La participació cultural no funciona igual a tot arreu

  
Can Tocqueville Karaoke? Global Contrasts of Citizen Participation, the Arts and Development, editat per Terry Nichols Clark, parteix d’una pregunta poc convencional: fins a quin punt les teories occidentals sobre participació ciutadana, cultura i desenvolupament poden explicar allò que succeeix en contextos socials molt diferents? Publicat dins la sèrie Research in Urban Policy, el volum reuneix estudis dels Estats Units, Canadà, França, Espanya, Corea, Japó i Xina i posa en relació tres tradicions que habitualment s’havien estudiat per separat: la participació cívica de Tocqueville, la innovació econòmica de Schumpeter i la vitalitat urbana associada a Jane Jacobs.
  

La proposta central és que participació ciutadana, pràctiques culturals i desenvolupament formen configuracions diferents segons el context social i territorial. Els mecanismes que les teories occidentals havien identificat com a motors de democràcia, confiança o desenvolupament econòmic no es poden traslladar automàticament d’una societat a una altra.

Aquesta és precisament la provocació continguda en el títol. Davant la coneguda imatge de Robert Putnam del bowling alone, que associava el declivi de les associacions cíviques amb l’erosió del capital social nord-americà, Clark i els altres autors observen pràctiques com el karaoke asiàtic. Allò que des d’una mirada occidental podria semblar simple entreteniment pot actuar en determinats contextos com un espai de sociabilitat capaç de reforçar les relacions laborals, familiars i comunitàries. L’important no és el karaoke en si mateix, sinó el desplaçament analític que representa: les formes significatives de sociabilitat no coincideixen necessàriament amb les formes associatives que la teoria democràtica occidental ha privilegiat.

El llibre amplia aquesta hipòtesi cap a les arts i la cultura. Les pràctiques artístiques, els estils de vida, les amenitats urbanes i les formes de sociabilitat cultural poden intervenir en processos de desenvolupament econòmic i de legitimació política. La cultura apareix així menys com un sector delimitat que com una dimensió que interactua amb les transformacions urbanes, les formes de participació i les economies locals. El volum analitza, entre altres qüestions, la participació associativa als Estats Units i Corea, la participació ciutadana a Seül, Tòquio i Chicago, les activitats cíviques i artístiques a França i Europa, la bohèmia urbana, les formes emergents de legitimitat política i els efectes dels contextos locals sobre les pràctiques culturals.
  

No és la participació en abstracte allò que produeix determinats efectes socials, polítics o econòmics, sinó les formes concretes que adopta dins de cada context.
  

Aquesta perspectiva resulta especialment visible en l’anàlisi del desenvolupament local. El capítol dedicat a Espanya, de María Jesús Rodríguez-García, Cristina Mateos Mora i Clemente J. Navarro Yáñez, parteix del reconeixement que els governs locals utilitzen la cultura com a instrument de desenvolupament, alhora que existeixen estratègies diferents per fer-ho. El llibre permet així qüestionar les receptes universals sobre ciutats creatives: la relació entre cultura, creativitat i desenvolupament depèn de les característiques socials, institucionals i culturals de cada territori.

La mateixa lògica afecta la política. Clark i Filipe Carreira da Silva suggereixen que la legitimitat democràtica pot construir-se també mitjançant mecanismes diferents del vot i de la participació cívica convencional. Determinades polítiques, pràctiques culturals o formes de visibilitat pública poden generar carisma, identificació o reconeixement polític. En societats amb tradicions febles de participació associativa, aquests mecanismes poden tenir una incidència particular.

El resultat és una crítica a les explicacions lineals. Més associacionisme no significa necessàriament més democràcia; més oferta artística no comporta automàticament més desenvolupament; la creativitat urbana no produeix els mateixos efectes en qualsevol ciutat. El volum proposa treballar amb un marc multinivell capaç d’observar com cultura, política i economia s’interpenetren en configuracions específiques.
  

Nota de l’editor (2026). Llegit avui, el principal valor del llibre continua essent aquesta advertència contra la universalització de determinats models de participació i desenvolupament. També s’hi percep el llenguatge propi dels debats urbans de començaments de la dècada de 2010, especialment la confiança en conceptes com creativitat, amenitats, buzz o desenvolupament local. La perspectiva comparada permet problematitzar-los, encara que el marc continua fortament orientat a preguntar pels efectes de la cultura sobre el desenvolupament, la innovació o la legitimitat. Queden menys desenvolupades preguntes que avui ocuparien un lloc central: qui té efectivament capacitat per participar, quines desigualtats condicionen aquesta participació i com es distribueixen els beneficis de les transformacions urbanes associades a la cultura.
  

Referència

Clark, T. N. (Ed.). (2014). Can Tocqueville karaoke? Global contrasts of citizen participation, the arts and development. Emerald Group Publishing. 
  

Llibre registrat i disponible al catàleg bibliogràfic C [2]ERCles [2] especialitzat en polítiques culturals i pensament contemporani.