polítiques públiques

Una nova mirada sobre la infraestructura social i cultural i com aplicar-la als municipis

Parlem sovint d’equipaments, serveis o projectes culturals, però costa més situar-los dins l’ecosistema d’infraestructures que sostenen la vida col·lectiva. Un informe del Bennett Institute ens convida a repensar aquest marc i, sobretot, a mesurar-lo. En aquest article, combinem una lectura reflexiva i una guia pràctica per traslladar aquestes idees al context municipal.
  

La Comissió de Cultura de CGLU i la Global Cultural Districts Network (GCDN) han posat en marxa una nova recerca per explorar aquesta pregunta, amb la mirada posada en la reciprocitat: què aporten i què poden rebre mútuament els governs locals i els districtes culturals?

L’objectiu és entendre millor els fluxos de valor que circulen en ambdues direccions, i posar llum a com una col·laboració estreta pot generar beneficis compartits.

  
 De la lectura al circ, de la pedra a la paraula: una cultura viva que s’arrela al territori.
  
  

Primera quinzena de juny i el territori batega amb iniciatives que connecten patrimoni, creació contemporània i drets culturals. El paisatge cultural municipal ens deixa titulars diversos: des de la rehabilitació d’equipaments singulars fins a festivals que defensen el seu lloc en l’ecosistema, passant per nous lideratges, projectes pilot, mapes patrimonials i murals col·lectius. Tot plegat ens parla d’una cultura viva, que es pensa i es fa des del compromís amb la comunitat i amb la seva sostenibilitat futura. A #Som311 recollim tretze exemples que dibuixen aquest moment.
  

    
  

L’Informe 2024 del CoNCA posa al centre les condicions de vida i de feina dels professionals culturals i alerta sobre les fractures que encara travessen el sistema cultural català.
  
  

L’activitat cultural a Catalunya viu un bon moment en molts indicadors: més inversió pública, més espectadors, nous equipaments i un sector editorial, musical i escènic que consoliden la recuperació. Però aquesta vitalitat xoca amb realitats estructurals que continuen llastant el sistema: precarietat laboral, desigualtats territorials, falta de diversitat i un reconeixement encara parcial dels drets culturals.

L’Informe anual 2024 del CoNCA fa un exercici clar de diagnosi crítica i aposta per una cultura que posi les persones al centre. Aquest any, a més, dedica un ampli capítol a les condicions laborals dels professionals culturals. Els resultats són contundents: un 23 % cobra per sota del salari mínim i només un 35 % supera el salari mitjà. La intermitència, la falta de reconeixement i la conciliació difícil continuen marcant el dia a dia de molts treballadors culturals, especialment en el sector artístic i creatiu.

Nou exconsellers i exconselleres de Cultura de la Generalitat han fet públic un manifest on defensen que les pintures murals de la sala capitular de Sixena, actualment al MNAC, no haurien de ser traslladades. Argumenten que són obres extremadament fràgils i que un moviment físic comportaria riscos irreparables. També posen en valor la tasca del MNAC com a garant de la conservació i la difusió del patrimoni, en un context museogràfic adequat i reconegut internacionalment.
  
  

Teixir sentit des del territori. Hi ha setmanes en què sembla que tot estigui connectat. El món local cultural és divers, però les iniciatives, els projectes i les mirades que s’hi despleguen dibuixen un mapa de preocupacions compartides.
  
  

Segona quinzena de maig i el sector cultural municipal es manté actiu, divers i amb reptes sobre la taula. Aquesta edició del #som311 recull iniciatives que posen el focus en la vinculació entre cultura i educació, la reivindicació del patrimoni i el valor del treball comunitari. També hi trobem nous lideratges locals i propostes que busquen descentralitzar l’oferta cultural des de la iniciativa independent. Cada quinze dies fem una tria de les notícies que poden ser útils per seguir el pols de la cultura als municipis. Aquí teniu què ha passat i què es proposa. Seguim.
  
  

Convocatòria oberta fins al 26 de juny de 2025
  

El Departament de Cultura ha obert la convocatòria de Subvencions per a la programació d’espectacles d’arts en viu de caràcter professional en municipis de fins a 1.000 habitants. La mesura s’adreça a ajuntaments i entitats municipals descentralitzades (EMD) de Catalunya, amb l’objectiu d’enfortir l’oferta cultural als municipis més petits.

Un estudi recent analitza per què la proposta de seu del Museu Hermitage a Barcelona va naufragar, i què en poden aprendre les ciutats que aposten per la regeneració urbana amb col·laboració publicoprivada.
 
   

Primera quinzena de maig i el mapa cultural municipal s’omple d’iniciatives que connecten patrimoni, serveis públics i comunitat. Des de nous equipaments fins a festivals de proximitat, passant per l’ús de tecnologia immersiva o el debat sobre la governança metropolitana, la cultura pren formes diverses als municipis i es reivindica com un espai de cohesió, accés i experimentació.

A #Som311 fem un recorregut per quinze notícies que ens han cridat l’atenció. No és una llista exhaustiva, però sí una mostra del pols viu que manté el territori. Aquí van, ordenades de la més recent a la més antiga.