transformació digital

Ja podeu consultar al Centre d’Informació i Documentació dos llibres que analitzen dos aspectes relacionats amb el patrimoni. El primer, «La educación patrimonial: del patrimonio a las personas» de David Ruiz Torres,  aborda el tema d’educació patrimonial des d’una perspectiva molt àmplia que inclou tant reflexions teòriques com experiències concretes de programes eductius representatius, singulars o únics tant a escala estatal com internacional. El segon, «La realidad aumentada y su aplicación en el patrimonio cultural» de Sofía Marín i Sara Pérez, i coordinat per Olaia Fontal, analitza un tema més concret, el de la realitat augmentada i la seva aplicació en el patrimoni cultural.

El Anuario ACE (Acción Cultural Española)  tiene objetivo convertirse en un documento anual de referencia que analice la evolución de las tendencias digitales en el mundo de la cultura y cada año pondrá el foco en un sector determinado.

La edición del primer anuario tendrá lugar en 2014 y analizará el impacto de Internet y la incorporación de las nuevas tecnologías en múltiples ámbitos de las artes escénicas (producción, promoción, escenificación, distribución, etc.).

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Subdirección General de Coordinación Bibliotecaria.

Document que recull les ponències i comunicacions del VI Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas organitzat pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte sota el lema ‘Memoria individual, patrimonio global’. El document s’estructura en tres grans apartats: ‘Impacto de lo digital en los servicios bibliotecarios’, ‘Bibliotecas y comunidad en la era digital’ i ‘Cooperación con archivos, museos, audiovisuales y otras instituciones y organizaciones en proyectos digitales’.

Basilio Pueo Ortega, Manuel Sánchez Cid | Telos: Cuadernos de comunicación e innovación, núm. 94, (2013), p. 88-100

Resumen En este artículo se propone el uso de pantallas audiovisuales que combinan sistemas de audio envolvente y vídeo vanguardistas para crear entornos inmersivos de alto realismo en museos. Esta experiencia sensorial puede ser la característica distintiva del museo que le permita llegar a un público más extenso.

Paola Podestá, María Cristina Hernández | Tec Empresarial, Vol. 6, núm. 2, (2012), p.17-27

Resumen El sector de las industrias culturales y creativas ha venido generando un interés creciente en la economía productiva; es por esto que la relación entre economía y cultura ocupa hoy un lugar predominante, especialmente por las altas inversiones que esta industria requiere, aunadas a las significativas ganancias que reporta. Este artículo es el resultado de un estudio realizado por la Universidad EAFIT sobre el mencionado sector, y responde a la necesidad de conocer mejor el emprendimiento en industrias que se caracterizan por conjugar la creatividad y la cultura.

Julian Marquina | Asociación Profesional de Especialistas en Información (APEI)

Informe en què es reflexiona sobre la bretxa que s’està produint entre les biblioteques públiques i els seus usuaris (la ciutadania), i on es planteja si aquestes responen a la realitat social i l’ús avançat de les tecnologies de la informació. Segons la prologuista d’aquest informe, Glòria Pérez-Salmerón, la biblioteca encara disposa d’una oferta escassa a les xarxes socials, uns canals en què els usuaris es mouen amb molta  més destresa i naturalitat que quan consulten un catàleg o van a buscar un llibre als prestatges o al taulell de préstec. L’informe ha estat elaborat per Julian Marquina, community manager de Baratz-Servicios de Teledocumentación, per encàrrec de l’Associació Professional d’Especialistes en Informació (APEI).

Ja podeu consultar els últims números de les revistes: «Poetics» (Vol. 41, n. 4, agost 2013) on s’analitza el consum d’alta cultura a Europa en relació a la riquesa del país, la mobilitat i el finançament cultural, o els diversos tipus de participació cívica en l’acció cultural, entre d’altres temes; «Journal of cultural economics» (Vol. 37, n. 3, 2013) amb estudis sobre l’impacte de la digitalització de les companyies discogràfiques franceses i sobre com influeix en la taquilla la modalitat d’alliberament de pel·lícules que aplica Hollywood a cada país, i «Journal of cultural economy» (Vol. 6, n. 3, agost 2013) que presenta algunes de les últimes tendències en tècniques científiques i socials per investigar i intervenir en la realitat social actual.

Asociación Española de Museólogos | Revista de museología #56 (2013)

L’últim número de la «Revista de museología» tracta sobre l’ús de les tecnologies 2.0 als museus. El volum recull les intervencions realitzades a les dues edicions de la trobada “Arte y un café” celebrades a la Universitat Complutense de Madrid el 2012 i 2013, on estudiants i professionals van intercanviar reflexions teòriques i experiències pràctiques. Una de les principals conclusions va ser que el concepte de museu social implica noves formes de comunicació a la xarxa, però també un canvi de mentalitat i de mètodes de treballs.

JoanTrullén, Rafa Boix, Vittorio Galletto, l Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

L’estudi «Barcelona, metròpoli creativa» és una actualització de les medicions i diagnosis principals sobre l’economia del coneixement i les tecnologies de la informació i la comunicació a la ciutat de Barcelona, amb dues novetats significatives:

• en primer lloc, la inclusió de l’apartat d’economia creativa, amb medicions de les indústries creatives i la classe creativa a Barcelona.

• la segona novetat són els Mapes Urbans de Coneixement i Innovació (MUCI), que per primera vegada integren una visió espacial detallada i  exhaustiva de la localització de l’economia del coneixement, lesTIC, la innovació i les indústries creatives a la ciutat.