Economia i cultura: què proposa el concepte d’economia púrpura

  
En els darrers anys han aparegut diversos conceptes que intenten repensar la relació entre economia, sostenibilitat i societat. El model d’“economia púrpura” proposa incorporar la dimensió cultural en els processos econòmics i situar la diversitat cultural com un element central del desenvolupament sostenible.
  

La relació entre economia i cultura ha estat tradicionalment analitzada des del camp de l’economia de la cultura, que mesura l’impacte econòmic de les activitats culturals a través d’indicadors com l’ocupació o la contribució al PIB. En els darrers anys, però, han aparegut noves perspectives que proposen ampliar aquesta mirada.

Una d’aquestes aproximacions és la de l’economia púrpura (économie mauve), un concepte que defensa la integració de la dimensió cultural en el conjunt de les activitats econòmiques. La idea parteix de la premissa que tots els processos econòmics tenen una empremta cultural i que aquesta dimensió pot esdevenir un factor d’innovació i valor. 

El concepte es va desenvolupar a França a principis del 2010 i es va presentar públicament en el primer Fòrum Internacional de l’Economia Púrpura celebrat a París l’any 2011. La iniciativa buscava promoure una nova relació entre cultura, economia i desenvolupament sostenible. 

Els promotors d’aquesta perspectiva argumenten que la cultura no ha de limitar-se al sector cultural o a les indústries creatives. Al contrari, la dimensió cultural pot incorporar-se a una gran varietat de béns i serveis, des del disseny i l’arquitectura fins al turisme, l’alimentació o els productes industrials. 

Aquesta proposta s’inscriu dins del debat més ampli sobre el desenvolupament sostenible. Tradicionalment aquest model s’ha estructurat al voltant de tres dimensions principals: l’economia, el medi ambient i la cohesió social. 

L’economia púrpura suggereix que cal incorporar-hi una quarta dimensió: la cultura. Segons aquest enfocament, la diversitat cultural i els valors simbòlics dels territoris poden contribuir a generar innovació econòmica i a produir valor a partir de recursos immaterials. 

Des d’aquesta perspectiva, la cultura apareix com un element transversal del desenvolupament. Les empreses i les institucions poden reforçar la seva capacitat d’adaptació i innovació incorporant referències culturals, identitats territorials o pràctiques creatives en els seus productes i serveis.

La proposta també s’articula amb altres models econòmics associats al desenvolupament sostenible. Per exemple, l’economia verda se centra en la protecció del medi ambient, mentre que l’economia púrpura posa l’accent en la dimensió cultural dels processos econòmics. 

Aquest enfocament planteja un canvi de perspectiva. La cultura deixa de ser vista només com un sector específic i passa a entendre’s com un factor que pot influir en la qualitat dels productes, en la relació amb els consumidors i en la identitat dels territoris.
  

Idea central 

L’economia púrpura planteja que la dimensió cultural ha d’integrar-se en les activitats econòmiques per afavorir un desenvolupament sostenible basat en la diversitat cultural.

Accés

PDF   Gagnon, J. (2012). L'économie mauve : économie, développement durable et diversité culturelle [2]