Cultura

Alta cultura descafeïnada: l’art contemporani entre notorietat i crítica



Com l’art i la cultura naveguen entre popularitat, consum i compromís crític
  

Poques vegades veiem algú demanar un cafè descafeïnat, però aquest format ha aconseguit un lloc dins del consum habitual, tot trencant amb la tradició. Alguns crítics consideren que l’art contemporani segueix un patró similar: guanyar presència i visibilitat a costa de perdre força crítica i política. Quin és, doncs, el preu que paga la cultura per ser més popular?

La cultura transversal en el desenvolupament sostenible


  
Una reflexió que situa la cultura com a component essencial per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, no només com a valor instrumental sinó com a eix transformador de les polítiques públiques.
  

Les arts, formes de transmissió de l’intangible: Carme Solé Vendrell 'WHY' i Claudio Cavalli 'L’Eroico Manoscritto'

Carme Solé Vendrell: el projecte <<WHY>>

amb Carme Solé Vendrell



 

Carme Solé Vendrell: “Alguns monstres viuen en contes, d’altres en la vida d’un infant”

“Encara som a prop dels dies de llegir contes il·lustrats”, deia Eulàlia Bosch a l’hora de presentar la ponència de Carme Solé Vendrell a Interacció18. La il·lustradora ha publicat més de 800 llibres, alguns dels quals també ha escrit, però sobretot és coneguda per les pintures Why? que trobem penjades als balcons de Barcelona. Aquesta és la seva història.

L’educació en liquidació?


  
Una reflexió sobre com els models educatius i culturals heretats es dilueixen davant les dinàmiques contemporànies i per què cal repensar els marcs de participació, aprenentatge i transformació cultural.
  

Que res és per sempre ja ho sabíem. Però vivim cada vegada més accelerats, a la recerca de noves experiències. Ens envolta tal apologia de la novetat que provoca que allò conegut ens avorreixi fàcilment, evocant-nos a la recerca permanent de nous estímuls.

Passos cap a l’equitat en cultura i educació


  
Una reflexió que posa l’equitat com a principi fonamental per entendre com la cultura i l’educació poden contribuir realment a la justícia social i al benestar col·lectiu.
  

Qui educa a qui? Desaprendre per educar


  
Una reflexió crítica que qüestiona la separació entre educació i cultura i defensa una relació fluida i col·lectiva que travessa institucions, espais i pràctiques quotidianes.
  

La pregunta és àmplia. Es qüestiona el mateix sentit d’educar i tots els camins possibles. Quin és l’objectiu, quines les fonts i quin el motor? I més concretament, quin pot ser l’entorn més idoni i quines les experiències culturals que ens eduquen al llarg de la vida?

Shakespeare és mainstream: la deconstrucció de l’alta i la baixa cultura

Lawrence W. Levine | La Découverte

Fem un exercici. Tenim dues capses. Cadascuna està identificada amb un cartell. A la de la dreta hi podem llegir “alta cultura” i a la de l’esquerra, “baixa cultura”. Doncs bé, hem d’omplir cada capsa amb les pràctiques culturals, productes o paraules que creiem que més s’adeqüen a cada categoria. Potser en la primera hi posarem l’òpera, la música clàssica o una exposició d’art contemporani. En la segona probablement hi aniran a parar les comèdies, els balls populars o el còmic. I mentre estiguem jugant a classificar ens adonarem que hem caigut a la trampa, la trampa de les etiquetes. Per repensar i problematitzar aquestes etiquetes, Lawrence W. Levine va escriure l’any 1988 “Culture d’en haut, culture d’en bas: L’émergence des hiérarchies culturelles aux États-unis”.

Friquisme amb orgull

Ha arribat el divendres. Un altre divendres? No! És hora de treure la pols a les espases làser, anar de festa amb el millor cosplay o veure sortir el sol mentre matem el drac de la masmorra… perquè tot això també és cultura. Ho diu el mestre Yoda:

Expansió dels drets culturals associada a les activitats artístiques

Karima Bennoune | Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos   

Aquest és el quinzè informe de la Relatora Especial sobre drets culturals, Karima Bennoune, es centra en com facilitar l’exercici ple dels drets humans mitjançant les activitats artístiques i culturals. Serà presentat al Consell de Drets Humans de l’Organització de Nacions Unides en el seu 37è període de sessions d’aquest organisme intergovernamental entre febrer i març d’aquest 2018.

La cultura de Barcelona es busca pel bosc de Hänsel* i Gretel*

Hänsel* i Gretel* es mostra com una publicació cultural oberta a les veus que es consideren representatives de la cultura i la creativitat de la ciutat de Barcelona. Algunes de tant diverses i distants com Miquel Porta Perales o Marina Garcés, per posar un exemple. És un espai on es poden expressar, des de la crítica, la divergència i la proposta, sobre una nova ciutat cultural. És un projecte impulsat i dirigit per Fèlix Riera i Llucià Homs, una publicació digital que ens ofereix ara el 'Compendium II', un recull dels articles més destacats del darrer any tenint en compte els diferents apartats.