diversitat

Joaquim Rius ׀ Mariano Martín Zamorano ׀ International Journal of Cultural Policy

Els autors, sociòlegs i investigadors de la Universitat de Barcelona, fan en aquest article una anàlisi crítica el projecte Marca Espanya i el presenten com un procés d’instrumentalització econòmica i política dut a terme per grans companyies i  que promou una imatge simplificada i homogènia de la cultura a l’Estat espanyol.

Rius Ulldemolins i Martín Zamorano fan referència a que la diplomàcia cultural es considera, cada vegada més, un mitjà a través del qual els estats nació poden instrumentalitzar la seva producció cultural i assolir els seus objectius a través d’una estratègia de poder tou, així com al fet que la cultura ha esdevingut un element molt important a l’hora de situar una marca en un context econòmic globalitzat ja que la cultura pot singularitzar i assignar als productes uns valors particulars. També recorden que tant les polítiques culturals com les polítiques exteriors han fet de la projecció internacional de les indústries culturals un objectiu estratègic i, a la vegada, aquesta estratègia ha transformat els objectius i les xarxes d’aquestes polítiques.

Mª Trinidad García Leiva  |  Fundación Alternativas

Durante los años 2004 y 2008 la cooperación española asistió a un momento destacable de su historia, marcado por el crecimiento cuantitativo de la Ayuda Oficial al Desarrollo, la transformación cualitativa de su posicionamiento estratégico y el inicio de una reorganización institucional orientada a su definitiva modernización. Sin embargo, el periodo enmarcado entre los años 2009 y 2011 acabó minando las bases de estos cambios puesto que los mencionados avances no se consolidaron y la crisis financiera que acompañó el cambio de legislatura dejó a la cooperación al desarrollo atrapada entre las políticas económica y exterior.

Greg Young , Deborah Stevenson | Ashgate

Obra que analitza la relació entre cultura i planificació estratègica territorial. Es tracta d’un recull de textos elaborats per experts i acadèmics de tot el món on s’hi analitzen les tendències més significatives en polítiques i estratègies de planificació cultural, tant en contextos nacionals com internacionals. Els autors i autores exploren des d’un punt de vista interdisciplinari, teòric i pràctic, tant les interseccions com les tensions i divergències més significatives d’aquesta relació. Els experts subratllen la importància que ha adquirit la cultura en les estratègies de planificació i desenvolupament territorial i conclouen que, en aquests temps marcats per la diversitat cultural, els fluxos globals, l’estrès ambiental i un cert escepticisme cap a la planificació, ha emergit una necessitat creixent de reconèixer aquells patrons i maneres de vida locals i regionals, així com les seves històries i paisatges, que conformen una sèrie de constel·lacions culturals dinàmiques creades per la gent i suspeses en xarxes de significació teixides per la mateixa gent. Els autors consideren que planificar de manera sostenible és descobrir, interpretar i construir mosaics d’aquestes vides, paisatges i llegats amb el poder suau de la cultura.

Obra encarregada pel Departament d’Estudis, de la Prospectiva i d’Estadístiques (DEPS) del Ministeri francès de Cultura i Comunicació on s’analitza l’evolució del concepte de diversitat cultural des del punt de vista de les indústries culturals durant l’últim mig segle. Es parteix del final de la Segona Guerra Mundial, moment en què s’instauren les institucions, les relacions polítiques i les regulacions financeres que regeixen la repartició de poder polític i financer de la societat actual, immersa en un procés de mundialització que ha relegat els estats nació a un segon terme. Dirigida per Philippe Bouquillion i Yolande Combès, professors de ciències de la informació i la comunicació de la Universitat Paris 8 i Paris 13, i codirectors de l’Observatoire International des Mutations des Industries Culturelles, l’obra analitza en profunditat els canvis que han experimentat en aquest període les estructures i lògiques de funcionament de les indústries culturals (premsa i informació, edició, indústria musical, cinema i audiovisual), les relacions d’aquestes amb les indústries de la comunicació (telecomunicacions, internet, informàtica i electrònica, ...) i les repercussions que aquestes interaccions han tingut per a l’actual economia basada en els continguts i per al concepte de diversitat cultural.