El murmullo de la multitud artística: arte global, política y posfordismo

Pascal Gielen [2] | Research Centre for Arts in Society [3] | Brumaria [4]

Obra que defensa la hipòtesi que l’escena artística global actual és una entitat de producció perfecta per a l’explotació econòmica. L’autor, Pascal Gielen, considera que la indústria cultural capitalitza l’ètica i la idiosincràsia pròpies del món de l’art, que s’ha convertit en un model estandarditzat de producció. Els governs abracen també aquest model i l’apliquen a l’economia de mercat neoliberal que domina a escala global. Davant d’aquest context, Gielen mira de trobar alternatives i aprofundir en els aspectes que el món de l’art necessita per mantenir la seva dinàmica i autonomia pròpies. Segons Gielen l’art hauria de poder fer recorreguts i exploracions que el condueixin a llocs d’intimitat i de lentitud en mig del bullici d’esdeveniments artístics i de tendències creatives a escala global. Des de la seva condició d’investigador, sociòleg de l’art i professor d’universitat, Gielen examina de manera empírica i crítica els pilars del món de l’art global amb la voluntat de promoure una actitud crítica entre els professionals i estudiants que habiten aquest panorama artístic.

«El murmullo de la multitud artística: arte global, política y posfordismo [5]» inclou una sèrie d’assaigs agrupats en dos grans apartats. Un primer dedicat al món de l’art globalitzat i a les seves grans institucions (museus i biennals). I un segon dedicat a la relació entre art i política on resumeix l’impacte que ha tingut el liberalisme repressiu en l’autonomia de l’art, així com la relació entre art, ètica i democràcia. Al llarg del llibre l’autor mira d’aportar llum a nocions i expressions que formen part de la idiosincràsia del món de l’art i del sector de les professions creatives tals com ‘multitud’, ‘postfordisme’, ‘treball immaterial’, ‘biopolítica’, ‘dinamisme’, ‘mobilitat’, ‘adaptabilitat’, ‘horaris flexibles’, ‘projectes’, ‘contractes temporals’, ‘llibertat il·limitada’,... i sobre les figures de l’artista oportunista, el comissari nòmada, les biennals d’art o  la universitat com a empresa.

La majoria d’articles sorgeixen del grup d’investigació ‘Arts in Society’ del Fontys College for the Arts de la Universitat de Groningen – un projecte que té la voluntat de representar un compromís un programa durador que contribueixi a una educació artística de qualitat i sostenible. Molts dels articles es refereixen a Bèlgica i els Països Baixos però l’autor ha intentat contextualitzar aquests casos i fenòmens locals en un àmbit més global. El col·lectiu d’artistes Brumaria ha traduït aquesta publicació al castellà i l’ha publicat com a número monogràfic de la seva revista.

Podeu consultar aquest i altres números de Brumaria [4] al Centre d’Informació i Documentació [6]

Inicia sessió [7] o registra’t [8] per enviar comentaris