transformació digital

L’Association nationale de la recherche et de la technologie (ANRT)

França ha desenvolupat, amb el treball de l’ANTR (L’Association nationale de la recherche et de la technologie) i la Paris Business School, un llibre blanc dels «openlabs» que fa un balanç de la situació al país i proposa una definició inclusiva per a tota la diversitat d’iniciatives existents (fablabs, infolabs, living labs, hackerspaces o makerspaces) sorgides d’àmbits tan diversos com el sanitari o l’empresarial.

Ramon Zallo | TELOS

En el context urbà del segle XXI, en què els mitjans dels fluxos d’informació i de les relacions socials i de treball són eminentment virtuals, quines oportunitats ofereixen els espais presencials per desenvolupar l’activitat artística i la creativitat? Les factories creatives i tecnoculturals es presenten com els equipaments culturals del futur que han d’alimentar les xarxes de creació, tot i que no resolen els conflictes de les indústries culturals pel que fa a eines fiscals i de finançament: la llarga crisi ha conduït els creadors a un «amateurisme» forçat que amenaça la transmissió intergeneracional.

Ivonne Jansen-Dings, Dick van Dijk, Robin van Westen | Waag Society

Què és una hackató? Per a què serveix? Com se n’organitza una i quins beneficis pot aportar al sector cultural? La guia que presentem és un recull de consells i bones pràctiques basades en les activitats de l’Europeana Space, un projecte dissenyat per identificar les oportunitats que ofereixen les indústries creatives i els recursos digitals culturals, especialment en l’àmbit del patrimoni digital europeu. A partir de l’experiència adquirida organitzant sis hackatons en diverses ciutats europees, i centrant-se en el Bootcamp d’Amsterdam de 2015, «Hacking Culture» explora l’ús de les hackatons en el sector cultural i comparteix les lliçons apreses perquè qui ho desitgi pugui muntar una hackató d’èxit.

A. Brandt-Grau, T. Claerr i P. Smith | Ministère de la Culture et de la Communication

La cultura científica, tècnica i industrial és la protagonista d’aquest número de "Culture et Recherche", una revista editada pel ministeri de cultura francès que divulga les diverses línies de recerca d’aquesta institució, com el patrimoni, la creació, les indústries culturals i el desenvolupament tecnològic aplicat a la cultura.

Aquesta publicació s’endinsa en el model francès de l’anomenada «CSTI» (cultura científica, tècnica i industrial), es nodreix de les aportacions d’investigadors, representants d’institucions i de centres de cultura científica i tècnica, i mostra la diversitat de punts de vista i de pràctiques que posen en relleu el discurs cultural entre la ciència i la societat.

Claudie Haigneré (coord.)| Le Pommier - Universcience

Inspirat per un programa de conferències organitzat pel Collège d’Universcience en què s’abordava la qüestió de la celeritat que estan prenent els avenços tecnològics i científics sobre la societat, s’ha elaborat aquest llibre amb la idea de construir unes eines per a una cultura científica compartida i per alimentar el diàleg ciència/societat. Universcience és una institució pública francesa de cultura científica que es va néixer l’any 2010 a partir de la unió de dos museus emblemàtics en la matèria, la Cité des Sciences et de l’Industrie i el Palais de la Découverte.

Abel Cutillas | Walrus Books

Lluitar «contra l’estultícia interior del dispositiu cultural present»: aquest és l’ambiciós propòsit de ‘Desànim de lucre. Crítica de la ideologia cultural’, un llibre d’Abel Cutillas publicat el 2015 que llança una diatriba cap a la ineficàcia del paradigma d’excepció cultural forjat arran de les advertències adornianes sobre la industrialització de la cultura, i que encara avui ―sobretot avui― és al centre del debat sobre l’actualitat de les polítiques culturals.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?... Feu-vos un favor i llegiu els articles!

Aquesta setmana trobareu un molt bon article de Rob Stein

Aquí teniu el sumari dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre facebook i el llegiu.

Richard Rinehart i Jon Ippolito | MIT Press

Quant temps pot perviure el llegat cultural d’una societat digital com la nostra? Els nous mitjans de creació artística, aparentment efímers i volàtils, fan  pensar en el futur incert de les obres d’art contemporani. Richard Rinehart i Jon Ippolito, però, tenen bones notícies: hi ha alternatives per a la preservació de la cultura, sempre que estiguem oberts a repensar què significa la memòria col·lectiva i  el concepte de cultura mateix.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?... Feu-vos un favor i llegiu els articles!

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.

Política, burocracia y gestión cultural | Santiago Eraso 

«La creciente burocratización de las instituciones culturales es un poder que se extiende no sólo obstaculizando, sino también, y esto es muy importante, justificando la falta de acción e implementación de nuevas políticas culturales» 

Juilee Decker (ed.) | Rowman & Littlefield
 

Aplicacions, podcasts, llocs web... la tecnologia té avui un rol fonamental com a mitjà de comunicació amb els visitants dels museus i per millorar substancialment el format i el contingut dels programes educatius i l’accés obert a col·leccions d’arreu del món.

«Technology and Digital Initiatives: Innovative Approaches for Museums» repassa deu estudis de casos sobre l'ús de tecnologies per part dels promotors de projectes dels museus, l’ús que en fan els usuaris i el seu impacte com a element d’innovació.