procomú

Aquest document reuneix cinc assaigs que analitzen el concepte d’art des de diverses perspectives: com a bé humà, com a dret constitucional, com a bé amb valor econòmic, així com des de la perspectiva de la propietat intel·lectual, la democràcia, la inclusió dels pobles i nacionalitats, l’educació i les polítiques públiques.

Els autors, Tamia Vercoutère, Dean Baker, María Fernanda Cartagena, Richard González Dávila i Mark  Weisbrot, coordinats per Ricardo Restrepo, argumenten que l’art és un dret i li correspon a l’Estat la provisió de les condicions per a garantir-lo mitjançant polítiques públiques que han de tenir en compte tant les especificitats de les persones, els pobles i les nacionalitats, així com el context tecnològic de l’era digital, i establir les bases per a una societat oberta on el coneixement sigui lliure.

Helena Ojeda |  Nativa 

Al Fòrum Indigestió del passat 13D es proposava un debat sobre dues visions de la cultura: la gestió comunitària i les indústries culturals. El diàleg es provava entre la reivindicació del retorn a la comunitat del que aquesta produeix -expropiat pel mercat-, i el mercat, personificat en aquest cas en un representant de l’Administració pública. Tela.

Una administració seduïda per la idea de les indústries culturals que, provant de complaure amb paraules molt ben dites les raons de l’interès comunitari, en un moment donat del debat, en un fals consens, va arribar a convenir en què les indústries culturals ni existeixen al nostre país, ni en calen. Vaja, un no-debat. Potser dos monòlegs antagònics, un dels quals provava de saltar a la pista de l’altre per fer veure, o creure’s, que jugaven junts contra ningú. 

CONSERVAS/Xnet, Stichting Kennisland, World-Information Institute, National Hellenic Research Foundation/ National Documentation Centre (NHRF/EKT)

Aquest informe presenta casos concrets i nous models de gestió i de finançament d’una nova producció cultural basada en la Cultura Lliure i compartida. Així mateix, apunta algunes recomanacions i estratègies polítiques per afavorir el desenvolupament d’aquestes noves formes d’organització de les iniciatives culturals emergents. L’informe defensa la Cultura Lliure perquè apodera la societat civil, tothom hi pot participar com a consumidor o com a productor i equilibra els drets de productors (a ser reconeguts per les seves contribucions) amb els drets de la ciutadania (per accedir a la cultura d’una manera lliure). El document planteja Com es produir cultura i coneixement en la era digital? Com es poden els recursos existents adaptar-se al nou context actual? Com gestionar i proporcionar accés a la cultura i al coneixement de manera col·lectiva? Quin és el paper de les institucions públiques en aquest nou paradigma?

Fundació Kreanta ׀ Ciudades Creativas

Us presentem el volum que recull les ponències presentades a les 5es jornades internacionals Ciudades Creativas, organitzades per la Fundació Kreanta i la Secretaria de Cultura Ciutadana de Medellín l’octubre de 2012 a Medellín (Colòmbia) amb l’objectiu de promoure la cultura com a eix de desenvolupament de les ciutats i reforçar la seva centralitat en les politiques urbanes a través de la sistematització, conceptualització i difusió d’estratègies i accions innovadores. En aquesta edició s’ha apostat per donar visibilitat i reivindicar les noves pràctiques urbanes i els nous processos de construcció d’espai públic. 

Els representants de les grans corporacions i de les indústries culturals parlen del model comercial, que durant l’últim segle ha hegemonitzat les formes de producció intel·lectual i creació cultural, com si es tractés d’un ecosistema tancat que hauria arribat als nostres dies de forma harmònica i desconflictivizada. Segons aquesta lectura, aquest suposat ordre natural, basat en els títols de propietat sobre obres fruit de processos creatius i d’investigació, es veuria avui amenaçat per la irrupció d’internet i de la cultura de la descàrrega i l’intercanvi.

Documentación social, núm. 165 (abril-juny 2012)

Monogràfic de la revista «Documentación social» dedicat a analitzar els anomenats béns comuns, commons o procomú. Un concepte que, com ens assenyala el coordinador d’aquest número, Imanol Zubero, en l’article “De los ‘comunales’ a los ‘commons’: la peripecia teórica de una práctica ancestral cargada de futuro”, fa referència a una pràctica tradicional estesa per tot el planeta, que han renovat i reforçat en els últims anys tant els moviments antiglobalització, a través de la seva lluita contra la mercantilització del món, com els col·lectius que reivindiquen el coneixement i la cultura lliure.

Aquest mes d'abril hem publicat els següents posts al blog del CCCB LAB que creiem que poden ser del vostre interès:

• El nou ecosistema productiu: fabricació personal, distribuïda i oberta: Tomás Díez explica l'evolució que porta al sorgiment d'espais com els FAB LABS.
• La revolució del comú : Rubén Martínez fa una crònica del cicle "En comú" que es va fer al CCCB.
• Analitzant el públic virtual: L'equip del CCCB Lab compartim com concevem i tractem el públic virtual.
• Ciutat, espai, treball i gent que fa coses:  César Reyes Nájera | dpr-barcelona, parla dels nous "makers": ciutadans que fan coses.

A més a més, el passat mes de març vàrem celebrar al CCCB la VII edició biennal de Kosmopolis, Festa de la Literatura Amplificada. Si no hi vas ser o si et ve de gust reviure el festival, K13 continua a la xarxa: des del web de Kosmopolis pots accedir als vídeos de les diferents xerrades, conferències, debats, lectures i recitals, així com a entrevistes als participants i clips temàtics. També pots llegir les cròniques que Albert Forns, Lucia Calvo, Breixo Hardinguey i Marta Palomo han escrit sobre les activitats que van formar part del Bookcamp, l’Homenatge a Roberto Bolaño o els especials sobre Novel·la gràfica al Regne Unit i Tercera Cultura. + INFO

  
Una lectura breu i incisiva d’Antonio Lafuente que ajuda a entendre per què la discussió sobre què pot ser apropiat i què ha de romandre compartit és avui central per a les polítiques culturals i del coneixement.

Publicat a Archipiélago: cuadernos de crítica de la cultura (núm. 77–78, 2007), aquest article ofereix una síntesi lúcida sobre la complexitat del concepte de procomú i sobre la necessitat d’obrir un debat social informat al voltant dels límits entre allò públic i allò privat.