educació

Ellen Winner, Thalia R. Goldstein,  Stéphan Vinent-Lancrin | Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)

L’educació artística té valor intrínsec per sí mateixa, però no està demostrat altres possibles impactes més amplis. Els autors de l’informe asseguren que hi ha una forta evidència que l’aprenentatge d’algunes matèries artístiques són beneficioses per al desenvolupament de certes habilitats però afirmen que encara hi ha molt poca investigació sobre l’impacte real de l’educació artística en la creativitat, el pensament crític, la persistència, la motivació o l’autoestima. Consideren que és molt important que des de la política educativa s’investigui per arribar a una millor comprensió de com l’educació artística pot contribuir a fomentar les habilitats per a la innovació. Afirmen però, que encara que l’educació artística no contribueixi a la innovació, ha de tenir un lloc en els currículums formatius.

Des de l’any 2000, un seguit d’entitats de la ciutat treballen plegades a la plataforma ‘L’Hospitalet sense vies’ reivindicat el soterrament de les vies a la ciutat, un projecte aprovat però que està totalment aturat, l’Escola de Música i entitats musicals de la ciutat es van afegir l’1 de juny a la reivindicació amb accions musicals a quatre de les passarel·les que travessen les vies. 

L’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona presenta l’informe anual del curs 2011/2012 del programa 'Anem al teatre' de suport a la programació de teatre música i dansa per a educació infantil, primària i secundària, batxillerat i cicles formatius.

Els objectius d’aquest programa són: donar suport a les polítiques educatives i culturals dels ajuntaments; la creació de nous públics de teatre, música i dansa i l’educació de la sensibilitat artística; articular programacions artístiques de qualitat, adequades a cada nivell educatiu; garantir la igualtat d’oportunitats d’accés dels alumnes a l’oferta artística sigui quina sigui la seva procedència geogràfica; afavorir la coneixença i identificació dels espais escènics del municipi i/o de l’entorn.

Quan la tradició es deixa reinterpretar: cançons de bressol revisades des de l’escena pop-rock per connectar la cultura popular amb la mainada i les famílies d’avui.
  

La cultura popular i tradicional és un llegat viu que s’inventa i es reinventa a cada generació. Les seves formes, significats i usos es transformen a mesura que dones i homes s’hi vinculen, la practiquen i la fan seva, construint nous relats a partir d’expressions que mai no són estàtiques. En aquest ecosistema dinàmic hi conviuen iniciatives molt diverses, pensades per a tots els públics i per a totes les edats.