polítiques públiques

Quan escoltem un nou tipus de música a través de la ràdio pública podem, posteriorment, comprar-la, compartir-la o descarregar-la, cosa que suposa a la curta o a la llarga, un benefici pels mateixos artistes i per a la indústria musical en general. En aquest cas, i d’entrada, els més beneficiats son els segells musicals independents i els artistes més desconeguts. 

Aquest estudi avalua l’impacte en l’economia europea de les activitats de la ràdio musical d’organitzacions pertanyents a la Unió Europea de Radiodifusió (EBU), l’associació internacional de radiodifusors de serveis públics. Algunes de les dades a destacar és l'impacte total de les emissores de ràdio públiques a Europa que genera un total de 3.100 milions d’euros. Pel que fa a l’àmbit laboral, aquestes activitats musicals generen més de 17.000 llocs de treball directament, que representen el 19% del total dels llocs de treball, i més de 50.000 llocs de treball en total, inclosos els proveïdors i altres llocs indirectes a través de la cadena de valor. Això significa que per a cada treball en aquestes operacions de ràdio musical, es donen suport a dos posicions més en altres llocs de treball de l'economia europea. 

Un informe sobre la digitalització a Europa, de les institucions al treball.

La digitalització comporta la introducció de canvis radicals als que Europa ha d'adaptar-se amb rapidesa per assegurar la seva competitivitat en un entorn econòmic cada vegada més global, la seva rellevància en la política internacional i per mantenir-se com la regió líder en el reconeixement dels drets polítics i socials dels seus ciutadans.

La disponibilitat de serveis digitals de qualitat ha estat decisiva per desenvolupar activitats de forma no presencial durant el confinament provocat per la COVID-19, i s'ha posat en evidència que és possible realitzar-ne moltes de forma més eficient i sostenible, per la qual cosa ens trobem davant una oportunitat històrica per promoure l'evolució cap a una nova normalitat més digital. Els plans per superar la crisi han de facilitar l'avanç cap a nous models de desenvolupament que utilitzin tot el potencial de les tecnologies digitals i facilitin el lideratge d'Europa en el context internacional.

Àngels Ponsa (Artesa de Segre, 1960), la nova consellera de Cultura, està confinada des de diumenge. Ponsa ha rellevat Mariàngela Vilallonga, en l’equip de la qual exercia de directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques. En aquesta entrevista, feta forçosament per canals telemàtics, ens explica els seus plans en un moment en què el món de la cultura necessita actuacions urgents i contundents.

Vilassar de Dalt i Gelida ja disposen d’un nou instrument per a la millora de les seves polítiques culturals.

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) ha elaborat dos estudis -el Pla d’acció cultural de Vilassar de Dalt i el Pla d’equipaments culturals de Gelida- que s’emmarquen en la vocació d’assistència i cooperació tècnica que la Diputació de Barcelona presta als municipis i consells comarcals de la demarcació de Barcelona.

Ambdós estudis defineixen una estratègia que planteja un escenari ple d’incerteses provocades per la irrupció de la pandèmia de la COVID-19. Fet que sens dubte ens ha portat una situació crítica, complexa i desconeguda, a la qual haurà de fer front la gestió municipal, però en estreta col·laboració i coordinació amb institucions, col·lectius, entitats i particulars. I sempre amb l’objectiu d’aconseguir mitjançant la planificació estratègica uns serveis públics de qualitat.