Arts Education Monitoring System (AEMS) és un projecte de recerca (2011-2013) del programa Cultura de la Comissió Europea que té per objectiu establir una estructura d’anàlisi comuna per comparar la situació de l’educació artística i cultural als països de la Unió Europea. Investiga el marc polític, els actors i els programes de cada país, així com els recursos humans que s’hi destinen. S’ha considerat que els recursos humans són una dimensió clau per a la provisió d’activitats educatives de qualitat, i s’ha prioritzat la seva anàlisi.

L’AEMS és una eina política i un mètode empíric per avaluar el sector de l’educació artística a Europa i pretén recolzar la implementació de polítiques de qualitat i sostenibles. El projecte està coordinat per l’Austrian Institute EDUCULT i hi participen com a socis Interarts (Espanya), Centre for Cultural Research (Zfkf) (Alemanya), Budapest Observatory (BO) (Hongria), Creativity Culture and Education (CCE) i BOP Consulting (Regne Unit).

Paradoxes de l'excepció. Eduard Miralles. Editorial Cyberkaris nº 126 - Juliol 2013

Fa pocs dies els ministres europeus de comerç van donar llum verda a la Comissió Europea per tal d'iniciar les negociacions sobre un nou acord de lliure comerç amb els Estats Units d'Amèrica, tractat que se suposa que ha de reportar a Europa més de 100.000 milions d'€ en beneficis, un increment del PIB del 0,5% i la fi del malson de l'atur continental a gran escala. Per tal de fer possible la necessària unanimitat, França va exigir excloure el sector audiovisual de les negociacions. Setmanes enrere, i després d'una considerable mobilització del sector europeu (amb el suport de destacats creadors nord-americans) el Parlament Europeu va aprovar el manteniment de l'anomenada "excepció cultural", vigent en les relacions entre ambdós blocs des de l'any 1993, per una majoria de 381 vots contra 191. Tanmateix, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, visiblement insatisfet pel relatiu xantatge perpetrat pel govern francès, no s'ha estat de qualificar el sector audiovisual europeu de "reaccionari" i alguns ministres del ram com l'espanyol José Ignacio Wert han hagut de passar la maroma en considerar la posició del seu govern com més propícia a la "competència raonable" que a l'excepció cultural.

Obert per reflexió. Laboratori de treball en xarxa i producció artística i cultural. CA Tarragona

Us presentem aquesta interessant publicació que és resultat del projecte ‘Obert per reflexió’. Es el primer projecte del Centre d’Art Tarragona i es va plantejar com un laboratori de treball col·laboratiu amb l’objectiu d’imaginar i proposar maneres sostenibles de generar projectes en xarxa per tal de reforçar l’ecosistema cultural del territori. Va convidar a institucions, col·lectius, projectes i agents artístics i culturals del territori i es va plantejar com un espai de trobada organitzat al voltant de tres eixos: la comunicació, l’educació i la participació. Durant sis setmanes (del 21 de novembre al 25 de gener de 2012) s’hi van proposar diferents sessions de treball amb la intenció de promoure l’anàlisi de projectes, la reflexió crítica i el disseny de nous processos de treball entre tots els participants.

El repte de crear i fidelitzar publics. Joaquim Aloy

Article de Joaquim Aloy publicat al número extraordinari que la «Revista de Catalunya» va dedicar a les polítiques culturals. Aloy explica què es pot fer perquè la cultura (el teatre, la música, les biblioteques...) arribi al màxim nombre de ciutadans possible,  explica que s'està fent i què es pot fer per intentar crear nous públics i mantenir els que ja tenim, etc.  Aquest és l'eix central de l'article, on trobarem sobretot molts exemples d'experiències reeixides en la recerca i fidelització de públics, experiències que es poden considerar bones pràctiques. Tanmateix,  insta a les diferents administracions a explorar i treure el màxim rendiment de la transversalitat entre els àmbits de la cultura, l’educació, la joventut, el benestar social, la immigració, la participació ciutadana...; a la cooperació i el treball en xarxa entre les institucions, els equipaments i la iniciativa privada, i a qüestionar, replantejar, innovar, transformar i adaptar les polítiques i els equipaments a la nova realitat.