equipaments culturals

Pla d’Usos del Casal Cultural d’Ullastrell


Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)Diputació de Barcelona
 

Ullastrell compta a partir d’ara amb el pla d’usos del seu Casal Cultural, elaborat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) en col·laboració amb l’ajuntament d’aquest municipi del Vallès Occidental. L’objectiu d’aquest pla és millorar els usos i la programació del Casal Cultural per convertir-lo en el centre neuràlgic de la cultura a Ullastrell i donar un nou impuls a les dinàmiques culturals i a la participació ciutadana. Aquest estudi s’emmarca en la vocació d’assistència als municipis i acompanyament en l’àmbit de les polítiques culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona.

El robot Pepper s’incorpora com a guia pels visitants del MEAM


 ACN | 19 maig de 2021
   

El museu, ubicat en el Born de Barcelona, és pioner en donar un ús cultural (permanent) d'aquest autòmat presentat al Japó el 2014. L’autòmat ofereix informació de les obres a l’usuari, però no està disponible encara en català.
 

Els visitants del Museu Europeu d'Art Contemporani (MEAM) disposen des d'aquest dimecres d'un nou guia. És el robot Pepper, que gràcies a una aplicació de la catalana Yasyt Robotics pot acompanyar els usuaris i interactuar-hi a través d'una pantalla tàctil. De moment la màquina ofereix informació de cinc obres de les sales de l'exposició Women Painting, però s’anirà ampliant el seu recorregut.

El Govern crea el Cens d'Espais de Cultura Responsables

Els equipaments que en formin part obtindran el distintiu ”Espai de Cultura Responsable”, una garantia de seguretat per a l’espectador davant la Covid-19 i un reconeixement per a l’espai a com a garant de la inclusió social

A partir del 23 de novembre es podrà sol·licitar formar part del cens, que s’emmarca en les accions que el Departament de Cultura impulsa per a la represa de l’activitat en el sector cultural
 

El Síndic aconsella a la Generalitat que reobri la cultura

La cultura i les seves expressions són fonamentals per poder afrontar les situacions d’aïllament de les persones en un moment de màxima vulnerabilitat.

Declarada com a bé essencial, els espais culturals preveien l’ús de mesures de seguretat –mascareta obligatòria, distància social o limitacions d'aforament– per garantir esdeveniments culturals segurs o, si més no, per minimitzar-hi el risc de contagi.
 

Els públics de proximitat

El "Manual de desenvolupament d’audiències. Des de la proximitat." és una eina per ajudar a conèixer l’audiència dels equipaments escènics i musicals i fer-la créixer per arribar a més públics. 

Els continguts, son un element principal a tenir en compte, però en aquest manual hi trobem aspectes a tenir en compte com la comunitat, la comunicació, la retenció de públics i eines per a l’avaluació, per exemple. Tot plegat pot ajudar-nos a crear un pla de desenvolupament d’audiències.

Emmarcar els espais i els equipaments culturals de gestió municipal

Model de reglament de cessió d’ús dels espais i els equipaments culturals de gestió municipal.

El Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC), presenta una eina per facilitar la gestió d'espais i equipaments municipals que pot ser d'utilitat tant pel personal tècnic i de suport que gestiona directament l'activitat, els equipaments i els espais culturals com pels representants institucionals que han de garantir que se segueixen les normes i els principis jurídics adients. Estableix un marc d'actuació pels agents culturals i els usuaris, perquè proporciona la seguretat jurídica bàsica que els permetrà exercitar els drets culturals amb garanties d'imparcialitat.

Nous estudis sobre polítiques culturals a Vilassar de Dalt i Gelida

Vilassar de Dalt i Gelida ja disposen d’un nou instrument per a la millora de les seves polítiques culturals.

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) ha elaborat dos estudis -el Pla d’acció cultural de Vilassar de Dalt i el Pla d’equipaments culturals de Gelida- que s’emmarquen en la vocació d’assistència i cooperació tècnica que la Diputació de Barcelona presta als municipis i consells comarcals de la demarcació de Barcelona.

Ambdós estudis defineixen una estratègia que planteja un escenari ple d’incerteses provocades per la irrupció de la pandèmia de la COVID-19. Fet que sens dubte ens ha portat una situació crítica, complexa i desconeguda, a la qual haurà de fer front la gestió municipal, però en estreta col·laboració i coordinació amb institucions, col·lectius, entitats i particulars. I sempre amb l’objectiu d’aconseguir mitjançant la planificació estratègica uns serveis públics de qualitat.

Sobre la gestió comunitària. Entrevista a Helena Ojeda.

Parlem amb Helena Ojeda, amb motiu del cursLes administracions culturals municipals i la gestió comunitària: Un estat de la qüestió, que va impartir el passat febrer, juntament amb Xavier Urbano i Judit Font al CERC. Helena Ojeda és pedagoga social, màster en Gestió i resolució de conflictes i mediació i coordinadora de l’Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Abans de començar el curs vam conversar amb ella i aquest és el resultat.

El ‘Game Over’ és lluny

Cultural Sociology

Dins el món de les pantalles perdre una vida no és el mateix que al món real. Fins que no apareix la temuda frase ‘Game Over’, hi ha esperança. Això és el que va passar el passat mes de març al CCCB: se’ls va acabar una vida, però la partida no havia arribat ni molt menys a la seva fi i es reprendrà a partir del divendres 12 de juny. Després d’una inusual aturada, el centre reobrirà les seves portes amb l’exposició “GamePlay, Cultura del Videojoc”.

Si bé a Catalunya una exposició dedicada als videojocs ens pot haver semblat una novetat, per molt que l’equipament que l’acull sigui un centre dedicat a la cultura contemporània, anys enrere els videojocs ja havien arribat a les parets dels centres culturals i museístics en altres indrets. Ho posa de manifest l’article “Lost in Translation: Video Games Becoming Cultural Heritage?” publicat per Lina Eklund, Björn Sjöblom i Patrick Prax a la revista “Cultural Sociology”.

Qui, com i quan ens visita? | Recompte de visitants dels equipaments patrimonials de Catalunya 2018

Antoni Laporte, Joaquina Bobes i Xavier Ulled | Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya

Distingir entre visitants i usos, entre visites escolars, familiars i altres, entre visites de pagament, gratuïtes o amb descompte... Tothom qui treballi en la gestió d’un museu, col·lecció, monument o centre d’interpretació sap que aquestes són tan sols algunes de les dades que cal recollir per conèixer la quantitat i tipologia de públics que rep diàriament el seu equipament.
 

Un any més, l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya recull i compara una gran quantitat de dades amb l’objectiu de “donar servei als museus i centres patrimonials, així com a les administracions i titulars, en la planificació, programació i avaluació de la seva relació amb els públics”. El Recompte de visitants dels equipaments patrimonials de Catalunya 2018 és el quart i últim informe que han publicat, seguint el mateix model de recompte elaborat el 2015 i utilitzat en els tres primers informes (els de 2015, 2016 i 2017)