Destacats

Informe del 9ª Barómetro del Observatorio de la Cultura

Observatorio de la culturaFundación Contemporánea

Segons l’últim baròmetre de l’'Observatorio de cultura', el 2013 va ser el pitjor any per als pressupostos en cultura. De cara al 2014, les previsions són més optimistes, pel 57% dels enquestats el pressupost d’aquest any serà igual o millor. Pel que fa a impuls i innovació cultural, per comunitats autònomes, Catalunya i el País Basc retrocedeixen al segon i tercer lloc, mentre que Madrid passa a ocupar-ne el primer.

«Culture Unbound» sobre la crisi del sistema capitalista i la crítica cultural

Culture Unbound ׀ Johan Fornäs

Aquesta revista de recerca presenta una nova secció temàtica titulada ‘Capitalism: current crisis and cultural critique’ que ofereix una anàlisi amplia de l’ordre econòmic actual des d’una perspectiva cultural. Inclou una introducció i tretze articles elaborats per acadèmics que reflexionen sobre la no sostenibilitat de sistema de producció capitalista actual, en el context de la recent crisi econòmica i a la llum de la teoria social i cultural. Els articles analitzen des de les perspectives marxistes el capitalisme financer contemporani fins a la constricció de la subjectivitat neoliberal o les condicions de treball en les indústries creatives.

El empleo en el sector cultural andaluz 2012

Observatorio Argos

Estudi que dona a conèixer la situació i el comportament del mercat de treball del sector cultural a Andalusia l’any 2012. Els resultats revelen que aquesta comunitat autònoma concentra l’11,01% d’empreses culturals de tot l’estat,  segueix la tendència observada l’any anterior i conserva el tercer lloc en volum d’empreses culturals, precedida de nou per Madrid i Catalunya. L’estudi defineix tres subsectors: Edició, arts gràfiques, visuals i plàstiques i fotografia; Arxius, museus i biblioteques, i Ràdio, cinema, televisió i espectacles, fa un recompte del nombre d’empreses que pertanyen a cada sector i a continuació analitza les característiques del seu teixit empresarial.

Economía del conocimiento y nuevos contrastes territoriales en España: una perspectiva multiescalar

Ricardo Méndez Gutiérrez del Valle |  Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles N.º 63 - 2013

Resumen: En los últimos años la economía del conocimiento ha sido objeto de creciente atención desde el punto de vista del desarrollo regional y urbano. El artículo propone un análisis del empleo en aquellas actividades intensivas en conocimiento para identificar su importancia actual en los diferentes territorios, así como la lógica espacial que determina su distribución. El estudio se realiza a dos escalas espaciales: por un lado, se consideran las provincias españolas y, por otro, el sistema urbano en su conjunto, tomando como referencia las áreas urbanas definidas por el Ministerio de Fomento. La combinación de ambas perspectivas permite matizar la habitual referencia a la concentración espacial de estas actividades, revisar de forma crítica algunas interpretaciones teóricas y proponer futuras líneas de investigación.

Infants i cultura

Us presentem dues obres que aborden el tema dels infants i la cultura des de dos punts de vista diferents. La primera reflexiona sobre els drets culturals dels infants i destaca la necessitat vital d’aprofundir en la investigació sobre aquests drets per poder avançar en el desenvolupament de veritables cultures democràtiques. La segona proposa una revisió dels conceptes teòrics que han regit durant les últimes dècades l’estudi dels fenòmens culturals que afecten a la infància.

Pla d’acció cultural de Viladecavalls. Estratègies culturals per a un municipi dispers

El Pla d’Acció Cultural de Viladecavalls neix de la voluntat manifestada per part del seu Ajuntament d’impulsar i consolidar la cultura com un element central del conjunt de l’estratègia municipal.

Viladecavalls és un petit municipi amb un remarcable dinamisme festiu i cultural, impulsat pel teixit associatiu i l’Ajuntament, que ha realitzat un gran esforç per dotar d’equipaments culturals, educatius i socials als diferents nuclis i barris que configuren el poble. 

Quan treballes en un museu

QUAN EL SEU DIRECTOR ( QUE VE DE FORA DEL MÓN DELS MUSEUS) VOL SABER EXACTAMENT COM ES DESENVOLUPA UNA EXPOSICIÓ.
 

   
Màgia. No es preocupi.

Pla d’acció cultural de Cabrils 2014-2018

L’Ajuntament de Cabrils, veient que els darrers anys ha anat minvant la participació a les activitats culturals que organitza, ha promogut l’elaboració d’un pla d’acció1 que, partint d’una anàlisi d’aquesta tendència i dels factors que hi incideixen, defineixi un marc d’acció cultural dinàmic i participatiu que permeti incrementar l’eficàcia i l’eficiència de la programació implicant‐hi més les entitats culturals del municipi.

Tres problemas sobre los laboratorios ciudadanos una mirada desde Europa

Artur Serra | CTS: Revista iberoamericana de ciencia, tecnología y sociedad, Vol. 8, Núm. 23, 2013, p. 283-298


Resumen | Después de una primera ola de Living Labs, estos nuevos ecosistemas de innovación abierta parecen enfrentarse a un conjunto de nuevos problemas que podríamos resumir en los siguientes: ¿Qué papel pueden jugar los Living Labs en relación con la perspectiva de la Sociedad del Conocimiento y qué cambios pueden producir en los actuales sistemas de innovación? ¿Cómo se puede visualizar su escalabilidad y universalización? ¿Cómo serán adaptados por diferentes países y culturas?

La cultura transgènica

Helena Ojeda |  Nativa 

Al Fòrum Indigestió del passat 13D es proposava un debat sobre dues visions de la cultura: la gestió comunitària i les indústries culturals. El diàleg es provava entre la reivindicació del retorn a la comunitat del que aquesta produeix -expropiat pel mercat-, i el mercat, personificat en aquest cas en un representant de l’Administració pública. Tela.

Una administració seduïda per la idea de les indústries culturals que, provant de complaure amb paraules molt ben dites les raons de l’interès comunitari, en un moment donat del debat, en un fals consens, va arribar a convenir en què les indústries culturals ni existeixen al nostre país, ni en calen. Vaja, un no-debat. Potser dos monòlegs antagònics, un dels quals provava de saltar a la pista de l’altre per fer veure, o creure’s, que jugaven junts contra ningú.