turisme

És un dimecres qualsevol avui, sí. Però aquest dimecres fa una certa flaire a divendres. De fet, per alguns, els més afortunats, avui comença un pont de quatre dies per poder desconnectar, escapar-se o fer aquelles coses que no tenim temps de fer durant el dia a dia i en certa mesura, preparar les festes que ara venen i que semblen anunciar l'apocalipsi fins que ens trobem a taula el dia de nadal.

La divulgació científica es pot arribar a tocar. La fan palpable un gran nombre d’activitats que trobem arreu del territori amb la funció d’apropar la ciència a la ciutadania.

Però per sort, dins la dificultat de navegar en aquest mar de propostes, va sorgir: surtderecercapercatalunya.cat. Un web on es compilen moltes d’aquestes opcions d’oci que permeten apropar-nos a la ciència a través d’activitats de centres de recerca i universitats. Així com també museus, espais patrimonials, parcs naturals i diverses institucions.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Greg Richards; Marisa P. de Brito; Linda Wilks | Routledge

Els nous temps demanen sovint que més enllà de l’impacte econòmic, els esdeveniments culturals justifiquin un impacte social en el territori per rebre suport financer, social i organitzatiu. Aquest llibre reuneix una sèrie d’estudis empírics en l’àmbit dels esdeveniments i analitza les seves dimensions política, econòmica, territorial i social, centrant-se particularment en el paper que hi juguen en el desenvolupament del capital social i la participació de les comunitats locals. A través d’experiències de diversa índole que han tingut lloc a Europa, Sudàfrica i Austràlia, s’avalua mitjançant una metodologia qualitativa, la seva contribució a la cohesió social, la intensificació de les relacions socials i la identitat local.

Mariano Martín Zamorano i Arturo Rodríguez Morató | International Journal of Cultural Policy, Vol. 21, No 5, 2015 p. 554-576

Aquest article analitza les condicions per al sorgiment i institucionalització de la paradiplomàcia cultural de la ciutat de Barcelona, les condicions que van propiciar la seva institucionalització i els seus efectes en la política cultural local.

A través d’una lectura temporal i intergovernamental es contextualitza l’aparició de la paradiplomàcia cultural a Barcelona a partir dels anys 80 (com estratègia de l’Ajuntament de la ciutat per atreure capitals i promoure el desenvolupament local); el seu establiment i consolidació en l’època dels Jocs Olímpics (i la posterior creació de l'ICUB); i els efectes de la creació de la marca Barcelona de finals dels anys 90 fins l’actualitat i les condicions polítiques específiques que la sustenten.

Joaquim Rius-Ulldemolins, Gil-Manuel Hernàndez i Martí,  Francisco Torres | European Planning Studies (2015)

Per què, en ple segle XXI, dues grans ciutats com Barcelona i València han acabat generant 'elefants blancs' (culturals) i quina és l’arrel d'aquest fenomen?

Amb aquesta pregunta inicial com a base, l’article analitza les estratègies de ciutat seguides per Barcelona i València on, tot i que la cultura és l’element central de les seves polítiques de desenvolupament local, han acabat generant dues grans infraestructures-esdeveniment com el Fòrum Universal de les Cultures (Barcelona) i la Ciutat de les Arts i les Ciències (València); dos 'elefants blancs' que requereixen grans inversions o despeses de manteniment i sense cap mena de valor públic.

World Cities Culture Forum

Informe que examina l’oferta cultural de vint-i-quatre grans ciutats i recopila dades sobre seixanta indicadors culturals al voltant de la seva oferta i demanda en cultura. Així mateix, informa dels pensaments, estratègies i línies polítiques desenvolupades dels governs municipals de cada una d’aquestes ciutats. Les ciutats analitzades són: Amsterdam, Berlín, Bogotà, Buenos Aires, Hong Kong, Estambul Johannesburg, Londres, Los Angeles, Madrid, Mont-real, Moscou, Bombai, Nova York, Rio de Janeiro, Sao Paulo, Seül, Xangai, Singapur, Estocolm, Sydney, Tòquio i Toronto.

Yaiza Hernández Velázquez | Futuro público. Campo para el análisis y la crítica cultural

Los espacios públicos y los espacios de la cultura [1]

Confieso que se me atragantó un poco el lema de este encuentro: “Recuperemos el espacio público a través de la cultura”. No porque sea mal plan, recuperar espacios comunes siempre está bien aunque haya que recurrir a la cultura entrecomillada para ello. Se me atragantó porque armoniza demasiado bien con la retórica que muchas instituciones han movilizado durante las últimas décadas para hacer justo lo contrario. La “cultura” se sobreentiende institucionalmente no como “toda una forma de vida” en el sentido que le daba Raymond Williams, sino como algo más selecto, restringido y, por tanto, “valioso”, algo que merece su propio espacio (el suyo, el de los suyos, no el del todo el mundo, no un espacio “público” en un sentido fuerte no meramente estatal). Si vamos a reivindicar que la cultura (en este sentido tan parcial como abstracto) puede ser un, o incluso el elemento más efectivo de procuración de este espacio público, haremos bien en atender a la multitud de ocasiones en que esta reivindicación ha resultado espuria. Por no ir muy lejos, pensemos en las tres últimas décadas, en las que hemos visto aumentar exponencialmente el número de museos, auditorios, centros de arte o incluso “ciudades” de la cultura en el estado español.