espais de creació

Arturo Rodríguez Morató i Álvaro Santana Acuña (ed.) | Gedisa

En la societat contemporània l’art és a tot arreu: no només a les galeries d’art o als museus, sinó als fogons d’una cuina, als tallers d’arquitectura i moda o a l’espai públic intervingut pels creadors de l’art urbà. Com es pot interpretar aquesta multiplicitat de pràctiques artístiques en la dinàmica cultural postmoderna?

La ‘nova sociologia de les arts’, entesa com una aproximació teòrica madura i oberta a aquest tipus de manifestacions, no ha tingut gaire ressò en l’àmbit hispanoparlant. Però el llibre «La nueva sociología de las artes. Una perspectiva hispanohablante y global» que presentem, publicat enguany, demostra que la sociologia hispànica pot aportar una visió molt rica i diversa, a més de global, tant pel que fa a pràctiques artístiques (dansa, cuina, arts visuals i escèniques) com pel que fa a àmbits temàtics (institucions i organitzacions artístiques, pràctiques de creació, recepció i gust).

Institut de Cultura de Barcelona (ICUB)

El passat divendres, 10 de març, va tenir lloc al Canòdrom – Parc de Recerca Creativa la jornada «Quina innovació en cultura volem?», organitzada per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). L’acte va ser el punt de partida d’un procés que té per objectiu codissenyar el programa d’innovació de la ciutat que ha d’impulsar l’Ajuntament, durant el 2017, amb la participació de la ciutadania.

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies? Tenim novetats!

A partir d’avui, cada divendres farem un recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana.

Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu 
 

Es multipliquen les Fàbriques de Creació, però amb quin rumb?
 

«Les Fàbriques de Creació van néixer amb el segell de l’heterogeneïtat, perquè moltes partien de projectes artístics existents. I els nous equipaments que s’hi han sumat hi han afegit més diversitat. El resultat és una gran disparitat en la governança -que pot dependre d’associacions sectorials, d’entitats privades o directament de l’ICUB-, en el pressupost i en les activitats, de manera que l’etiqueta de Fàbrica de Creació ha quedat difusa.» Laura Serra Solà 

A Catalunya tenim un bon nombre d’espais de creació i producció artística. Molts d’ells estan representats per Xarxaprod, (Xarxa d’espais de producció i creació de Catalunya). La xarxa és una associació que, des de l’any 2006 aglutina centres de producció i creació tant públics com privats al servei de la producció cultural contemporània.

Enguany, Xarxaprod està preparant unes jornades professionals pels dies 24 i 25 de novembre. Aquestes jornades que tenen per nom 'Espais creats | Noves convivències' giraran entorn la relació que s’estableix entre els usuaris/creadors i els espais que habiten. A través de varies activitats, entre les que destaquen dos tallers i un debat, Xarxaprod vol crear un espai de diàleg i intercanvi amb la finalitat de construir noves formes de convivència.

La Fàbrica de Celrà

De tots els projectes que hem presentat en els darrers dies, no n’hi ha hagut molts que estiguessin directament impulsats i gestionats per ajuntaments.  Aquest no és el cas de Celrà, el municipi gironès del que ja us vam parlar fa unes setmanes quan us vam presentar l’Animal a l’Esquena, que està instal·lat a les seves rodalies. La vila supera per ben poc els 5.000 habitants, però compta amb una gran varietat d’equipaments i serveis culturals i amb un ric teixit associatiu en l’esfera cultural i artística.

L’antiga fàbrica modernista Pagans, un bon exemple del modernisme industrial (Art Nouveau Industriel). fou cedida a l’Ajuntament als anys 80. En un primer moment acollirà les oficines de l’Ajuntament després de les primeres obres de rehabilitació i, a partir de 2004, es reconvertirà en centre cultural del municipi, després de 12 anys de treballs. L’edifici que fins el 1971 havia acollit la fabricació de productes químics d’adob, actualment acull el batec cultural de Celrà.

Cal Gras

Per anar completant el mapa de les residències per a artistes i creadors que podem trobar als petits municipis catalans, avui us presentem ‘Cal Gras’, una residència de producció artística que ofereix el servei d’alberg a aquells que vulguin gaudir de la tranquil·litat i la convivència en un entorn de creació. El centre, situat a Avinyó (el Bages) va començar a operar el 2008, i en paraules dels seus responsables «és node i punt de trobada entre artistes i, al mateix temps, proveïdor cultural al territori proper».

Centre d’Art La Rectoria

Avui us presentem un altre dels diversos centres de creació i residències d’art que hom pot trobar, si busca una mica, als petits municipis catalans. Al municipi de Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental, hi apareix de forma imponent, en una antiga masia del segle XVII, un dels centres d’art més veterans de la Catalunya rural: el Centre d’Art La Rectoria.

l’Animal a l’esquena

Aquest és un esquema que ja hem vist en alguns dels casos que hem anat presentant en les darreres setmanes. La llavor de l’Animal a l’esquena és una joint venture de dos creadors, la ballarina i coreògrafa valenciana Maria Muñoz i l’autor català Pep Ramis, que al 1988 van fundar la companyia de dansa Mal Pelo, guanyadora l’any 2002 amb el Premi Nacional de Dansa i el 2009 el Premio Nacional de Danza. Després d’uns anys de treball conjunt, l’any 1997 inicien la restauració d’un mas (el Mas Espolla) situat a la localitat on residien, Celrà[1] que serà la seu de l’Animal a l’Esquena, un centre de creació, investigació, debat i exhibició en l’àmbit de les arts escèniques i visuals.

Centre de Recerca i Creació Casamarlès (CeRCCa)

En un article publicat l’any 2007, els professors Lefebvre i Sibertin-Blanc -citats i referenciats en les darreres setmanes en aquest bloc- feien una síntesi (sempre incompleta) de les tres etapes de desenvolupament per les que han passat les polítiques culturals als petits municipis francesos. La primera, la més bàsica, actuava principalment sobre el patrimoni cultural local i la promoció de la lectura, i ocasionalment en l’àmbit de les arts escèniques o l’ensenyament artístic. En una segona etapa es caracteritzava per la professionalització de la política cultural, sovint impulsada per càrrecs electes i associacions o emprenedors i voluntaris en municipis petits. I finalment la tercera etapa, en la que el municipi apostava per la promoció de la creació artística, sovint en la forma d’una residència d’artistes.

Centre d'Art i Natura (CAN) de Farrera

Fa uns dies us vàrem presentar l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, un dels projectes culturals més importants de l’Alt Pirineu, però no l’únic. Uns 15 kilòmetres al sud d’Esterri d’Àneu (Lleida) hi trobem el petitíssim poble de Farrera, de 25 habitants, on tot i les dificultats hi brilla el Centre d’Art i Natura des de 1996.  El CAN de Farrera és la única entitat que dóna suport als creadors de la regió pirinenca en la seva vessant catalana, però a més de ser una residència que acull a investigadors i artistes, ha esdevingut un dels principals dinamitzadors culturals del Pirineu, organitzant activitats de tota mena com exposicions, cursos, jornades o editant publicacions sobre diversos elements del territori.