ciutats creatives

Nikolay Zherdev |  IN3 Working Paper Series (2014). IN3 (UOC) 

Resum: Mitjançant l'aplicació d'estratègies basades en la creativitat les ciutats intenten  destacar per tal d' atraure els ciutadans mòbils . En molts casos , s'aconsegueix a  través de la transformació de les ciutats i barris culturals en espais d'experiència. En aquest sentit, un dels instruments més populars d'implementació de la planificació cultural és la creació de la identitat de la ciutat i la seva promoció a través de festivals culturals. Aquests festivals s'han convertit en una política de " must -have " per als planificadors urbans de la Ciutat creativa que intenten galvanitzar la vida cultural local, construir una continuïtat del happening i així atraure persones creatives. Aquests factors converteixen l'espai urbà en un lloc de festival constant, un fenomen anomenat  festivalització de l'espai urbà. Discutint les connexions entre la teoria de les Ciutats Creatives i els estudis del festival, el treball té com a objectiu obrir un diàleg entre els dos, abordant la qüestió de com s'aplica la festivalització dins del paradigma de Ciutat Creativa. El document conclou que actualment els festivals penetren a diversos aspectes de les activitats culturals, socials i econòmics, passant de ser un instrument d'aplicació de l'estratègia en l'estratègia en ella mateixa.

Johannes Novy ; Claire Colomb  | International Journal of Urban and Regional Research, Vol. 37, Issue 5, September 2013

Abstract  In cities across the globe there is mounting evidence of growing mobilization by members of the so-called ‘creative class’ in urban social movements, defending particular urban spaces and influencing urban development. This essay discusses the meaning of such developments with reference to the hypothesis made by David Harvey in Spaces of Capital about the increasing mobilization of cultural producers in oppositional movements in an era of wholesale instrumentalization of culture and ‘creativity’ in contemporary processes of capitalist urbanization. After briefly reviewing recent scholarly contributions on the transformations of urban social movements, as well as Harvey's hypothesis about the potential role of cultural producers in mobilizations for the construction of ‘spaces of hope’, the essay describes two specific urban protests that have occurred in Berlin and Hamburg in recent years: the fight for Berlin's waterfront in the Media Spree area, and the conflict centred on the Gängeviertel in Hamburg. In both protests artists, cultural producers and creative milieux have played a prominent role. The essay analyses the composition, agenda, contribution and contradictions of the coalitions behind the protests, discussing whether such movements represent the seeds of new types of coalitions with a wide-ranging agenda for urban change. The essay finally proposes a future research agenda on the role of artists, cultural producers and the ‘creative class’ in urban social movements across the globe.

Auxkin Galarraga Ezponda, Álvaro Luna García, Sandra González Durán |  Revista de dirección y administración de empresas = Enpresen zuzendaritza eta administraziorako aldizkaria, , Nº 20, 2013 

Resumen:  En la medida en que el papel de los sectores cultural, artístico y creativo en el desarrollo económico y social de las ciudades-región comienza a ser ampliamente reconocido gracias a las progresivas evidencias empíricas recogidas en los últimos años sobre su importante capacidad de dinamismo, innovación y conectividad global, las intervenciones de las diferentes administraciones públicas y agentes privados en este ámbito también han ido en aumento. Una vez que el sector industrial ha declinado de forma drástica y otras actividades terciarias de la economía urbana se encuentran estancadas o en declive (comercio, consultoría, servicios inmobiliarios, etc.), las formas de producción y trabajo cognitivo-culturales son crecientemente señaladas como grandes impulsoras de la regeneración urbana, el posicionamiento global de las ciudades-región, la creación de empleo y la conexión con las vanguardias culturales.

Demos Quarterly, Issue #1, Winter 2013/14

No deixeu de llegir el nou assaig de Richard Florida per a Demos on es planteja si l’augment de la classe creativa crearà desigualtat.

Malcolm Miles |  Eurozine

Aquest article de Malcolm Milers descriu el sorgiment  de les polítiques urbanes fonamentades en la teoria de las ciutats creatives amb una reflexió sobre les estratègies desenvolupades en els últims 15-20 anys. Descriu el paper dels diferents actors involucrats en la regeneració urbana, i analitza  el fenomen de la gentifricació. Una lectura que resumeix l’aparició i desenvolupament del paradigma de la ciutat creativa.

Andrew Harris,  Louis Moreno | AHRC Research Networking

Breu i interessant document que reflexiona sobre el paper de la creativitat en el creixement econòmic urbà i analitza les ambigüitats i contradiccions econòmiques i socials de les polítiques les ciutats creatives desenvolupades fins ara. Els autors, Andrew Harris i Louis Moreno, investigadors de la University College London (UCL), recullen i exposen els debats d’una xarxa d’investigació finançada per l’Art & Humanities Research Council, on es revisa i reformula la noció i les polítiques de ciutats creatives davant la inestabilitat financera actual, les retallades en el sector públic i les noves prioritats socials.

Fundació Kreanta ׀ Ciudades Creativas

Us presentem el volum que recull les ponències presentades a les 5es jornades internacionals Ciudades Creativas, organitzades per la Fundació Kreanta i la Secretaria de Cultura Ciutadana de Medellín l’octubre de 2012 a Medellín (Colòmbia) amb l’objectiu de promoure la cultura com a eix de desenvolupament de les ciutats i reforçar la seva centralitat en les politiques urbanes a través de la sistematització, conceptualització i difusió d’estratègies i accions innovadores. En aquesta edició s’ha apostat per donar visibilitat i reivindicar les noves pràctiques urbanes i els nous processos de construcció d’espai públic. 

Ma. Victoria Sánchez Belando, Joaquim Rius Ulldemolins, Matías I. Zarlenga  l  Revista Crítica de Ciências Sociais, 99,  2012, p. 31-50.

La cultura se ha convertido en uno de los elementos decisivos en el desarrollo económico, social y de la identidad de las ciudades. En este sentido, las políticas culturales han efectuado un giro local y emprendedor, lo que se ha descrito como la ciudad creativa. No obstante, de forma creciente han aparecido voces que propugnan nuevos paradigmas en el que la cultura contribuya a un desarrollo más sostenible. En este contexto, Barcelona ha desarrollado un modelo de política cultural que se ha presentado como una síntesis equilibrada del modelo de ciudad creativa y ciudad sostenible. En este sentido, el gobierno local ha liderando el movimiento de ciudades a favor de una política cultural sostenible y participativa. No obstante, algunas medidas de la política cultural en la planificación de los equipamientos culturales, la participación cultural o la generación de grandes eventos nos indican que la estrategia implementada se enfrenta con grandes contradicciones y limitaciones en cuanto a la participación de la comunidad artística y la comunidad local.

La revista «International journal of heritage studies» presenta en aquest número sis articles que analitzen les aportacions que poden fer els museus i les organitzacions patrimonials al sector del benestar i la salut; les estratègies de protecció del patrimoni històric i desenvolupament urbà a les perifèries de Roma; la relació entre la ideologia de la República islàmica de l’Iran i la seva representació al seu museu nacional; els drets de la població indígena en els processos de nominació de Patrimoni Mundial de la Unesco; les estratègies per potenciar la imatge global de les ciutats creatives a través del patrimoni local, i el paper dels districtes històrics en el desenvolupament econòmic de les ciutats.

15 març 2013 | Per Yaxi Deng

Recently, a major focus in urban economic development has been attracting creative industries and creative workers to cities as engines to drive economic growth. Since the second half of twentieth century, however, American metropolitan areas have seen accelerated trends of employment decentralization. As metropolitan workforces continue to suburbanize, should urban policy makers worry about retaining creative industries? How do location patterns and growth trends in creative industries compare to other industries?

In a paper titled “Are Central Cities More Creative? The Intrametropolitan Geography of Creative Industries,” researchers Ric Kolenda and Cathy Yang Liu explored the intra-metropolitan (center cities vs. suburbs) distribution of creative industries and the resulting economic effects.