indústries creatives i culturals

Diversité et industries culturelles

Obra encarregada pel Departament d’Estudis, de la Prospectiva i d’Estadístiques (DEPS) del Ministeri francès de Cultura i Comunicació on s’analitza l’evolució del concepte de diversitat cultural des del punt de vista de les indústries culturals durant l’últim mig segle. Es parteix del final de la Segona Guerra Mundial, moment en què s’instauren les institucions, les relacions polítiques i les regulacions financeres que regeixen la repartició de poder polític i financer de la societat actual, immersa en un procés de mundialització que ha relegat els estats nació a un segon terme. Dirigida per Philippe Bouquillion i Yolande Combès, professors de ciències de la informació i la comunicació de la Universitat Paris 8 i Paris 13, i codirectors de l’Observatoire International des Mutations des Industries Culturelles, l’obra analitza en profunditat els canvis que han experimentat en aquest període les estructures i lògiques de funcionament de les indústries culturals (premsa i informació, edició, indústria musical, cinema i audiovisual), les relacions d’aquestes amb les indústries de la comunicació (telecomunicacions, internet, informàtica i electrònica, ...) i les repercussions que aquestes interaccions han tingut per a l’actual economia basada en els continguts i per al concepte de diversitat cultural.

«Popular music and cultural policy» International journal of cultural policy Vol.19, Iss.3, 2013

L’últim número de l’«International journal of cultural policy» analitza models de polítiques i exemples pràctics de gestió de la música popular a escala local i estatal de països com Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Escòcia, Anglaterra i EUA. Els articles inclosos fan referència tant a iniciatives per finançar i fomentar aquesta música com a esforços per contenir els excessos que genera. També deixen entreveure que en moltes ocasions la música popular es veu afectada de manera molt directa per decisions adoptades en altres àmbits com l’educatiu, el legislatiu (drets d’autor) o la planificació urbana. Els governs i administracions s’han de posicionar, regular i equilibrar nombroses dicotomies (alta cultura enfront de baixa cultura, música com a art enfront de música com a indústria, interès públic enfront d’interès privat, dret al soroll enfront de dret al descans, ...) Els ciutadans poden entrar en contacte amb la música popular en qualsevol moment i a través de múltiples formes fet que provoca nombrosos debats estètics, econòmics i polítics.

Cultura i desenvolupament urbà: Cap a una ciutat-empresa?

El passat dia 30 d'abril es va celebrar el Seminari “Cultura i desenvolupament urbà: Cap a una ciutat-empresa?” a càrrec del Professor de Sociologia João Teixeira Lopes (Universitat de Porto – Facultat de Lletres) i organitzat pel Centre d'Estudis sobre Cultura Política i Societat (CECUPS)
El seminari es  va focalitzar en la instrumentalització de la cultura com a mòbil per a la planificació estratègica i la creació de consens, posant en evidencia les estratègies que les ciutats desenvolupen en un context de competitivitat global. Teixeira Lopes  va abordar la problemàtica partint d'una anàlisi crítica de la relació entre "classes, territoris, districtes i indústries creatives" i  va proposar un model d'usos de la cultura a l’espai públic urbá basat en un concepte alternatiu de democràcia cultural.

La gestión de las músicas actuales.

Guia en què s’expliquen de manera senzilla i fàcil els passos necessaris per desenvolupar i presentar propostes musicals individuals o col·lectives. L’objectiu és mostrar les possibilitats que hi ha de fer música ja sigui en directe o gravada. Es fa especial incidència als nous avenços tècnics, a les llicències lliures i als nous canals i llenguatges de comunicació dels projectes.

Elaborada per Rubén Caravaca Fernández, gestor cultural i responsable de comunicació des de l’any 2006 del Festival Internacional de las Culturas Pirineos Sur, aquesta obra és una iniciativa del programa ACERCA de l’Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID), que té per objectiu reforçar la professionalització i les capacitats culturals de les persones que vulguin desenvolupar projectes culturals.

International journal of arts management Vol.15. Nº 2 Winter 2013

Número especial de la revista «International journal of arts management» on s’hi analitza l’impacte de la revolució digital en les organitzacions culturals. Inclou cinc articles que aborden aspectes com la resistència al canvi, la complexitat dels processos d’innovació i els nous models de negoci basats en la tecnologia digital.

Així, Régis Dumoulin i Claire Cauzente analitzen en “The solid body guitar in the digital era: how persistent myths influence musicians’ evaluation criteria” com en els fòrums de músics a internet encara es prenen com a referència el so de les mítiques guitarres elèctriques creades a la dècada dels 50 per valorar el mercat d’instruments actuals. L’article de François Moreau “The disruptive nature of digitization: the case of the recorded music industry” descriu una altre exemple de resistència al canvi. Es recolza en la teoria de les tecnologies disruptives per explicar el retard de la indústria discogràfica a l’hora d’adaptar el seu model de negoci als arxius de música digital; també es pregunta per què va rebre aquesta nova tecnologia més com una amenaça que com una oportunitat.