urbanisme

El portal "Usos temporals per a espais buits" neix com a resultat del treball conjunt de diversos departaments de la Diputació de Barcelona en el context de la TAULA PER A LA MILLORA URBANA (TxMU). Participen en aquesta reflexió sobre els buits urbans els serveis d'acció comuntària i participació ciutadana, biblioteques, comerç local, cultura, desenvolupament econòmic local, equipaments i espai públic, esports, habitatge, joventut, salut pública, sostenibilitat i turisme. 

Heather E. McLean ׀ International journal of urban and regional research, Volume 38, Issue 6,  November 2014

Interessant article que alerta sobre l’efecte contradictori que poden tenir les iniciatives artístiques i culturals a les ciutats i entre la ciutadania ja que segons l’autora, tant poden convertir-se en còmplices de la generació de desigualtat i atracció d’inversions especulatives com contribuir de manera molt activa a la transformació social i l’apoderament de la ciutadania. McLean remarca que les investigacions que analitzen aquestes qüestions poques vegades aporten dades empíriques sobre el veritable paper que hi juguen els artistes en aquests processos.

Joaquim Rius Ulldemolins, M. Victoria Sánchez-Belando | Revista EURE - Revista De Estudios Urbano Regionales. Vol 41, Núm. 122, 2015 

Resumen | El Modelo Barcelona de desarrollo local ha sido intensamente debatido. Desde su inicio en los años ochenta hasta la actualidad, diversos autores han analizado sus características como modelo, destacado sus éxitos y también sus puntos débiles.

No obstante, menos atención ha recibido la relación que existe entre el modelo de desarrollo local y el modelo de política cultural, a pesar de que Barcelona también es internacionalmente conocida por su dinamismo cultural. De manera habitual, este modelo de política cultural ha sido interpretado como un instrumento en la agenda de desarrollo local.

Mary Horne | ScholarWorks@Georgia State University

Treball de recerca que presenta un nou enfocament per a la revitalització d’edificis i espais buits i en desús a través de la introducció d’usos temporals i estratègies provisionals. L’estudi fa una aproximació teòrica als conceptes d’espai i edifici buit des d’un punt de vista urbanístic, analitza la idea d’ús temporal, defineix termes com context i entorn emergent o analitza diverses tipologies d’estructures físiques (flexible, modular o portable), entre d’altres qüestions. Finalment s’hi presenten casos pràctics que exemplifiquen diverses  tipologies d’usos temporals i estratègies provisionals que donen lloc a espais de transició i projectes provisionals que faran ús secundari de l’espai, mentre l’ús més primari es troba en fase de desenvolupament. Els estudis de cas demostren també diversos factors socials i nous significats que facilitaran el canvi, la renovació i posaran en valor el patrimoni de les ciutats.

Killing Architects

Document on s'analitza com finançar i gestionar millor els projectes d’ús temporal en espais desocupats a les ciutats. Segons els autors, aquest tipus de projectes tenen un gran potencial per revitalitzar zones deprimides, oferir bones oportunitats a ciutadans que vulguin participar en projectes artístics comunitaris, o desenvolupar-hi les seves pròpies iniciatives, proporcionar serveis als residents locals i fer dels carrers i places llocs més vius i atractius. Assenyalen, però, que el veritable repte per aquest tipus de projectes és el finançament. L’estudi té per objectiu orientar a totes les parts interessades i agents que hi participen sobre com gestionar i organitzar millor aquestes iniciatives, com localitzar fonts de finançament sostenibles i a llarg termini i, finalment, insta als urbanistes a que les tinguin en compte en les seves estratègies.

L’article de Lauren Andres analitza com els usos temporals d’espais urbans esdevenen eines de regeneració i camps de negociació política entre actors amb interessos desiguals.

Aquest estudi examina els mecanismes de governança multinivell que intervenen quan espais urbans singulars o no convencionals s’utilitzen de manera provisional amb finalitats de revitalització.

A l’article publicat a Urban Studies, Jacqueline Groth i Eric Corijn examinen com els espais urbans buits o residuals qüestionen la planificació institucional i obren noves formes de ciutat.

El text analitza el paper dels espais indeterminats dins les dinàmiques urbanes contemporànies. Descampats, fàbriques abandonades o zones industrials obsoletes esdevenen escenaris d’activitats culturals alternatives

Cecilia Scoppetta | ACE: Architecture, City and Environment, Febrer 2013, vol. 7, núm. 21, p. 67-96

Les polítiques culturals s'han convertit en un important segment de la planificació estratègica de les ciutats i les intervencions culturals han assumit el rol de projectes insígnia dintre els esquemes de regeneració urbana.

El pas de l'antic model orientat al consum a les polítiques culturals orientades a la producció està relacionat amb l'aparició del paradigma de ciutat creativa, amb la creativitats com a motor decisiu de l'atracció.

Però si s'analitza acuradament, aquest paradigma mostra clarament algunes paradoxes evidents. De fet, l'anomenat entorn creatiu simplement no pot ser immobilitzat en un gueto o en regulacions burocràtiques. Com pot esperar-se que la planificació urbana i el desenvolupament -que són principalment orientats a imposar i regular- arribin amb una resposta eficaç a quelcom tal com el foment d'ambients creatius?

 Joaquim Rius Ulldemolins, Matías I. Zarlenga | RES. Revista Española de Sociología, Nº. 21, 2014 , p. 47-67

Resumen: En los últimos 20 años ha ido creciendo en el ámbito de las ciencias sociales el interés por el análisis de la dinámica territorial de la cultura y en particular su tendencia a la clusterización. La mayor parte de la literatura sobre el tema analiza los clústeres culturales entendiéndolos como un solo tipo y desde la dimensión de la planificación urbana o los impactos económicos. No obstante, cada vez se toma más consciencia de la importancia de la naturaleza de la actividad y de las dinámicas de interacción sociales de los clústeres culturales. Un análisis a fondo de estas dos dimensiones nos revela que es necesario distinguir entre cuatro tipos de clústeres: clústeres de industrias culturales, agrupaciones de instituciones culturales, distritos culturales y escenas artísticas. El presente artículo mostrará cómo esta tipología nos permite distinguir entre las diferentes dinámicas de clusterización cultural presentes en la ciudad de Barcelona y, de este modo, comprender por qué algunas dinámicas de clusterización resultan más creativas en términos de innovación cultural.

Lauren Andres, Boris Grésillon | International journal of cultural policy, vol.19, Issue 1, 2013

Article on es desenvolupa el concepte de ‘cultural brownfield’ (descampats o zones industrials abandonades on es desenvolupen projectes culturals). Els autors reflexionen sobre la importància creixent que aquests indrets i projectes han adquirit en les estratègies i polítiques de planificació cultural i urbana al llarg dels últims deu anys. Així mateix, analitzen la transformació de tres experiències significatives en aquest sentit desenvolupades a Berlín, Marsella i Lausanne i es fixen en les seves dinàmiques internes i externes distintives i el seu rol diferencial en les polítiques culturals i urbanístiques. L’article conclou amb una sèrie de lliçons de política per a la planificació urbana i les estratègies culturals.