Mesurar el retorn social de la cultura: cap a una nova manera d’avaluar les subvencions públiques

  
L’avaluació de les polítiques culturals s’ha basat sobretot en indicadors de consum, impacte econòmic o assistència. Diversos estudis han començat a explorar una altra dimensió: el retorn social que generen els projectes culturals. Un informe de l’Observatori Basc de la Cultura proposa un model d’indicadors per incorporar aquesta mirada en la concessió i l’avaluació de les ajudes públiques.
  

Les polítiques culturals han adquirit un paper rellevant en el desenvolupament territorial i en la construcció de societats més cohesionades. Tot i això, els sistemes habituals d’avaluació continuen centrats principalment en indicadors quantitatius com l’assistència o l’impacte econòmic. Aquesta mirada deixa fora una part essencial del valor que generen les activitats culturals.

L’informe “Evaluación del retorno social de las ayudas públicas en cultura”, elaborat per l’Observatorio Vasco de la Cultura, planteja un canvi de perspectiva. El document proposa incorporar el retorn social com a criteri d’avaluació dels projectes culturals que reben suport públic. L’objectiu és entendre millor els efectes que aquests projectes produeixen en la societat i en el territori. 

La proposta parteix d’una idea simple: la cultura genera impactes que no sempre són visibles en els indicadors econòmics tradicionals. La participació ciutadana, la creació de xarxes comunitàries, la transformació simbòlica dels espais urbans o el reforç de valors democràtics formen part d’aquest retorn social.

Per abordar aquesta qüestió, l’informe desenvolupa un model d’avaluació basat en diversos factors. Entre ells apareixen elements com la participació cultural, la contribució al voluntariat, l’impacte en l’economia social, la creació de noves centralitats urbanes o la relació amb el medi ambient. També es consideren aspectes vinculats al treball cultural, com la creació d’ocupació, la qualitat de les condicions laborals o les oportunitats de desenvolupament professional.

El model planteja que l’avaluació dels projectes culturals pot produir-se en diferents moments. Abans de l’execució del projecte, per valorar la coherència i els objectius previstos. Després de la seva realització, per analitzar l’impacte real generat. I també en relació amb la coherència entre allò que s’havia proposat i allò que finalment s’ha aconseguit.

Incorporar aquesta mirada implica un canvi cultural en la manera d’entendre les subvencions públiques. No es tracta només d’afegir nous indicadors, sinó d’assumir que la cultura produeix valor públic que sovint queda fora dels sistemes d’avaluació tradicionals.

Per aquest motiu, el document defensa una implantació progressiva d’aquest model. L’objectiu no és substituir els criteris existents, sinó complementar-los amb eines que permetin capturar millor l’impacte social dels projectes culturals.

En el fons, la proposta planteja una pregunta que continua plenament vigent: si la cultura és una política pública, quins instruments tenim per mesurar el valor que genera en la societat?
  
  

Idea central 

Avaluar les ajudes públiques en cultura exigeix incorporar indicadors de retorn social que permetin entendre l’impacte cultural, comunitari i democràtic dels projectes.

Accés

PDF  Evaluación del retorno social de las ayudas públicas en cultura [2]