projectes

Dir. Anne Jonchery i Sophie Biraud | La documentation Française

Com visitem un museu, o més ben dit, amb qui; ens pot condicionar l’experiència i l’aprenentatge que fem de la visita. La socialització i la mediació dels espais patrimonials, dels museus i els centres culturals, és en molts casos encara; un àmbit a potenciar. Tot i que cada vegada són més els espais que compten amb alguna proposta regular d’activitats familiars, queda molt camí per recórrer en l’àmbit de la mediació cultural. Sobretot, fora l’àmbit acadèmic des del temps d’oci i l’entorn familiar.

La Fundació Ciutat Invisible, en col·laboració amb ConArte Internacional i Temporada Alta, va celebrar entre els dies 10 i 12 de novembre unes jornades formatives dirigides a professionals de l’àmbit cultural i educatiu. En el marc del projecte A TEMPO, el “Seminari de Formació en Diversitat, Arts i Educació” va reunir col·lectius que encapçalen projectes artístics a les escoles i instituts de Salt i Girona amb l’objectiu d’intercanviar bones pràctiques i d’explorar noves vies per fomentar la transformació social a través de l’educació artística. A continuació, s’exposa una crònica de la jornada oberta d’aquest seminari, la qual va constar d’una conferència inaugural, d’un tàndem entre artistes i docents, i, finalment, d’una conferència de debat i tancament.

El desplegament de la tecnologia proporciona una nova eina que permet nous aproximacions a velles i noves pràctiques. Al seu torn, les noves possibilitats que s’obren proporcionen una nova estructura mental, un canvi de paradigma.

Secretaría de Estado de Cultura

La manca de concreció de les 150 mesures incloses en el «Plan Cultura 2020» defineixen un document que ni dona detalls pressupostaris, ni preveu terminis d’actuació. D’aquest llistat de compromisos de la Secretaria de Cultura, cal destacar la previsió d’una llei de mecenatge, del reclamat «estatut dels creadors» o la creació d’una fiscalia antipirateria.

Cal destacar que el document (dins de l’estratègia 1.4 «modernizar las infraestructuras culturales estatales y proteger los bienes del patrimonio histórico») deixa la porta oberta a la posada en marxa del projecte de la biblioteca pública de l’Estat a Barcelona.

Una de les funcions d’una biblioteca és, a més de procurar la divulgació del coneixement, fer recerca per ampliar, enriquir i renovar els materials i els punts de vista que posa a disposició dels ciutadans. Avui dia, en ple debat sobre el paper que han de tenir les biblioteques públiques, presentem ‘The Human Library’, un projecte que va arrencar l’any 2000 a Copenhaguen amb continuïtat arreu del món i que, si bé no es desenvolupa estrictament en l’espai de la biblioteca, sí dona un nou sentit al concepte de préstec bibliotecari: els «lectors» tenen a la seva disposició títols com «Refugiada» o «Bipolar», però no es tracta de llibres, sinó de persones que ofereixen lliurement la seva conversa, una nova lectura contra la violència, els prejudicis i els estereotips socials.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies? Tenim novetats!

A partir d’avui, cada divendres farem un recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana.

Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu 
 

Es multipliquen les Fàbriques de Creació, però amb quin rumb?
 

«Les Fàbriques de Creació van néixer amb el segell de l’heterogeneïtat, perquè moltes partien de projectes artístics existents. I els nous equipaments que s’hi han sumat hi han afegit més diversitat. El resultat és una gran disparitat en la governança -que pot dependre d’associacions sectorials, d’entitats privades o directament de l’ICUB-, en el pressupost i en les activitats, de manera que l’etiqueta de Fàbrica de Creació ha quedat difusa.» Laura Serra Solà 

Rafael Boix, Pau Rausell, Raül Abeledo | Routledge

Aquest article repassa el model de desenvolupament urbanístic de la ciutat de València durant els darrers 20 anys, sustentat en l’acollida de grans esdeveniments esportius i la construcció d’un gran complex arquitectònic dissenyat per Santiago Calatrava, i analitza com València seria capaç d’adaptar i absorbir la transformació urbana al voltant d’aquest projecte megalòman i incorporar-ho en processos de resiliència.

El document s’endinsa, primerament, en la definició teòrica de la resiliència urbana, des de les seves diverses perspectives, i la seva aplicació a les ciutats, les arts, la cultura i la planificació, especialment interessant en aquest període de replantejament de les polítiques urbanístiques al territori.

«La confiança és essencial a l’hora d’engegar un projecte en comú». Aquesta és una de les conclusions de la dinàmica de grup ‘Estructures i mancomunació de recursos’ que es va dur a terme el passat 21 d’octubre al CERC, en el marc del Debat 16 d’Interacció – Cultura i petits municipis. A continuació us presento una crònica de la trobada, en què exposo les qüestions més rellevants que s’hi van debatre.

Els petits municipis van estar els protagonistes del Debat 16 Interacció, celebrat el passat 21 d'octubre, que va tenir per objectiu reflexionar sobre quin ha de ser el paper de la cultura i dels agents culturals en aquest entorn, detectar mancances i reunir esforços. Avui, el Centre d'Informació i Documentació aportem el relat de la jornada

Els tallers de la jornada de debat, micropobles, estructures i mancomunació de recursos i acció cultural (dinamitzats per Marc Serena, Xavier Barniol i Roser Vernet, respectivament), eren compostos per grups de participants molt heterogenis ―gestors del sector cívic, de l’empresa, tècnics i regidors de cultura―, i van propiciar un interessant intercanvi d’experiències i reflexions, la majoria comunes en els tres grups, de les quals es desprenen les conclusions següents.

El pasat 27 de setembre es va obrir la convocatòria per a la presentació de projectes de cooperació cultural en el marc del programa Europa Creativa. El termini finalitza el 23 de novembre de 2016.