Destacats

Y aquí vaaaaaa una frase vacía, una frase vacía... y una coreografía. Oh oh oh oh oh

Per què totes les cançons pop sonen igual? Víctor Lemes passa de la teoria a la pràctica i, amb humor, posa a prova tot el que hi ha de simple i corcó en les cançons més comercials: tornades que trepen el cervell, taral·les a l'estil d'oh oh oh...  "frases vacías que van subiendo de intensidad" a mesura que avança la cançó...  Víctor Lemes en condensa les claus a «Análisis estructural de una canción comercial».

See video

La educación y la crisis del valor de lo público

Assaig del prestigiós pedagog Henry Giroux – un dels principals teòrics de la pedagogia crítica en les últimes dècades – sobre la importància de recuperar l’educació com a servei públic vital i imprescindible per al desenvolupament d’una societat democràtica. Anima als docents a assumir el rol d’intel·lectuals públics i crítics, crucial per a la construcció d’una ciutadania compromesa i defensa l’educació pública com a valor col·lectiu. Descriu la realitat actual de l’educació als Estats Units i critica el fet que els interessos capitalistes estiguin desdibuixant l’àmbit de l’educació superior com a projecte cívic i polític i s’orienti cap a una cultura de la privatització i la competència entre pars, que promou la categorització dels alumnes i que va en contra d’una societat democràtica basada en la solidaritat.

Noves polítiques, noves mirades i metodologies d’avaluació. Com podem avaluar el retorn social de les polítiques culturals?

Nicolás Barbieri, Adriana Partal, Eva Merino | Papers. Revista de Sociologia, Vol. 96, Núm. 2 (2011) p. 477-500

Resum El canvi en els objectius i en els instruments d’intervenció de les polítiques públiques no sempre comporta el desenvolupament de noves perspectives i metodologies per avaluar-les. El cas de les polítiques culturals exemplifica aquesta realitat. D’una banda, han adquirit un rol fonamental en el desenvolupament territorial que busca integrar una economia del coneixement amb la cohesió social, el govern i la sostenibilitat.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. III/2013

 Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat)

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya se situa en 170.400 persones al tercer trimestre del 2013, un 10,0% més que al mateix trimestre del 2012, segons l'EPA. La població ocupada en aquest sector representa un 6,0% del total de l'ocupació. Per sexe, el sector de la cultura ocupa 105.700 homes i 64.700 dones. El sector cultural a Espanya dóna feina a un total de 817.800 persones, un 1,0% més que fa un any, i representa el 4,9% del total de la població ocupada.

Beneficis individuals, col·lectius i socials de la difusió dels espectacles en viu

Canadian Arts Presenting Association /Association Canadienne des Organismes Artistiques (CAPACOA)

Noves Tendències en els Museus del segle XXI

Ann Nicholls, Manuela Pereira, Margherita Sani | Istituto per i Beni Artistici Culturali e Naturali

Us presentem l'informe  de tendències en els museus del segle XXI elaborat pel LEM (Learning Museum) Working Group on s’identifiquen les principals tendències emergents que han caracteritzat l’evolució de la gestió de museus. S'hi inclouen set assaigs que analitzen un ampli ventall de qüestions com l’accessibilitat, la sostenibilitat, el desenvolupament de col·leccions, les adquisicions, les noves tecnologies, l’aprenentatge al llarg de la vida, la programació, la participació, etc.

Anàlisi impacte econòmic Festival Acústica

El Festival Acústica de Figueres de l'any 2012 va generar uns 2,2 mil·lions d’euros en el Producte Interior Brut (PIB) de Catalunya, dels quals més d'1,4 mil·lions d’euros es van quedar a la ciutat,  que suposa el 0,25% del PIB de Figueres.

També va contribuir al manteniment de 276 llocs de treball directes i indirectes durant cinc dies, dels quals 196 estan directament relacionats amb l'esdeveniment i els restants, ho estan de forma indirecta. Aquestes són algunes de les conclusions que es desprenen del primer estudi sobre l'impacte econòmic d'aquest festival.

El primer informe PISA d'adults suspèn Espanya en matemàtiques i comprensió lectora

Per mirar, per pensa, per riure i per somriure

La figura de l’espectador segons Christian Ruby

Presentem dues obres de Christian Ruby que analitzen en profunditat la figura de l’espectador tant des d’una perspectiva històrica com actual. La primera, «La figure du spectateur. Éléments d’histoire culturelle européenne» fa un repàs a l’evolució de la noció d’espectador des del segle XVIII fins a l’actualitat. La segona, «L’Archipel des spectateurs» reflexiona sobre què significa ser espectador avui en dia. Reflecteix els debats que es produeixen al voltant d’aquesta figura desprestigiada i diluïda, segons alguns teòrics com Alain Finkielkraut i Régis Debray, per la influència de les indústries i el consum cultural i per les noves pràctiques artístiques contemporànies, i defensada per d’altres com Racques Rancière que consideren que el caràcter d’espectador encara pot atorgar un gran poder emancipador a la ciutadania.

El futur de les ciutats creatives segons Charles Landry

L’editorial Comedia presenta una sèrie de quatre publicacions breus de Charles Landry sobre el concepte de ciutat creativa on reflexiona sobre el futur de les ciutats i defensa que un ús creatiu dels recursos pot contribuir a millorar el desenvolupament urbà i la qualitat de vida a les ciutats.

 «The Origins & futures of the creative city»

En el primer text, Landry argumenta que la ciutat està immersa en una crisi global que no es pot resoldre des d’un enfocament empresarial o economicista. Les ciutats actuals han de fer front a problemes complexos i tenen el repte de gestionar la diversitat i la diferència, la sostenibilitat i la crisi financera global, així mateix, han de repensar-se el seu paper i propòsit per ser més eficaces des del punt de vista econòmic, social i cultural.