La recuperació ja no és la notícia: el repte torna a ser consolidar el sistema

 
   
L'informe que recull els principals indicadors de l’any 2023 dels teatres i auditoris que participen al Circuit de la Xarxa d’Espais Escènics Municipalsmarca un punt d'inflexió respecte dels anys anteriors. Si els informes de 2021 i 2022 estaven dominats per la recuperació després de la pandèmia, el de 2023 mostra que aquesta etapa pràcticament s'ha completat. El Circuit recupera bona part dels nivells previs a la COVID-19 i, en alguns indicadors, els supera. La qüestió deixa de ser si els espais escènics recuperen el públic i passa a ser si aquest sistema territorial és capaç de consolidar el creixement en un context d'increment dels costos i de noves demandes culturals.

La primera dada significativa és l'ampliació sostinguda de la xarxa. El 2023 hi participen 110 municipis, un més que l'any anterior i catorze més que el 2019. Aquests municipis representen el 78 % de la població de la demarcació de Barcelona, exclosa la ciutat de Barcelona. El Circuit es consolida així com una infraestructura estable de cooperació cultural que arriba a més d'un terç dels municipis del territori. Ja no és només un programa de suport a la programació, sinó un mecanisme ordinari de vertebració del sistema escènic local.

També la programació assoleix un màxim històric. Durant el 2023 es realitzen 2.071 funcions professionals, la xifra més elevada registrada des de la creació del Circuit. L'increment és moderat respecte del 2022, fet que suggereix que el sistema entra en una fase d'estabilització més que no pas d'expansió accelerada. Continua augmentant el nombre de funcions de pagament mentre disminueixen lleugerament les gratuïtes, consolidant una programació més estructurada i menys vinculada a activitats puntuals.

La composició de l'oferta també evoluciona. El teatre reforça clarament la seva centralitat fins a representar el 57 % de totes les funcions i recupera el protagonisme que havia perdut parcialment després de la pandèmia. La música disminueix en nombre de funcions, mentre que la dansa i el circ mantenen una presència relativament estable. Alhora destaca un fenomen especialment rellevant: les funcions destinades al públic familiar creixen més d'un 33 %. Aquest augment reflecteix una aposta dels municipis per reforçar els hàbits culturals des de les primeres edats, encara que el mateix informe recorda que una part molt important de la programació familiar continua organitzant-se al marge del Circuit, a través de xarxes com Rialles o Fundació Xarxa. Les dades disponibles, per tant, només ofereixen una visió parcial d'aquest segment.

La recuperació és encara més visible en els públics. Els espais escènics municipals reuneixen més de 452.000 espectadors, un increment del 17,4 % respecte del 2022. La mitjana d'assistents per funció augmenta fins als 237 espectadors i l'ocupació de les sales arriba al 61,5 %, després de diversos anys de descens. Encara no s'assoleixen els valors excepcionals del 2019, però la distància s'ha reduït considerablement i, en alguns casos, com el teatre, ja es registren nivells d'assistència superiors als previs a la pandèmia.

L'evolució, però, no és homogènia. Els municipis de més de 50.000 habitants concentren els increments més intensos tant en programació com en assistència, mentre que els municipis d'entre 5.000 i 20.000 habitants són pràcticament l'únic tram que experimenta una lleugera disminució de funcions i d'espectadors. Aquesta diferència territorial apunta que la recuperació no segueix el mateix ritme arreu i que la capacitat institucional continua condicionant l'evolució dels equipaments locals.

L'apartat econòmic reforça aquesta lectura. La despesa destinada a la contractació d'espectacles supera els 10,29 milions d'euros, pràcticament el mateix nivell del 2019. També augmenta el cost mitjà dels caixets. Malgrat aquesta pressió sobre la despesa, els ingressos per taquilla creixen encara més ràpidament gràcies a l'increment simultani del públic i del preu mitjà de les entrades. Els teatres municipals ingressen més de sis milions d'euros i la cobertura dels caixets mitjançant la taquilla s'enfila fins al 61,6 %, molt per sobre del 51 % registrat l'any anterior. Tot i aquesta millora, encara no s'assoleix la cobertura obtinguda abans de la pandèmia, fet que confirma que el finançament públic continua essent imprescindible per garantir la viabilitat del model.

Aquest paper estructural del suport públic es fa especialment evident en l'actuació de l'Oficina de Difusió Artística. El 2023 la Diputació destina 1,38 milions d'euros a la programació estable dels espais escènics. La xifra disminueix respecte del 2022, tot i que el mateix informe explica que aquesta reducció respon principalment a un canvi en la distribució pressupostària de les subvencions pluriennals als equipaments multifuncionals i no a una disminució real del suport. En qualsevol cas, el finançament representa encara el 13,4 % de tota la despesa en contractació i manté un paper especialment rellevant als municipis petits, on cobreix una proporció molt superior dels costos.

Una altra característica del sistema és la gran diversitat de la programació. Durant el 2023 participen 875 companyies i es programen 1.094 espectacles diferents. Dues terceres parts d'aquests espectacles només es representen una vegada, mentre que un nombre molt reduït de produccions concentra una part significativa de les funcions. Aquesta combinació entre renovació constant de l'oferta i circulació d'alguns grans èxits constitueix un dels trets distintius del Circuit. Entre els espectacles amb més presència destaquen La trena, Fitzroy i La pell fina, que també lideren els indicadors d'assistència i, en bona part, els ingressos per taquilla.

Aquest informe tanca definitivament el cicle de recuperació iniciat després de la pandèmia. Les principals magnituds del sistema tornen als nivells previs a la crisi sanitària i, en alguns casos, els superen. El debat ja no gira al voltant de recuperar públics, sinó de sostenir un sistema que torna a créixer. Això desplaça l'atenció cap a qüestions més estructurals: l'equilibri econòmic dels equipaments, les diferències entre municipis, la renovació dels públics i la capacitat del Circuit per continuar actuant com una infraestructura compartida que garanteixi una oferta escènica estable, professional i territorialment equilibrada.
  

Referència 

Diputació de Barcelona. Oficina de Difusió Artística. (2024). Informe de les programacions del Circuit de la Xarxa d'Espais Escènics Municipals. Resultats any 2023. Diputació de Barcelona.

Text complet (pdf) [2]